Catarroja expropiarà sòl de Nou Mil·lenni, on el PP va projectar 13.000 habitatges, per a consolidar horta que esmorteïsca futures riuades

Un any després de la tràgica dana que va arrasar gran part de la província de València, amb especial incidència a l’Horta Sud, l’alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent (PSPV), va fer dijous un balanç dels avanços que s’han donat en els últims mesos en matèria de reconstrucció i dels reptes i les actuacions que s’afrontaran en el futur a curt i mitjà termini.

Una de les qüestions més noves i ambicioses que va comentar va ser la seua idea de consolidar definitivament com a horta productiva els 1,5 milions de metres quadrats en el sòl en què el PP va projectar la urbanització Nou Mil·lenni, una pilota urbanística que pretenia construir un centre comercial i seixanta torres –algunes de més de vint pisos–, 13.000 habitatges nous, però sense disposar de nous serveis ni tan sols aigua corrent. Un desenvolupament a càrrec del ja extint Grupo Llanera i del també eliminat Institut Valencià d’Habitatge (IVVSA), l’entitat de la Generalitat Valenciana encarregada de la promoció d’habitatge públic.

Els tribunals van acabar tombant el projecte impulsat pel PP des de l’Ajuntament i la Generalitat l’any 2014 després de diverses sentències. Posteriorment, el 2021, el consistori, ja dirigit per l’esquerra, va modificar el pla general d’ordenació urbana (PGOU) catalogant de nou els terrenys com a sòl agrícola.

Segons va explicar Silvent, encara que hi ha algunes parcel·les que en l’actualitat es cultiven, pretenen que tot l’àmbit es convertisca en horta productiva amb l’objectiu que contribuïsca a esmorteir l’impacte d’una altra riuada. Per a fer-ho, estan disposats a expropiar terrenys a preu de sòl agrícola si els propietaris, empreses i particulars, no els reactiven per al cultiu: “Volem posar en marxa el Pla Director de l’Horta. Fins ara teníem en marxa un pla director per al port, però no havíem tocat l’horta, una zona d’horta en què hi havia un macropojecte d’habitatges que es va paralitzar i, per tant, ara és el moment de protegir-lo. Després de la dana vam veure que era el moment, perquè l’horta va fer la seua funció, va drenar i part del mal es va minorar pel filtre que va fer l’horta”.

Segons Silvent, “a través de la Universitat Politècnica està en marxa un pla especial per a recuperar l’ús principal de l’horta i veure si aconseguim que en algun punt, algun ministeri aposte per un centre d’investigació com a exemple de recuperació de l’horta, fins i tot es podrien habilitar zones amb horts urbans”.

2 anys per a 14 projectes prioritaris

Sobre els diferents projectes de reconstrucció, Silvent s’ha donat un termini de dos anys per a executar els 14 projectes que considera més prioritaris. De les 14 obres, només una està en licitació per a executar les obres, la remodelació integral de l’auditori (TAC), que té un pressupost de nou milions d’euros. La resta estan a l’espera que les memòries siguen avalades pel Ministeri de Política Territorial o encara estan en redacció per part dels tècnics.

La resta dels projectes a executar són la piscina coberta, que, a més, es traslladarà des de la ubicació actual a l’àrea del poliesportiu; la seu de Serveis Socials, l’Escola d’Adults, la Casa de la Cultura, la residència de majors, l’aparcament públic de la plaça Major, així com tot el relatiu a col·lectors, clavegueram i urbanització de l’avinguda de la Rambleta i el carrer de Pelai. La reurbanització del carrer de Blasco Ibáñez, un nou edifici d’Emergències i un pàrquing en altura en la zona del camp Mundial 82 completen les actuacions.

El municipi té una ajuda del Govern de 138 milions per a infraestructures que donen per a un total de 36 projectes. Per això els altres 22 aniran en fases següents, encara que Silvent va confiar que totes les memòries estaran presentades el febrer vinent, termini donat per l’executiu central.

Remunicipalització de la recollida de residus i ecotaxa

Silvent va anunciar que des del 2 de gener l’Ajuntament es farà càrrec de la recollida de residus de manera directa a través de l’Empresa Pública de Serveis de Catarroja (Eserca), una vegada finalitzat el contracte adjudicat fa 20 anys a la mercantil que també fa la neteja viària.

L’alcaldessa socialista va assegurar que recuperar la gestió pública permetrà més control operatiu, més bona qualitat del servei amb la renovació de flota, nous contenidors i sistemes intel·ligents per a optimitzar els recorreguts. També millors condicions laborals per als treballadors, element clau per a oferir un servei estable i professional, així com transparència en la gestió, amb informació clara per a la ciutadania sobre costos, obligacions i millores.

D’altra banda, també amb vista a l’any que ve, entra en vigor l’ecotaxa que es veurà reflectida en el rebut de l’aigua, amb una quota fixa de 40 euros, fraccionada en els quatre rebuts anuals i una quantitat variable de 0,77 euros per metre cúbic vinculada al consum, perquè el sistema siga més just segons habitants i usos. L’ecotaxa és a conseqüència de la Directiva 2018/851 del Parlament Europeu que obliga que els ajuntaments repercutisquen el 100% del cost de la recollida de residus a la ciutadania.