RTVV, el fracàs d’un poble
Si a RTVV l’ha enfonsada el PP, com recorden últimament els treballadors de Canal 9 i Ràdio 9, al PP l’hem triat els valencians durant 18 anys. I tots sabíem què estava fent amb els mitjans de comunicació públics des del primer dia.
Ara, els treballadors que tenen els micròfons en la seua última agonia, defensen la pervivència de l’ens recordant que són els que ofereixen la cobertura de les festes, els esports i l’oratge dels valencians. En això ha quedat, i si és per a això, més val que tanque.
De la mateixa forma que el paradigma mundial de l’ús idoni del mitjans de comunicació públics és la BBC britànica, i això no és gracies ni als laboristes ni als conservadors, sinó gràcies al poble britànic, l’esfondrament d’RTVV és culpa de tots els valencians.
La raó de ser dels mitjans públics és garantir el dret a la informació dels ciutadans al que no están obligades les empreses privades de comunicació. Estes últimes l’únic objectiu que tenen és obtindre beneficis econòmics, i per a obtindre’ls sacrificaran tot el que faça falta, des de l’objectivitat fins la pluralitat passant per l’idioma, i per tant oferiran els continguts que més audiència proporcionen. Per contra l’objectiu d’un mitjà públic, és garantir un servei d’informació objectiva i plural per als ciutadans, i en el nostre cas també en valencià.
Als valencians ens ha donat igual el que es feia amb els mitjans públics, i davant la davallada de la qualitat dels seus continguts, en comptes de protestar per demanar que RTVV complira la seua funció, l’hem deixada de veure fins que les audiències han tocat fons. I a més a més ens ha donat igual que es convertira en un forat negre de deute que ha arribat als 1.200 milions d’euros.
Els valencians hem sabut que la informació d’RTVV estava manipulada i únicament hem reaccionat fugint a altres mitjans que no tingueren esta visió, fins i tot també en la nostra llengua (com TV3), o en altres casos cap a altres mitjans que pensen el mateix que este govern, però que ho diuen en castellà.
Pel que fa a l’idioma, no ens hem cregut el valencià com una llengua normal, no l’hem reivindicat, i fins i tot no hem demanat que es parlara correctament, arribant a escoltar a RTVV un valencià molt deficient cada volta més envaït pel castellà. Amb Canal 9 i Ràdio 9 desapareixerà pràcticament el valencià als mitjans de comunicació, i sense un suport fonamental com són els mitjans públics, el valencià està condemnat a la recessió fins la diglòssia (arraconat a funcions únicamente informals), agreujat amb les actuals polítiques lingüístiques.
I tot això ha passat perquè els valencians, que som els propietaris de RTVV, hem volgut. Hem deixat que els seus gestors (el govern de torn) no buscaren el benefici dels propietaris, sinó la seua perpetuació en esta gestió, i fins i tot el benefici de terceres persones alienes. Ara RTVV, amb poca repercussió social per la poca audiència i sense diners que poder malbaratar per la crisi, ja no serveix de res per als seus gestors i per això es tanca. Ara plorem pel tancament de RTVV després que el govern que hem triat durant anys haja convertit el servei públic en un joguet i finalment l’ha trencat.
Si en aquell 9 d’octubre de 1989 Canal 9 naixia materialitzant el mític vers de Vicent Andrés Estellés “Assumiràs la veu d’un poble”, podem dir que 24 anys després el seu tancament és el fracàs d’un poble.
