Alexandra, l’excepció que demostra que és possible conciliar la maternitat amb l’esport d’elit

Alexandra Do Nascimento, una brasilera de 41 anys que va ser nomenada millor jugadora del món el 2012 i es va proclamar campiona del món amb la seua selecció el 2013 i amb cinc participacions en els Jocs Olímpics a l’esquena, va fitxar l’estiu passat pel Club Handbol Elx, un equip de la Primera Divisió espanyola en el palmarés del qual destaquen una Copa de la Reina (2020-2021) i una Supercopa d’Espanya (2020-2021), a més de dos subcampionats de Lliga. Actualment, l’equip està situat en la part noble de la taula (cinqué lloc) i s’ha classificat per disputar els quarts de final de la Copa de la Reina i l’EHF European Cup.

No obstant això, l’arribada d’Alexandra a Elx no crida només l’atenció per la seua qualitat i pel seu nivell, sinó per les condicions en què es va produir. L’esportista brasilera estava embarassada de la seua filla Lia, circumstància que no va impedir la seua contractació per part de l’entitat alacantina, que no sols no va posar cap inconvenient a la seua situació com a gestant, sinó que posa totes les facilitats que estan al seu abast perquè Alexandra puga conciliar i compatibilitzar la maternitat i el seu amor per l’handbol.

És més, el Club Handbol Elx presumeix d’aquesta circumstància i fa a penes un parell de setmanes publicava en les seues xarxes socials un missatge en què, acompanyat d’una foto de l’esportista amb la seua filla al braç en l’aeroport, es podia llegir: “Des del Club Handbol Elx, volem enviar el nostre suport a totes les mares esportistes. Des de fa poc Lia és la nova incorporació al Club Handbol Elx. Només amb 4 mesos la menuda viatja amb l’equip a totes les concentracions per fer possible la conciliació entre la vida professional i familiar. Lia, filla de la jugadora Alexandra Do Nascimiento, conviu amb la resta de l’equip tècnic en la rutina i l’entrenament d’aquest esport d’elit. La direcció del club va contractar Do Nascimento quan estava embarassada i li va obrir un ventall de possibilitats perquè la seua conciliació es fera possible amb la cura de la seua filla. Entre els valors del club està el suport a la dona esportista”.

Alexandra es mostra molt agraïda amb el club, amb el seu president (Juanjo Àvila) i el seu entrenador (Joaquín Rocamora), que assegura que li han donat tota la confiança i les facilitats per a poder continuar amb la pràctica del seu esport al màxim nivell alhora que exerceix de mare: “Hi ha moltes dones que volen ser mare, però no poden”. Alexandra reconeix que no és fàcil per a una esportista d’elit, ni per a una professional, fer el pas cap a la maternitat, pel que pot suposar en la seua carrera: “És molt difícil compatibilitzar la teua faena i ser mare; jo mateixa pensava que una vegada haguera nascut la meua filla no podria continuar jugant”.

Tal com reconeix la brasilera, la seua situació “no és gens habitual”. De fet, explica que ja fa uns set anys que s’havia plantejat juntament amb la seua parella, el també jugador d’handbol xilé Patricio Martínez, la possibilitat de ser mare: “Però ho tenia molt difícil, amb la meua família al Brasil i la del meu marit a Xile, a més estàvem sempre de viatge i vaig pensar, que no podria tornar a jugar”. Va ser després dels Jocs Olímpics de Tòquio, l’estiu del 2021 i amb quasi quaranta anys, que van prendre la decisió d’intentar tindre un fill.

Després de quedar-se embarassada va continuar entrenant amb el seu equip anterior (el conjunt francés del Bourg-de-Péage Drôme Handball) fins als quatre o cinc mesos de gestació: “Trobava a faltar l’handbol i, després d’analitzar tots els aspectes amb el meu marit, vaig decidir intentar tornar a jugar quan nasquera Lia, sempre tenint en compte que ella seria la meua prioritat”. D’aquesta manera, l’agost, quan va nàixer la xiqueta, va començar a mirar opcions: “Van aparéixer algunes possibilitats a França, en Segona Divisió i l’Elx, on estava la meua cunyada treballant”. “Després de reunir-me amb Juanjo (Àvila) em va dir que per a ells seria la seua primera experiència d’aquestes característiques, així que tots dos aniríem aprenent sobre la marxa”, apunta Alexandra, que assegura que va sentir que la seua filla “no era un problema i que tots dos enteníem que el millor per a Lia seria el millor per a mi i per al club”. La brasilera va acceptar la proposta del Club Handbol Elx i l’1 d’octubre passat va tornar als entrenaments.

En aquest procés d’adaptació i aprenentatge, el club alacantí intenta facilitar la conciliació d’Alexandra, que té a la seua disposició una persona que cuida Lia mentre sa mare juga o entrena. A més, la petita bebé de cinc mesos viatja amb Alexandra i la resta de components de la plantilla en tots els desplaçaments, “la meua intenció és donar-li el pit fins als nou mesos, per la qual cosa ha d’estar amb mi quan calga”. Fins al moment, assegura, l’experiència està sent molt positiva, “es porta molt bé en els viatges, com quan vam anar a Sèrbia, un desplaçament molt llarg”. “Les meues companyes també m’hi ajuden molt, i Lia està contenta”, explica l’esportista brasilera, que assenyala que la seua filla, “com diu Rocamora, és la mascota de l’equip”.

A mesura que la xiqueta creix, les coses són més naturals i la planificació és més senzilla: “Soc molt disciplinada i un bebé suposa que en qualsevol moment poden passar coses que no esperes, però ens estem adaptant molt bé. Evidentment, disposa de menys temps per a entrenar-se, ”treballe el meu cos cada dia, i també amb el psicòleg, però abans estava sola i em quedava més temps en la pista entrenant, practicant tirs, estirant... Ara soc la primera a acabar per poder tornar a agafar la meua filla al braç; m’he d’arreglar jo i arreglar-la a ella... estem tots en un aprenentatge continu i, òbviament, ella és la prioritat, soc incapaç de separar-me’n. Si un dia Lia està malalta i no puc viatjar, no ho faré, i en el club en són conscients i ho accepten“.

El que té clar Alexandra és que, si arriba a saber que l’experiència seria la que està sent, hauria pres la decisió abans, “i si fora més habitual, serien més les jugadores professionals que es quedarien embarassades”. “Evidentment, hi ha molta por entre les esportistes a veure truncada la seua carrera per quedar-se embarassada, i per això retardem la maternitat”, sosté.

Pel que fa al futur, a la pròxima temporada, “ja veurem què faig, cal donar temps al temps”. “De moment, estic enfocant-me en aquesta temporada i a entrenar-me per posar-me al cent per cent, i la temporada que ve, ja decidirem”, conclou.