Antifrau va incomplir la seua llei en denunciar el comissionat de la dana pel fals títol sense informar-lo ni donar-li audiència
LLEGIR EN CASTELLÀ
La denúncia de l'Agència Valenciana Antifrau sobre el títol fals de l'excomissionat del Govern per a la dana José María Ángel Batalla que la Diputació de València va remetre a la Fiscalia i que ara investiga Anticorrupció es va gestar a una velocitat inusitada, però a més podria estar plena d'irregularitats. La investigació, que parteix d'una denúncia anònima, i va ser dirigida pel director de l'entitat dependent de les Corts Valencianes, Eduardo Beut, no va tindre en compte les mínimes garanties legals per als investigats. Ángel Batalla ni va ser informat de l'obertura de les perquisicions sobre ell ni molt menys li va ser donada audiència per a poder defensar-se i explicar els dubtes que sobre el seu currículum tenien els investigadors. Tampoc als altres dos funcionaris esguitats pel procediment.
L'Agència Antifrau va realitzar tota la investigació contra Ángel Batalla i dos funcionaris entre el 9 d'abril i el 7 de maig de 2025 sense informar els afectats com marca l'article 10 de la mateixa llei de l'entitat dependent de les Corts Valencianes. Només l'últim dia, el 7 de maig i amb la investigació ja acabada on assegurava haver detectat un “il·lícit administratiu disciplinari”, va ser quan el director de l'agència, Eduardo Beut, va demanar un informe sol·licitant “el diferiment del tràmit d'audiència a les persones implicades”, és a dir, que la investigació haguera sigut secreta per als afectats.
Beut va demanar aquest informe sobre el secret de la causa a l'Àrea de Prevenció, Protecció al Denunciant i Assessorament, que li va contestar el mateix dia 7 de maig justificant que no s'hi haguera ni informat ni donat audiència als investigats. Aquell mateix dia, tot l'expedient va ser remés a la Diputació de València a la qual Antifrau emplaçava a donar audiència als investigats. Tres mesos i mig després, l'única cosa que ha fet la Diputació de València ha sigut iniciar un procés de restitució dels diners presumptament cobrats irregularment i denunciar el cas a la Fiscalia. Ni audiència per a defensar-se als funcionaris de la institució ni per al comissionat, que va dimitir de tots els seus càrrecs 36 hores després de publicar-se l'informe d'Antifrau en els mitjans de comunicació.
Les mínimes garanties de presumpció d'innocència s'han d'aplicar segons recull la pròpia llei de l'Agència Valenciana Antifrau en l'article 10. Així, l'article 10.1 de la norma planteja que el reglament de funcionament i règim interior de l'agència regularà el procediment per a dur a terme les funcions inspectores i investigadores de manera que es garantisquen “el dret a la defensa i el dret a la presumpció d'innocència de les persones investigades”. En el seu article 10.2, la llei d'Antifrau és molt clara i no dona peu a interpretacions laxes: “Quan l'agència determine la possibilitat de la implicació individual en un fet que és objecte d'investigació, informarà immediatament la persona afectada i li donarà tràmit d'audiència”.
Els investigadors d'Antifrau i el seu director, triat per majoria simple per PP i Vox, ni van informar el ja excomissionat, com va denunciar el mateix José María Ángel, ni molt menys li van permetre defensar-se o explicar per què va aparéixer un títol fals en el seu expedient de funcionari de la Diputació de València. En aquest cas, l'excomissionat sempre ha defensat que en desconeix l'origen. Només amb aqueixa declaració, els investigadors haurien d'haver-se aplicat un poc més a fons i intentat demostrar la procedència del títol i no despatxar la investigació en 15 dies hàbils, 29 naturals amb la Setmana Santa de 2025 pel mig. En democràcia, i així ho reflecteix la llei de l'Agència Valenciana Antifrau, l'obligació de prova la té qui acusa.
