El Govern no prorrogarà la nuclear de Cofrents com exigeix Mazón, perquè la companyia propietària “no ho ha demanat”

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va exigir el 22 d’abril passat al Govern que prolongue la vida útil de la central nuclear de Cofrents més enllà del 2030, “perquè s’ha demostrat que és una font energètica sostenible i primordial per al desenvolupament econòmic i social del nostre territori”.

Mazón va defensar la necessitat de “mantindre a curt i mitjà termini l’energia generada per la planta de Cofrents, que aporta el 45% de la producció elèctrica del nostre territori, contribueix a estabilitzar els preus de l’electricitat i garanteix l’activitat dels nostres sectors industrials”.

No obstant això, el full de ruta del Govern no implica en aquests moments atorgar una pròrroga a la instal·lació, propietat d’Iberdrola, entre altres coses, perquè la companyia no l’ha sol·licitada.

Així ho ha afirmat a preguntes d’elDiario.es el secretari d’estat de Medi Ambient, Hugo Morán, que ha explicat que “els propietaris de les centrals nuclears o dels parcs eòlics o solars són empreses privades que tenen unes llicències per al seu funcionament durant un període de temps determinat i que a la finalització d’aquest període de temps per al qual tenen aquesta concessió poden acollir-se a una pròrroga escometent les inversions necessàries o senzillament donar per amortitzat i conclòs aquest període”.

En el cas de les centrals nuclears, “els propietaris de les centrals nuclears han decidit que no volen continuar funcionant amb aquestes a la finalització del període d’autorització, dit això, no hi ha res més a dir” i ha comentat que, encara que és una cosa que depén de la secretaria d’estat d’Energia, no té constància que el titular de la central “haja sol·licitat una pròrroga de l’autorització” i que, si la sol·licitaren, “caldria valorar-la”.

En aquest sentit, fonts del departament d’Energia del Ministeri de Transició Ecològica han confirmat a aquest diari que, efectivament, “no hi ha una petició formal sobre aquesta pròrroga” i, sobre la seua postura en cas que la demanaren, s’han remés a l’última intervenció del president del Govern, Pedro Sánchez.

Segons va explicar dimecres passat en el Congrés dels Diputats, “el 2019, les grans empreses energètiques, que són propietàries d’aquestes centrals nuclears, van pactar entre elles mateixes, no el Govern d’Espanya, entre elles mateixes, un calendari de tancament per a les centrals nuclears que encara estaven operatives”. Un calendari de tancament que començaria l’any 2027 i que es prolongaria fins a l’any 2035. I des de llavors, va recordar el president, el Govern sempre ha dit el mateix: “Si les empreses acorden entre elles un altre calendari diferent que prorrogue la vida d’aquestes centrals nuclears més enllà de l’any 2027, nosaltres els escoltarem, com escoltem tots els sectors, perquè som un govern dialogant”.

Sánchez va comentar que els tres criteris que tindrà en compte l’executiu seran que aquesta pròrroga garantisca la seguretat dels ciutadans, que siga econòmicament viable, és a dir, que no siga a costa de la butxaca del contribuent, i que la mesura siga convenient per a garantir la seguretat del subministrament elèctric.

Sánchez va llançar un dard als governs autonòmics que, com és el cas del que dirigeix Carlos Mazón, exigeixen que les centrals situades en el seu territori es mantinguen operatives, però, no obstant això, “miren cap a un altre costat quan se’ls pregunta si estarien disposades a pagar la factura o si estarien disposades a localitzar un cementeri nuclear en el seu territori”.

Des d’Energia han explicat, a més, que el funcionament de les centrals no es pot prorrogar de manera individualitzada: “Hi ha un calendari pactat de tancament escalonat la pròxima fita del qual és el cessament de la central d’Almaraz el 2027. De manera que aquesta és la primera que caldria abordar, de manera que, si prorrogara, caldria fer el mateix amb la resta per a compassar el procés”. No obstant això, la realitat és que les propietàries (Iberdrola, Naturgy i Endesa) no es posen d’acord a l’hora de fer una proposta de pròrroga en les condicions actuals i exigeixen, a grans trets, menys presó fiscal, una tarifa fixa i ajudes per a costejar la gestió dels residus.