Denunciat tot el govern del PP de la Nucia per un presumpte delicte de prevaricació urbanística

Tot el govern del PP de la Nucia amb el seu alcalde Bernabé Cano i el Director General d'Urbanisme i regidor en el mateix municipi, José Miguel Ivorra, han sigut denunciats davant la Fiscalia de Medi Ambient d'Alacant acusats d'haver comés un delicte de dany a la flora protegida i de prevaricació urbanística amb l'execució del PAI la Serreta.

Acció Ecologista-Agró, impulsora de la demanda, explica que al març de 2021 la Junta de Govern Local de l'Ajuntament de la Nucia va aprovar definitivament el Pla d'Actuació Integrada en la Unitat d'Execució 1 (PAI de la UE-1) del Sector 'La Serreta'. Així les obres d'aquest programa urbanístic es van iniciar en 2023 “sense complir els condicionants establits en la Declaració d'Impacte Ambiental”, segons afirmen els ecologistes. Aquests fets, assenyalen, “han provocat l'eliminació d'exemplars de l'endemisme Teucrium lepicephalum Pau, i la destrucció del seu hàbitat”, motiu pel qual Acció Ecologista-Agró ha presentat la denúncia.

L'entitat ecologista considera que tots els regidors que van adoptar els acords per a l'execució de les obres del PAI, inclosos l'alcalde de la Nucia, Bernabé Cano, i el regidor d'urbanisme que també ocupa el càrrec de Director General d'Urbanisme en la Conselleria de Medi Ambient, Miguel Ángel Ivorra, han incorregut en un acte il·lícit de caràcter penal. És per això que, AE-Agró ha exigit a l'òrgan dirigit l'obertura de diligències, a fi de comprovar els fets denunciats, a més de l'adopció de mesures cautelars, que inclouen la paralització absoluta de les obres iniciades i l'elaboració dels corresponents informes tècnics ambientals en què s'il·lustre l'estat actual de la planta i dels hàbitats afectats.

Els incompliments de la DIA

La planta en qüestió és el poliol amarg, endemisme valencià protegit per diverses normatives autonòmiques, estatals i internacionals com són el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades, el Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRE), el Conveni de Berna, la Directiva Hàbitats i la Xarxa Natura 2000, on queda inclosa amb el codi 1.520 Vegetació gipsícola ibèrica.

La seua àrea geogràfica queda reduïda al terme municipal de la Nucia i al barranc del Xarquer. Malgrat els límits de distribució i de la protecció conferida, l'inici de les obres del PAI “ha amenaçat greument la supervivència de la zamarrilla de yesar”. Així els conservacionistes adverteixen que “han tingut lloc sense haver-se realitzat de manera prèvia el reconeixement de camp i l'informe corresponent amb la localització dels exemplars, com assenyala la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) de 2005; obsoleta al no contemplar l'establit en la Directiva Europea en matèria d'avaluació ambiental que es va transposar al reglament jurídic intern mitjançant la Llei 9/2018”. Recorden que això mateix ho corrobora el biòleg i botànic Jaume Soler en l'Informe d'Afecció a l'Hàbitat d'Interés Comunitari 1520 que afirma: “es constata la mort d'individus de Teucrium lepicephalum, malgrat l'obligatorietat de la declaració d'impacte ambiental que obliga el promotor a delimitar els individus existents”.

Davant aquestes circumstàncies grups ecologistes, com AE-Agró van interposar en 2023 diverses denúncies que han derivat en l'obertura de procediments administratius sancionadors. “És llavors, quan l'Ajuntament procedeix a translocar 72 exemplars de flora amenaçada, sense el mostreig previ de vegetació que determina la DIA”. Una actuació que les ecologistes titllen de “temerària” ateses les declaracions del perit aportat pel consistori, el Dr. David Belda, qui assegura no ser capaç de saber si s'ha produït afecció a terrenys gipsícoles en el moment de la realització de l'estudi encomanat, ja que va ser posterior a l'inici de les obres.

Acció Ecologista-Agró va recórrer en alçada la resolució per la qual la Direcció Territorial d'Alacant va imposar una sanció “irrisòria” a l'Ajuntament de la Nucia de 1.033 euros per infracció lleu, mentre que els conservacionistes assenyalen que aquesta hauria de ser considerada greu i, per tant, la multa ascendir als 68.667,34 euros, proposats en els anteriors procediments sancionadors, un recurs que l'entitat recorda, hui dia no s'ha resolt.