La Llei d'Antifrau en el seu article 10.3 obri la possibilitat de decretar investigacions secretes, però l'agència havia d'haver donat comunicació i tràmit d'audiència “en diferit”. “En cap cas l'agència podrà formular o emetre conclusions personalitzades ni fer referències nominals en els informes i les exposicions raonades, si la persona afectada no ha tingut prèviament la possibilitat real de conéixer els fets, de manera que puga formular al·legacions i aportar els documents que considere oportuns, els quals s'incorporaran a l'expedient”, estableix aquest article de la norma d'obligat compliment en l'agència que dirigeix Beut. Una obligació que es van saltar amb la justificació d'un informe sol·licitat i elaborat el 7 de maig, quan l'agència ja havia conclòs que hi havia irregularitats.
I en el seu article 10.4, la norma emfatitza que aqueixa audiència i el dret de defensa no es pot saltar malgrat que l'investigat siga un càrrec públic, com era el cas d'Ángel Batalla quan va ser investigat, i s'ha d'informar també els seus superiors. “Si les investigacions de l'agència afecten personalment alts càrrecs, funcionaris, directius o empleats públics o privats, s'informarà la persona responsable de la institució, òrgan o ens de què depenguen o en el qual presten serveis, excepte els casos que exigisquen el manteniment d'un secret absolut en benefici de la investigació, en els quals aquesta comunicació s'haurà de diferir”, indica. En aquest cas la Diputació de València va ser informada i va aportar la documentació requerida, però es desconeix si va ser informat el Ministeri de Política Territorial, on exercia el càrrec Ángel Batalla.
En aquests moments, la denúncia d'Antifrau que va acabar en els mitjans de comunicació i que va motivar la dimissió del comissionat està des del mes de maig en la Fiscalia Anticorrupció, com ha publicat elDiario.es. El fiscal que instrueix la causa haurà de donar audiència a José María Ángel i als dos caps de Recursos Humans que van avalar el currículum de l'excomissionat i als qui també va denunciar Antifrau. De moment, el Ministeri Públic ha obert diligències sobre el cas, però no ha citat als denunciats per Antifrau.
Una altra situació cridanera d'aquesta investigació va ser el ràpid inici de les investigacions i la velocitat en què van tancar les perquisicions i es va remetre l'informe a la Fiscalia. La denúncia anònima inicial contra José María Ángel es va presentar en Antifrau el 9 d'abril del 2025. El 15 d'abril, sis dies després, el director d'Antifrau va autoritzar els funcionaris de l'agència a personar-se en la Diputació i en la Universitat de València per acarar l'autenticitat del títol de diplomat que constava en l'expedient de funcionari del comissionat per a la dana. El 16, un dia després, ja es va alçar la corresponent acta d'inspecció.
Les perquisicions presencials es van realitzar per part dels funcionaris d'Antifrau el 29 d'abril a la Universitat de València, mentres que la contestació de la Diputació de València va arribar el 23 d'abril. Des del requeriment inicial no van passar ni deu dies per a la seua contestació. El 7 de maig, menys d'un mes després de la denúncia inicial, l'Agència Antifrau ja tenia elaborat l'informe previ en què va concloure que podrien haver-se comés il·lícits penals. En aquell moment, es va realitzar la resolució per a derivar el cas a la Diputació de València i que obrira un procediment disciplinari contra els investigats.
Una velocitat inusitada que contrasta amb unes altres, com la realitzada al policia local marit de la portaveu del PP a l'Ajuntament de Benidorm, que porten més de dos anys en inspecció.
Aqueixa investigació de l'Agència Antifrau, que es podria haver fet pública el 8 de maig —les conclusions són del 7 de maig— no va eixir a la llum pública fins al dia 29 de juliol, just el dia que es complien nou mesos de la dana. Quasi dos mesos i mig després i quan ja estava en mans de la Fiscalia Anticorrupció.
La velocitat en l'actuació també posa en dubte si l'Agència Antifrau es va saltar altres denúncies anònimes o amb nom i cognom per a investigar al comissionat. La llei 39/2015, de Procediment comú de les Administracions Públiques, en el seu article 71.2 fixa que en el despatx dels expedients “es guardarà l'orde rigorós d'incoació en assumptes d'homogènia naturalesa, llevat que pel titular de la unitat administrativa es done ordre motivada en contra, de la qual quede constància”.
1