La finca El Poblet, última seu del Govern republicà, cada vegada més prop d’obrir-se al públic

La finca El Poblet, situada en la localitat alacantina de Petrer i amb un enorme valor històric pel fet d’haver sigut seu del Govern de la II República al final de la Guerra Civil, pertany a l’entitat Càritas Diocesana després d’haver-la heretada del seu últim propietari, l’advocat Eliodoro Gras Beltrán, mort al febrer del 2020 als 103 anys. 

L’entitat caritativa pretén que la finca, amb una extensió de 25 hectàrees, es convertisca en un centre de foment per a l’ocupació i la formació contra l’exclusió social i, en paral·lel, manté negociacions amb l’Ajuntament de Petrer perquè puga museïtzar-se i siga visitable pel públic en el vessant del valor històric (el president Juan Negrín va residir a El Poblet, també coneguda com a Posició Yuste, entre el 25 de febrer i el 6 de març de 1939, i s’hi van celebrar els dos últims consells de ministres de l’executiu republicà). 

No obstant això, El Poblet arrossega dos contenciosos interposats per l’últim amo contra la declaració com a Bé de Rellevància Local (BRL) per part de l’Ajuntament de Petrer i contra la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC) de la Generalitat Valenciana. En el primer dels contenciosos, tal com va informar aquest diari, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) va estimar el recurs de l’empresa immobiliària propietària de la finca, actualment controlada per Càritas. 

El segon recurs, interposat per Eliodoro Gras, contra la decisió de l’executiu autonòmic de declarar BIC l’espai (un nivell superior de protecció) està pendent que la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV dicte sentència, segons han confirmat fonts municipals. Malgrat la batalla jurídica del propietari anterior contra la protecció històrica de la finca, les negociacions avancen a bon port. 

Durant els últims anys de vida del propietari, la Generalitat Valenciana es va mostrar disposada a negociar la compra de l’emblemàtic espai. No obstant això, les negociacions no van arribar a res i l’amo va recórrer contra la protecció de la finca. “Al final, a última hora va prendre la decisió de recórrer-hi”, explica l’edil de Cultura de l’Ajuntament de Petrer, el socialista Fernando Portillo, que recorda que la finca va ser confiscada al pare d’Eliodoro Gras a l’inici de la Guerra Civil. “La confisquen al pare i tenia un cert valor sentimental”, afig. 

“Bona entesa” amb la propietat

De moment, el consistori treballa mà a mà amb Càritas per preparar un projecte, que implicaria també la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica que dirigeix Rosa Pérez Garijo, per a definir els usos, especialment en matèria de visites i amb l’objectiu afegit de museïtzar l’espai vinculat al final de la Guerra Civil i als últims i incerts dies del Govern republicà de Negrín. “Fins ara continua havent-hi bon enteniment i crec que arribarem a bon port, encara que cal encaixar moltes variables”, declara el regidor Fernando Portillo. 

La propietat, tant durant l’etapa d’Eliodoro Gras com actualment els seus hereus de Càritas, sempre han mantingut la finca en bon estat, costejant els serveis de jardineria de l’enorme pineda. “La veritat és que tots els anys hi havia una inversió important”, assegura Portillo. L’advocat centenari, sense fills, va cedir en herència a l’entitat caritativa més d’un centenar de propietats.

L’empresa Bimemara SLU és la propietària de la finca. La matriu de la societat (Milaza SLU) té un patrimoni net de 30,5 milions d’euros, segons els seus últims comptes depositats en el Registre Mercantil. A l’espera de la resolució del TSJ-CV, la propietat actual i el consistori han deixat al marge els contenciosos per permetre que el públic puga visitar El Poblet. 

“Fins fa 15 o 20 anys la finca d’El Poblet era una gran desconegut, la gent no era molt conscient dels esdeveniments que s’hi havien produït”, conta l’edil, que destaca el treball de la comissió de memòria històrica local per a donar a conéixer el passat de la finca. A més, l’espai “té un cert halo de misteri, tothom volia visitar-la i no es podia”. 

“És rara la setmana que no rebem telefonades per a visitar-la”, afirma l’edil.