Mercaders de la desesperació

Guiat per una intuïció visionària, sols patrimoni de qui posseeix uns coneixements profunds de l'ésser humà i de la societat en què vivim, el psiquiatre d'origen hongarès trasplantat als Estats Units, Thomas Szasz, va escriure en 1973 una frase memorable al seu cèlebre assaig The Second Sin. Deia Szasz: “Antigament, quan la religió era forta i la ciència feble, els homes confonien la màgia amb la medicina. Ara que la ciència és forta i la religió feble, els homes confonen la medicina amb la màgia.”

Hi ha dos factors que impulsen amb força aquesta nova forma de pensament màgic: l'augment de la longevitat i el somni de la raó tecnològica. L'augment de la longevitat comporta l'extensió durant dècades, més temps que mai, del procés de deteriorament orgànic propi de l'envelliment i la decadència biològica, el que provoca un estat permanent caracteritzat per tota mena de dolències cròniques i malestar físic i mental. D'altra banda, l'auge imparable de la tecnociència industrial, el mercat de la biotecnologia, la intel·ligència artificial i la medicina regenerativa (producció i substitució d'òrgans i teixits, tècniques de regeneració cel·lular, enginyeries de la reproducció, fabricació d'òrgans...), tot plegat posa a l'abast de la població en general i dels sectors més envellits en particular, solucions miraculoses que prometen subvertir el deteriorament natural que caracteritza la vellesa mitjançant productes i tècniques que prometen l'eterna joventut i la vida infinita. La malaltia i l'envelliment són un grandíssim negoci. El poderós mercat de la salut atorga versemblança a la trista predicció de Szasz. És el mercat del dolor i la desesperació, que vol fer confondre la medicina amb la màgia. O no és pura màgia -convenientment manipulada pel màrqueting-, aquesta oferta infinita de remeis miraculosos per vèncer el deteriorament orgànic, la regeneració infinita, el triomf davant qualsevol malaltia (infecciosa o degenerativa), de l'envelliment, la vida eterna?

S'expandeix més i més el mercat de la indústria farmacèutica amb remeis per alleujar el dolor (les addiccions als opiacis, analgèsics, somnífers... són un gran negoci lucratiu), s'anuncien dietes miraculoses per aconseguir una bellesa i una felicitat inabastables que generen enormes beneficis econòmics, i un llarg llistat de remeis contra quelcom tan natural com emmalaltir, envellir i morir. Aquest és un territori ben fèrtil per als mercaders de la por i la desesperació. L'estratègia consisteix a crear estereotips de bellesa, somriure perfecte, forma física impecable o joventut, contraposats a la lletjor del deteriorament físic, la impotència o la discapacitat... Salut i felicitat assolibles mitjançant tècniques de cirurgia plàstica o regenerativa, dietes miraculoses, operacions d'estètica... Tot un programa de negoci mundial, que malda per inocular el virus de la màgia, com deia Szasz, front al que és un procés biològic impossible de revertir: l'envelliment i la mort. En molts casos es tracta de remeis de dubtosa eficàcia que mai podran aturar el deteriorament natural de la vida. Tot un mercat que ha trobat un nínxol de beneficis amb promeses -màgiques per impossibles- per domesticar la por i la desesperació davant del deteriorament físic i mental, la discapacitat i la mort. Un negoci absolutament garantit especialment dirigit a les elits adinerades, però també a instigar la demanda social del mercat de la salut front a l'Estat i el sistema sanitari.

La revolució tecnològica que des de fa quaranta anys ha anat transformant el diagnòstic i les teràpies contra tantes i tantes malalties infeccioses i degeneratives, la que també ha permès la prevenció de tants patiments hereditaris o sobrevinguts, aquesta mateixa poderosa tecnologia ha generat la convicció del poder absolut de la tècnica. Un greu error que pagarem ben car. Perquè, al capdavall, ningú no podrà mai rebatre la sentència contundent del gran dramaturg i novel·lista irlandès Samuel Beckett: “You're on Earth. There's no cure for that.” Som a la terra i això no té remei. Contraposar natura i tecnologia és una equivocació històrica, les conseqüències de la qual ja estan fent-se paleses amb la destrucció del planeta i el deteriorament de la salut global i ambiental.

El fisiòleg Claude Bernard, en ple apogeu de la medicina experimental, allà pels anys 1870, escrivia que no hi altra manera de dominar la natura que sotmetent-se a les seues lleis. La medicina màgica contra tota mena de malalties, contra l'envelliment i la mort és la manera més grollera (encara que lucrativa) d'anar contra les lleis de la natura. El sensacionalisme periodístic no ens hauria de fer oblidar que som humans, que som animals, que l'envelliment és un fenomen natural i que la salut global, la del planeta, ens afecta a tots i cadascun de nosaltres. I això, encara que tota mena de mags i fetillers prometen solucions impossibles per tal de fer gran el negoci. La visió màgica de la medicina està transformant els valors d'una gran part de la població, la intolerància al dolor, la por a la malaltia o l'envelliment. No hauríem d'assumir i interioritzar una forma tan grollera de deliri. Caldrà filar prim quan parlem de la vida i la mort de les persones i demanar als mercaders de la malaltia i la desesperació que ens deixen envellir, patir i morir en pau, sense arruïnar-nos la dignitat i la butxaca amb tota mena d'impossibles mercaderies màgiques.