Mireu-los als ulls

La pròxima vegada que contempleu de prop un espectacle de “bous al carrer” mireu als ulls del bou. Fixeu-vos en la seua expressió. Per només una dècima de segon, només un sospir, només el temps que tardeu en tancar els ulls i tornar-los a obrir, mireu el bou, de prop, sentiu el seu alè, la seua por, la seua angoixa, els bàtecs del seu cor agitat i tot seguit poseu-vos en el seu lloc. Només per una dècima de segon feu l’exercici de convertir-vos en la víctima.

¿Quines coses passaran en este moment pel seu cap? ¿Entendrà el bou que els animals de la espècie humana li troben plaer al seu maltractament, que els agrada, que els fa gaudir? I que no és res personal contra ell, no, no, simplement és que estan de festes, i clar cal passar-ho d’allò més bé i si per tal d’aconseguir-ho han de torturar a un, dos o tres animals de la espècie bovina ... què li anem a fer!

Al 2022, han perdut la vida en estos “festejos” huit persones. Sembla que aquesta xifra és insuficient per a que els alcaldes i alcaldesses dels pobles on encara se fan , la Diputació Provincial de València i la pròpia Generalitat se plantegen que hem arribat al final del camí. Que ja n’hi ha prou. ¿Quants morts hem de contar abans que algú se plantege que aquesta “festa” s’ha acabat?

La Llei 17/2021, de modificació del Codi Civil, la Llei Hipotecària i la de Enjudiciament civil, sobre règim jurídic dels animals els reconeix com a essers vius dotats de sensibilitat, és a dir, que senten. I quina cosa senten? Por, molta por quan grups d’animals de la espècie humana borratxos d’eufòria i alguns, d’altres coses, els agafen de la cua, la estiren com si volgueren arrancar-li-la;  i dolor, molt de dolor quan li peguen puntellades i els punxen amb qualsevol cosa i en qualsevol part del seu cos per tal de fer-los vore que són una merda, que la seua vida no val res, que a cap animal humà els importa el seu patiment i que encara han de donar-los les gràcies perquè si no fos per ells no haurien ni nascut.

Però la tortura no té límits, els immobilitzen, cal posar-los la soga, o les boles de foc, cal embolar-los . “Deu meu, no per favor, foc no, me quedaré cego, me cremen els ulls, no per favor, me fa mal, tinc molta por ... si no vos he fet res, per què me castigueu, si mai vos he atacat, perquè me tortureu?”

Però home perquè va a ser? És tan divertit!