Els nazis i els zombis populars
Hi deu haver pocs llocs al món, almenys al món que es diu democràtic, on es permeta desfilar en actes oficials, al costat (o darrere) de les autoritats, a membres de grups neonazis que, sense cap tipus d’impediment, fan ostentació dels seus símbols. Doncs en València, això, hui en dia, passa... i no passa res.
En les solemnes celebracions institucionals del 9 d’Octubre, es pot omplir la Plaça de l’Ajuntament d'actituds totalitàries, de crits d'odi i, fins tot, de simbologia assassina, i no només ningú et crida l’atenció, sinó que, damunt, et fan el passadís. Ahir, en la Processó Cívica de la Senyera, diferents grups portaven, com aquell que res, no ja banderes espanyoles amb l’àliga franquista (moltes), sinó també banderes amb la creu celta, símbol usat pel Partit Popular francés obertament nazi i pel Ku Klux Klan. I no només això, mentre aquells desfilaven, companys seus els aplaudien fent onejar la creu gammada.
A València, portar una bandera del país sense la franja blava que recull l’Estatut, et converteix, a ulls dels nostres governants del PP, en un mal valencià, quasi en un enemic “de la pàtria”. L’alcaldessa Rita Barberá, només fa dos dies, mentre besava una gran bandera espanyola (no tan gran com la que va comprar per 15.000 euros), criticava als partits d’esquerra per “voler imposar-nos la bandera catalana”. En canvi, no se sap que ahir Barberá es queixarà gens ni miqueta d’anar seguida per banderes nazis.
I no es queixava la Sra. Barberá, bàsicament, per dues raons: la primera, de tipus pràctic, perquè pensa que bona part dels neonazis en qüestió, quan arriba el dia de les eleccions, voten al Partit Popular; la segona raó té a veure amb el currículum de molts dels nostres actuals governants, Rita Barberá, inclosa, i és que són fills del franquisme, descendents d’aquells que formaven la “casta” governant de la dictadura, gent que eren franquistes amb Franco i ara són “demòcrates” per exigències del guió.
Per això, quan partits i grups progressistes i d’esquerres se sumen a la Processó Cívica i es converteixen en la diana dels insults i les amenaces dels feixistes, la policia manada pel PP no retenen als que insulten sinó als insultats, no engabien a les bèsties sinó a les víctimes. És el món al revés.
El món oficial del PP no té res a veure amb el del comú de les persones. A força de mentides, han acabat habitant un subunivers en el qual la transparència és amagar informació, la regeneració, omplir-se d’imputats; la visita d’un Papa, un negoci; la fraternitat, burlar-se de les víctimes del Metro; l’austeritat, retallar al pobre i regalar al ric; l’aposta per l’ensenyament, acomiadar mestres; la llibertat informativa, Canal 9; un líder, Alberto Fabra; un estadista, Francisco Camps; un visionari, Eduardo Zaplana, i un cristià exemplar, Juan Cotino. És el mateix món, miserable i fosc, que ahir va córrer a fer culpable del contagi d’ebola a la pobra infermera madrilenya que no va fer altra cosa que presentar-se voluntaria per ajudar, sense organització ni mitjans, a un malalt moribund, i infectar-se; tot abans que reconéixer que la responsabilitat del que està passant és de la ministra Mato i del president (absent) Rajoy. Són com els personatges de “Los otros”, estan morts i no ho saben. Ells no ho saben però la resta de la gent, ja sí; i, com a la cinta d’Amenábar, ara que ja tot el món sap que estan morts, s’acaba la pel·lícula, se’ls acaba la pel·lícula.
