L’Albufera de València recupera la seua esplendor davant d’altres aiguamolls amenaçats

“Mentre altres destrueixen els seus aiguamolls, nosaltres els potenciem; mentre altres posen en un risc molt greu Doñana i el Mar Menor, a València defensem de manera explícita i contundent el nostre Parc Natural de l’Albufera”. L’alcalde de València, Joan Ribó, es va pronunciar així el dijous 20 d’abril en el Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, per fer valdre la faena que es fa des de l’Ajuntament de València com a propietari del Parc Natural de l’Albufera, en contraposició amb la polèmica suscitada a Andalusia amb el parc de Doñana, on el PP i Vox impulsen una llei autonòmica per a ampliar la superfície regable i, per tant, regularitzar pous il·legals que van exhaurint l’aiguamoll.

“La diferència crec que és important”, va dir Ribó respecte de la gestió de cadascuna d’aquestes zones, alhora que va assegurar que “fins i tot els flamencs estan emigrant des de Doñana fins a l’Albufera” de València. L’alcalde i candidat a la reelecció per Compromís va destacar que la situació que té l’Albufera en l’actualitat respon a una qüestió de “bona gestió” i va valorar “la recuperació ambiental” duta a terme en el llac que s’ha considerat “la joia de València”.

Igualment, va subratllar que “per primera vegada” s’ha aconseguit tindre per a aquest llac “un cabal ecològic que en aquests moments s’està posant en marxa”. “Mentre en altres llocs van assecant-se aiguamolls, com és el cas de Doñana, ací estem introduint per primera vegada un cabal ecològic. Hem arribat a acords amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en aquest sentit”, va postil·lar Ribó.

Les dades que maneja la delegació de la Devesa-Albufera així ho confirmen. L’Albufera de València, catalogada com a aiguamoll d’importància internacional segons el Conveni Ramsar i com a part de la Xarxa Natura 2000 tant per la seua importància com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) com per la presència d’hàbitats d’interés conservacionista, és un dels aiguamolls de més importància per als ocells aquàtics en el context ibèric, europeu i mediterrani.

Una avaluació preliminar sobre el nombre d’ocells aquàtics presents al Parc Natural mostra el cens històric més gran des de la seua declaració, amb més de 118.000 individus (cens total pendent de ser revisat i publicat per SEO BirdLife). L’augment a llarg termini es deu principalment a l’increment de la població de picaports o ibis (Plegadis falcinellus), que el 2023 han superat els 20.000 individus, o del flamenc (Phoenicopterus roseus), que el 2023 han superat els 12.200 individus.

La bona extensió de la perellonada (inundació hivernal dels camps d’arròs) ha permés aconseguir unes xifres per als diferents grups d’ocells aquàtics que s’acosten als màxims recents. Això ha sigut possible gràcies al fet que l’ampla extensió d’aigua d’aquest hivern ha facilitat la disponibilitat en els arrossars inundats d’una bona extensió de diferents ambients conjuntament, com són zones amb una profunditat superior a un metre i amb vegetació submergida (on s’alimenten ocells bussejadors i vegetarians, principalment anàtids, que superen els 34.000 individus), zones somes (on s’alimenten agrons i garsetes, que superen els 6.000 individus) i zones de tolls (on s’alimenten gavines i ocells limícoles, que superen els 41.000 individus conjuntament).

SEO BirdLife és l’entitat que fa el seguiment de l’avifauna al Parc Natural. El seu delegat a València, Mario Giménez, afirma que “és cert que en l’Albufera estan fent-se les coses bé en els últims anys, sobretot si ho comparem amb el cas de Doñana o del Mar Menor”, però matisa la idea que els flamencs de l’aiguamoll andalús hagen vingut a l’Albufera: “Evidentment la majoria dels ocells aquàtics de Doñana, entre els quals els flamencs, se n’han anat a la recerca d’altres zones, perquè aquest aqüífer està sec. Una part d’aquests, és cert que han vingut a l’Albufera, però no significa que s’hi queden, perquè són uns ocells molt oportunistes, i les colònies van canviant d’ubicació en funció de les condicions”.

Segons Giménez, “és un pas molt important que el pla de conca del Xúquer reconega per primera vegada amb xifres una aportació d’aigua a l’Albufera, però no significa ni molt menys que aquesta aportació de 70 hectòmetres s’haja de garantir cada any, sinó que depén d’aspectes com la modernització del regadiu”. Per aquest motiu, insisteix que s’ha fet “una bona faena entre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, la Conselleria de Transició Ecològica i l’Ajuntament, però que és una faena que s’ha de consolidar en els pròxims anys i un compromís que ha de ser incorporat al pla de gestió de l’espai protegit”.

Per contra, assegura, “a Doñana s’ha fet tot el contrari, és un aqüífer sobreexplotat per una agricultura intensiva i urbanitzacions que el fan insostenible, perquè no hi ha una bona planificació d’entrada d’aigua, cosa que fa que augmenten els pous il·legals”. Tot i això, “està augmentant-se la superfície de regadius, però s’enganya la gent, perquè en realitat no hi ha aigua per a regar”.

En el cas del Mar Menor, “el problema és que té un excés d’abocaments de fertilitzants que provenen de tota l’agricultura expansiva que l’envolta i per a solucionar-lo caldria canviar el model agrícola, cosa que és complicada, però tot i això cal fer-ho”.