Compromís i Unides Podem es desmarquen del PSPV en el recurs contra la sentència que anul·la la ZAL del port de València

El recurs interposat per l’Advocacia de la Generalitat contra la sentència que per tercera vegada declara il·legal el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port de València ha tornat a posar en evidència la divisió que hi ha en el Govern del Pacte del Botànic pel que fa a tot allò relacionat amb la gestió del recinte portuari.

Mentre el PSPV es mostra favorable a executar l’ampliació del port sense una altra declaració d’impacte ambiental (DIA) i a posar en marxa la ZAL, malgrat les reiterades sentències judicials en contra, tant Compromís com Unides Podem defensen justament el contrari, això és, l’eliminació del dic nord del port pel seu impacte a les platges del sud i la reversió de tots els terrenys de la ZAL en horta i en un corredor verd que connecte el jardí del Túria amb l’Albufera.

De fet, en les últimes setmanes totes dues formacions han defensat mocions en el Congrés dels Diputats i les Corts en contra de l’ampliació i de la ZAL que no han tingut el suport dels socialistes.

Aquestes diferències van tornar a posar-se en relleu dilluns després d’informar la Conselleria de Política Territorial que dirigeix la socialista Rebeca Torró del recurs esmentat.

Una de les primeres a pronunciar-se sobre aquest tema va ser la consellera d’Emergència Climàtica, Mireia Mollà (Compromís), que va afirmar en les seues xarxes socials: “No puc estar d’acord amb aquesta decisió”, en al·lusió a la interposició del recurs. La portaveu del grup parlamentari de la coalició valencianista en les Corts, Papi Robles, va assegurar també en les xarxes que el recurs “no és una decisió de tot el Govern valencià” i que Compromís no la comparteix, “tampoc la ciutadania ni les entitats socials”.

També des de l’Ajuntament de València, el vicealcalde de Compromís Sergi Campillo va comentar que “la decisió que ha pres la Conselleria de Política Territorial de recórrer contra la sentència de la ZAL és un error, perquè ja és la segona anul·lació del Pla Especial”.

Campillo va recordar que des del consistori es va sol·licitar “que s’acatara aquesta sentència i que es revertiren els terrenys a l’estat original, que és el que van demanar les entitats veïnals”. Segons el vicealcalde, “no s’entén aquesta decisió per part de la Generalitat Valenciana” i va criticar que “des del PSPV sempre es posa per davant l’interés econòmic de l’interés ambiental i del respecte al patrimoni”. Per aquest motiu, va sol·licitar als socialistes que “viren la seua posició i que assumisquen les sentències judicials, que no hi recórreguen i que es revertisquen els terrenys”.

La síndica d’Unides Podem, Pilar Lima, va afirmar en les seues xarxes socials que el recurs “no és reparar el mal causat, és tornar a colpejar les veïnes i els veïns de la Punta”.

Des de la formació van comentar que la decisió de recórrer la sentència no està consensuada en el Govern: “Entenem que en temes en els quals hi ha clars i públics desacords entre socis de govern i en els quals a més la societat civil organitzada, col·lectius veïnals i ecologistes així com famílies afectades ja s'han manifestat en reiterades ocasions, toca asseure's a escoltar i a dialogar. Qualsevol decisió sense consens no fa més que aprofundir en el mal que venim denunciant”.

A més, van assegurar que “el recurs és anar just en sentit contrari a la reparació de les famílies i la cerca de solucions acordades” i suposa “allargar el drama emocional i ambiental de la Punta”.

L’Advocacia hi veu interés cassacional

Com va informar elDiario.es, el TSJCV fonamenta l’anul·lació de l’aprovació del Pla Especial en el fet que “el sòl de l’àmbit de la ZAL va passar a tindre la classificació de sòl no urbanitzable que li atorgava el pla general del municipi” com a resultat de la nul·litat dels plans anteriors i estima que l’avaluació ambiental estratègica (AAE) no hauria d’haver-se fet procediment simplificat tal com es va fer, sinó per procediment ordinari.

El recurs es basa en un informe de l’Advocacia de la Generalitat què ha determinat un interés cassacional clar a la sentència que reclamava declarar nul el Pla Especial de la ZAL. Per tant, “L’Administració valenciana, d’acord amb la legalitat, ha de fer el que correspon en l’àmbit administratiu: davant un interés cassacional en un procés jurídic, l’Administració no pot mirar cap a una altra banda”, diu l’informe.

Segons l’escrit, l’interés cassacional s’ha declarat pels motius següents: en primer lloc, “cal un pronunciament del Suprem per a determinar si, quan es fa una avaluació ambiental pel procediment simplificat per considerar que és vàlida i suficient, perquè els informes ambientals conclouen que no té efectes significatius per al medi ambient, pot equipar-se a l’absència total d’avaluació ambiental, en cas que es considere que hauria d’haver-se acudit a l’ordinària”.

En segon lloc, entén l’Advocacia que “és necessari el pronunciament que aclarisca si correspon l’avaluació ordinària o simplificada en les modificacions menors de planejament i que es pronuncie què ha d’entendre’s com una modificació menor”, ja que “la superfície del pla especial de la ZAL respecte de tots els àmbits és inferior a l’1%”. El recurs de cassació pretén que s’aclarisca “si el valor superfície s’ha de considerar de manera aïllada o per relació a tot l’entorn que ha de regular”.

Finalment, “en el cas de la ZAL el sòl ja està urbanitzat”. En el recurs es planteja que, “com que les avaluacions ambientals estratègiques tenen una vocació preventiva, acudir a una avaluació ambiental ordinària té sentit només quan el sòl no està transformat” i “la situació real del sòl de la ZAL és que està completament urbanitzat”.