Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
'Sánchez sentencia a Ábalos para marcar la diferencia con el PP y evitar el desgaste'
Teresa Ribera: “Confío en que no habrá más sorpresas con Doñana”
OPINIÓN | 'La zona gris', por Enric González

La sequera i l’augment en l’explotació de 250 pous posen en situació crítica la marjal d’Almenara

Marjal d'Almenara.

Toni Cuquerella

0

La marjal d’Almenara, l’aiguamoll costaner situat entre les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre, està en una “situació crítica” per l’escassetat de recursos hídrics, fruit de la sequera, però també de la sobreexplotació dels pous de la zona.

Així ho ha advertit aquesta setmana Acció Ecologista-Agró a la Generalitat Valenciana i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) en el cor mateix d’aquest paratge que és aiguamoll Ramsar i pertany a la Xarxa Natura 2000. Durant aquesta cita els ecologistes van proposar als representants de totes dues institucions una sèrie d’actuacions encaminades a millorar la gestió de l’aigua d’aquest aiguamoll.

Segons explica Acció Ecologista-Agró, enguany les temperatures elevades i la falta de precipitacions han rebaixat el nivell d’aigua de la marjal d’Almenara. Però adverteix que aquestes limitacions hídriques, “en compte de desencadenar més restriccions sobre els usos de l’aigua, s’han vist significativament agreujades per un augment en l’explotació dels 250 pous operatius que hi ha al voltant d’aquest aiguamoll”.

Com a resultat, a pesar que s’ha aconseguit mantindre mínimament la marjal en conjunt, hi ha zones que s’han vist molt afectades, zones que s’han mostrat als representants de la Generalitat i la CHX. Com a cas exemplificador s’ha assenyalat la Finca de Penya, la reserva de fauna silvestre annexa a la Casa Penya, que, per primera vegada des que la custodia el col·lectiu ecologista, s’ha assecat.

D’altra banda, també s’adverteix de la situació de la zona de Quartons, on la reducció d’aportacions procedents de l’aqüífer Salt del Cavall ha estat a punt de provocar “una mortaldat massiva de peixos”. Una catàstrofe que, per sort, es va poder evitar amb el rescat urgent d’unes 15.000 llisses que es concentraven en els canals més fondos de Quartons i Palafanga, bombant aigua de la Séquia Vella de la Ratlla i traslladant-les als estanys d’Almenara i la Calçada, on les condicions d’oxigenació de l’aigua eren més favorables a la seua supervivència.

“No ens podem permetre que aquesta situació de dèficit d’aigua s’allargue en el temps o es reproduïsca amb més virulència durant els períodes estivals cada vegada més prolongats i càlids”, adverteixen des d’AE-Agró. Els ecologistes recorden que la marjal d’Almenara “ha passat de la quasi extinció a l’excel·lència, però aquest no és un procés irreversible”, per la qual cosa es demana estar “vigilants i preparats per a abordar problemàtiques”.

Propostes a les administracions

Davant aquesta situació, AE-Agró ha demanat a la CHX que exercisca més control dels usos que es fan de l’aigua en la zona, tant del destinat a l’agricultura, que segons ha augmentat més del que és normal, perquè “han estat regant igual en els mesos de tardor que ho fan el juliol”, com del que s’empra per a cobrir les necessitats d’una població “que es triplica els mesos d’estiu en els municipis costaners en què se situa la marjal”.

També s’ha plantejat al president de la Confederació la possibilitat que s’adquirisquen parcel·les estratègiques per on discorren els aqüífers i en què puguen fer-se intervencions més directes sobre la gestió de l’aigua. Una altra activitat assenyalada com a perillosa ha sigut la recuperació de la concessió d’un motor per a tornar a cultivar arròs en la Finca de Ferrer, “una pràctica que va cessar el 2000 per la pressió que exercia sobre els Estanys, que els dessecava”.

D’altra banda, s’insisteix en la importància de restablir la connexió nord i sud de la marjal, “actuació prioritària, prevista en el seu pla d’ús”. Es tractaria d’obrir el canal Benavites-Almenara que recull i transporta les aigües fluvials des de Moncofa fins a Canet d’en Berenguer, “però que es va tallar en la dècada de 1950 a l’altura dels límits provincials per unes disputes de pagament entre agricultors de Castelló i València.” Arran d’aquesta situació, “tota l’aigua que, per aquesta divisió, en arribar a la Gola de les Cases de Queralt se’n va a la mar, es podria recircular cap a zones en què les condicions de sequera són més accentuades, com ha sigut enguany el cas de la Finca de Penya, i fer-la eixir després a l’Estanyol i la Gola de Quartell-Sagunt o la Gola dels Anglesos alternativament”.

A més de totes aquestes propostes, com a mesura complementària AE-Agró ha demanat a la conselleria la redacció d’un certificat en reconeixement dels valors ecosistèmics i la protecció de l’aqüífer Salt del Cavall que travessa la muntanyeta de la Ràpita. “Un document que seria d’utilitat en la primera vista del procés judicial iniciat per a comprar aquest mirador privilegiat de la marjal d’Almenara. Amb això es justificaria àmpliament la seua protecció com a connector ecològic per a poder salvar-lo de qualsevol intent especulatiu que poguera redundar en la minva de les aigües subterrànies, com va passar en el seu moment amb la Muntanyeta Blanca”, assenyalen els ecologistes.

Etiquetas
stats