La Unió de Periodistes Valencians entrega els Premis Llibertat d’Expressió 2026 a Hannah Natanson, Cristina Fallarás i a les professionals d’À Punt que han exercit la clàusula de consciència

La Unió de Periodistes Valencians celebrarà esta vesprada, a les 19.30 hores, a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, l’acte de lliurament dels Premis Llibertat d’Expressió 2026, que enguany reconeixen la periodista nord-americana Hannah Natanson, la periodista i escriptora Cristina Fallarás i les professionals d’À Punt Elena Tamarit, Amparo Peiró, Alba Montoya i Menchu Illán, que han exercit la clàusula de consciència.

Durant la roda de premsa prèvia a l’acte, el president de la Unió de Periodistes Valencians, Vicent Marco, ha advertit del deteriorament de la llibertat de premsa a escala internacional i de l’augment de les pressions polítiques, econòmiques i ideològiques sobre els professionals de la informació.

“Hui reivindiquem una idea fonamental: que sense llibertat d’expressió no hi ha periodisme digne, i sense periodisme lliure no hi ha democràcia real”, ha assenyalat Marco, que també ha denunciat “la deslegitimació constant del periodisme, els atacs a les redaccions i la persecució de professionals” com una estratègia creixent dels moviments autoritaris.

El president de la Unió ha fet referència a l’assassinat de centenars de periodistes a Gaza i el Líban i ha reclamat “parar esta barbàrie”, alhora que ha alertat dels intents de convertir la premsa en “enemiga pública” en diversos països.

Sobre À Punt, Vicent Marco ha denunciat “la utilització partidista dels mitjans públics valencians” i ha advertit que “els mitjans públics només tenen sentit si estan al servei de tota la ciutadania, garantint pluralitat, independència i respecte per la llengua pròpia”.

Marco també ha alertat de “la degradació dels mecanismes de control i independència” dins de la radiotelevisió pública valenciana i ha assegurat que algunes pràctiques actuals “recorden etapes que pensàvem superades de l’antiga Canal 9”.

Reconeixement al periodisme d’investigació i a la protecció de les fonts

Una de les guardonades d’enguany és la periodista de The Washington Post Hannah Natanson, reconeguda pel seu treball d’investigació sobre irregularitats i abusos de poder als Estats Units.

Natanson no ha pogut assistir a l’acte, però ha enviat un missatge en què reivindica el valor del treball periodístic col·lectiu i la importància de protegir les fonts informatives. La periodista ha destacat que darrere del seu treball hi ha “1.201 fonts federals confidencials, 202 històries i més de 30.000 correus electrònics”, així com la col·laboració de més de 130 periodistes.

En el seu missatge, ha remarcat que la confiança de les fonts “és l’honor més gran” que pot rebre una periodista i ha reafirmat el seu compromís amb la defensa de la veritat i del periodisme independent.

Vicent Marco ha explicat que la situació de Natanson evidencia fins a quin punt “encara hi ha periodistes que han de protegir-se per contar la veritat, fins i tot en països que es presenten com a referents de llibertat”.

Cristina Fallarás denuncia l’assetjament contra les periodistes

Cristina Fallarás ha agraït el reconeixement “als companys i companyes” i ha denunciat la creixent violència contra les dones periodistes.

Fallarás ha relatat episodis d’amenaces, persecució i assetjament vinculats a la seua activitat professional i al seu posicionament públic contra els discursos d’odi i el feixisme. La periodista ha explicat que va ser assenyalada públicament pel partit d’extrema dreta VOX fet que va derivar en campanyes de denúncia i assetjament contra ella: “Resulta inaudit que un partit polític expose una periodista per lucrar-se fomentant l’odi contra ella”, ha afirmat.

Durant la seua intervenció, ha relatat com les amenaces van arribar fins a la porta de sa casa, amb pintades intimidatòries al portal i actes vandàlics davant la seua vivenda mentre la seua filla menor es trobava dins. Segons ha explicat, esta situació l’ha obligada a mudar-se fins a quatre vegades, amb importants conseqüències emocionals i econòmiques.

Fallarás també ha denunciat el “doble maltractament” que ha patit: d’una banda, el cost personal i econòmic derivat de la persecució i, de l’altra, les dificultats professionals per convertir-se en “una periodista incòmoda”.

La periodista ha recordat que el seu cas va ser inclòs per Amnistia Internacional com un exemple de vulneració de falta de llibertat a Espanya i de desprotecció dels professionals de la informació.

En resposta a preguntes dels periodistes sobre autocensura i credibilitat informativa, Fallarás ha afirmat que “el pitjor enemic de la veritat és el silenci, fins i tot més que la mentida, perquè la mentida encara es pot combatre”. També ha advertit que Espanya “té una llarga tradició de silencis”, en referència a qüestions com la violència contra les dones, els republicans assassinats o la repressió franquista.

A més ha advertit que la falta de resposta institucional davant estes pràctiques pot provocar la seua normalització: “Ara amb el meu cas que ha sigut el primer no s’ha fet res, però tornarà a succeir i acabarà normalitzant-se”.

Les professionals d’À Punt reivindiquen la independència del servei públic

Les professionals d’À Punt Elena Tamarit, Amparo Peiró i Alba Montoya, presents en la roda de premsa, han assegurat que reben el premi “amb gratitud, però també amb una emoció agredolça”, perquè la seua decisió d’exercir la clàusula de consciència respon a una situació que consideren incompatible amb els principis del servei públic.

Les periodistes han denunciat “una transformació profunda del model de radiotelevisió pública”, amb el debilitament dels mecanismes de control i participació, la pèrdua d’independència editorial i la reducció del paper del valencià com a llengua vertebradora del mitjà.

També han alertat de la desaparició d’espais vinculats a la memòria democràtica, la cultura i l’anàlisi, així com de l’augment de continguts orientats a “models més superficials i més inclinats a l’espectacle que a la informació de qualitat”.

Durant la roda de premsa han defensat el paper del Consell d’Informatius d’À Punt, que consideren “recurrentment menyspreat” per part de la direcció, i han remarcat la importància dels professionals que continuen treballant dins de la cadena “intentant canviar les coses des de dins malgrat les dificultats i la pressió”.

Les guardonades han reivindicat la necessitat de normalitzar que els periodistes “poden plantar cara a les ingerències i als caps autoritaris” i han assegurat que la situació actual està generant molt de patiment entre part de la plantilla.

En resposta a preguntes sobre autocensura, Elena Tamarit ha afirmat que “l’autocensura és la gran malaltia de la professió” i ha advertit que encara és “molt més terrible quan s’exerceix des d’un mitjà de comunicació públic”.

Gala i retransmissió en directe

La gala dels Premis Llibertat d’Expressió 2026 estarà presentada per la periodista Clara Castelló i es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la Unió de Periodistes Valencians. En finalitzar l’acte s’oferirà un vi d’honor per a les persones assistents.