Catalá es basa en les apòcrifes normes lingüístiques del Puig per a continuar amb el canvi de nom a València

L’Ajuntament de València publicava dilluns en el Butlletí Oficial de la Província, en ple mes d’agost, l’anunci sobre el canvi de denominació de la ciutat proposat per l’equip de govern municipal i aprovat en ple pel Partit Popular i Vox el 22 de juliol passat. Ara, a penes dos anys després que el juny del 2023 s’impulsara el canvi de denominació a través d’una moció elevada al ple per l’acabada de nomenar alcaldessa llavors María José Catalá, s’obri un període de 20 dies hàbils per a la presentació d’al·legacions.

El canvi se sustenta, tal com es recull en diversos documents adjunts en l’expedient de més de 850 pàgines, en les apòcrifes Normes del Puig, que estan avalades per institucions secessionistes en l’àmbit lingüístic com Lo Rat Penat o la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, adoptant la fórmula Valéncia en valencià, en contra del criteri avalat per l’estatutària Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Valencia en castellà.

Sobre això, un informe del secretari municipal de l’Ajuntament de València, Hilario Llavador, adverteix que l’acord municipal “s’excedeix de les competències legals que s’atorguen al municipi, ja que la normativa lingüística a la Comunitat Valenciana la fixa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, d’acord amb el que es disposa en l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia” del 2006: “La normativa lingüística de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua serà d’aplicació obligatòria en totes les administracions públiques de la Comunitat Valenciana”. Per això, el jurista alerta que l’acord “infringiria l’ordenament jurídic”.

La decisió adoptada per l’equip de Govern de Partit Popular i Vox està avalada per un informe tècnic del lingüista i acadèmic de l’AVL Abelard Saragossà, adjudicat en contracte menor del departament municipal de Normalització Lingüística per un import de 2.000 euros (IVA inclòs), tal com es reflecteix en l’expedient. Es dona la circumstància que Saragossà defensava la postura contrària, l’accent obert de València, en l’article ‘Sobre les causes de les pronúncies del nom de la capital valenciana’, publicat el març del 1998 en el butlletí de la Societat Onomàstica.

Saragossà, a més, critica en el seu escrit –el principal argument en què se sustenta el criteri del consistori per a justificar el canvi de denominació de la capital valenciana– el dictamen redactat per l’AVL el 2016 que va justificar en aquella ocasió –amb Joan Ribó d’alcalde i Compromís, el PSPV i València en Comú en el govern municipal– l’adopció de la denominació València com a nom oficial de la ciutat. A més, en aquesta ocasió, l’executiu local de María José Catalá no ha sol·licitat un informe a la mateixa Acadèmia.

A més, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), integrat per les universitats d’Alacant, València i Jaume I de Castelló, aprovava de manera unànime un document d’al·legacions davant l’Ajuntament per a defensar el manteniment del topònim oficial ‘València’: “El topònim forma part de la regularitat ortogràfica del valencià i de la identitat col·lectiva del poble valencià”. “Alterar-lo sense criteris filològics consolidats suposa una fractura cultural i lingüística que no té cap justificació”, adverteixen, i afigen que la modificació “dificultaria l’aprenentatge i provocaria confusió entre la població”.