“No existeix un pacient zero a Espanya, hi hagué més de 500 introduccions del virus, sobretot per Madrid i València procedent d’Itàlia”

El genetista i catedràtic de la Universitat de València, Fernando González Candelas.

“La primera onada va estar dominada per fins a nou genotips del virus. En concret, vam identificar un genotip, el SEC8, que representa com a mitjana el 30% de les nostres seqüències i arriba a representar el 60% les primeres setmanes de març. El SEC8 va ser introduït repetidament a Espanya almenys per dues vies, Madrid i València, amb alguns casos associats al partit Atalanta-València de Champions League del 19 de febrer. També es va celebrar la fira de la moda a Milà quasi al mateix temps i poc després una d’art a Madrid. Tot això fa molt probable que el SEC8 s’introduïra simultàniament per València, Madrid i possiblement altres ciutats i comunitats”.

Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe ‘Una perspectiva genòmica de la pandèmia: lliçons en salut pública’, encarregat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) al consorci de seqüenciació SeqCOVID, i elaborat pels científics de l’Institut de Biomedicina de València, Iñaki Comas, Álvaro Chiner-Oms, Mariana Gabriela López i pel genetista i catedràtic de la Universitat de València i de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes, Fernando González Candelas.

Segons comenta González Candelas a elDiario.es, “l’informe, que s’ha lliurat a l’Institut de Salut Carlos III i al Ministeri de Sanitat, dona els resultats d’una anàlisi genètica del virus que permet conéixer com va entrar i es va expandir per Espanya durant la primera ona”.

Així, en primer lloc explica que aquesta seqüenciació ha permés col·locar Espanya com el segon país europeu i quart del món en nombre de seqüències generades del virus: “La primera onada a Espanya s’ha analitzat a la llum de la informació genòmica de 2.170 pacients de tot el país. Les anàlisis identifiquen més de 500 introduccions al país dins del total de 2.170 mostres analitzades. Per tant, no hi ha un pacient 0 a partir del qual el virus s’haja escampat per la península, sinó que va entrar, la majoria, per València i Madrid procedent d’Itàlia”.

Un altre dels focus d’expansió principals es va donar el 23 de febrer de 2020 en un funeral a Vitòria amb assistents sobretot del País Basc i de La Rioja que va originar “un esdeveniment superdispersor”. Aquest esdeveniment pertany al SEC8 i els casos estan en la base del SEC8, igual que els dels importats des d’Itàlia. A partir d’ací el virus es va expandir des de Madrid, València i el País Basc/La Rioja a la resta del país.

Tal com assegura, “això no significa que el virus no estiguera present abans, és possible que sí que hi estiguera, però no va arribar a propagar-se; de fet el primer mort diagnosticat va morir el 13 de febrer després de tornar al final de gener d’un viatge al Nepal, però els estudis epidemiològics i les anàlisis d’aquest pacient confirmen que no va generar cap cas secundari”.

L’informe també analitza l’efectivitat de les mesures adoptades pel Govern en la primera onada i, segons González Candelas, pot ajudar en la presa de decisions amb vista a aquesta segona onada. De fet, conclou que “l’anàlisi, basada únicament en la diversitat mostrejada del virus a cada moment, indica que el confinament va ser altament eficient i va ajudar a evitar un gran nombre de casos i de defuncions”.

Una altra de les conclusions és que “un control de fronteres més estricte unit a tancaments de mobilitat primerencs i locals probablement hauria limitat l’expansió del SEC8 i, per tant, de l’epidèmia a Espanya”.

Per a González Candelas, aquest tipus d’estudis serien molt més útils en la presa de decisions si pogueren obtindre’s dades en temps real: “És l’objectiu a què ens hauríem de dirigir, ha d’integrar-se com a part del sistema de vigilància espanyola i no dependre de projectes d’investigació concrets ni de la bona voluntat i l’esforç de les unitats de microbiologia clínica”.

Sobre l’efectivitat de les mesures que estan adoptant-se en l’actualitat, com ara el toc de queda o el tancament perimetral de les autonomies, el catedràtic afirma que depén en gran part “del comportament individual i col·lectiu de la societat, ja que no és prou que un 90% ho facen bé si un 10% fan les coses malament, ja que aquesta minoria pot generar milers de contagis”.

En tot cas, considera que “sí que són oportunes, perquè restringeixen els contactes i, per tant, la transmissió, però fins d’ací a un parell de setmanes no sabrem si són suficients”.

D’altra banda, l’estudi crida l’atenció sobre les dificultats que s’ha trobat el consorci per a la realització de l’informe. Entre aquestes, destaquen els problemes que han tingut per accedir a mostres pel fet que “en època de pandèmia el sistema nacional de salut està sobrecarregat, per la qual cosa les mostres no es poden remetre per analitzar-les en temps real. No hi ha mecanismes que alleugen la càrrega a l’hospital de preparar mostres i dades associades”.

A més, “no hi ha una xarxa d’interacció entre els hospitals i els centres de seqüenciació per a recollir el percentatge més gran de mostres possible”.

Etiquetas
Publicado el
31 de octubre de 2020 - 23:11 h

Descubre nuestras apps

stats