La portada de mañana
Acceder
La segunda ola amenaza con poner a los hospitales en situación "crítica"
11 millones de personas pendientes de un confinamiento perimetral
Se estrella un COVID y mueren 267 personas, por Rosa María Artal

Javier Cavanilles: “La teoria de la conspiració és un virus oportunista”

El periodista Javier Cavanilles.

El periodista Javier Cavanilles (València, 1969) fa mitja vida que observa i investiga el fenomen de les teories de la conspiració. Cavanilles, director de la revista Plaza i màxim responsable del podcast ‘Más allá (pero no tanto)’, ja s’enfrontava a les faules d’Íker Jiménez i els seus deixebles quan encara no existien les xarxes socials. Autor del llibre Los caras de Bélmez, Cava no acostuma a deixar canya dreta. “La fàbrica més gran de faules a Espanya és l’editorial Planeta”, diu abans de connectar la gravadora. El periodista ha denunciat incomptables vegades les impostures de terraplanistes, antivacunes o reptilians i no es mostra especialment sorprés per la proliferació de teòrics de la conspiració. Els ha vist créixer a tots i cadascun.

 

Hi hagué una broma, segons la qual Finlàndia no existeix, que s’ha convertit en teoria de la conspiració. Com funciona aquest fenomen?

El fenomen és molt ampli, cal reconéixer-ho. Està des de l’indigent mental que es creu que Finlàndia no existeix, perquè ha llegit una cosa que naix com una broma i se la creu del tot fins a un nivell de creença en la conspiració bastant seriós. Per exemple: Bush va mentir i va manipular els informes d’intel·ligència per implicar a l’Iraq en els atemptats de l’11S. Això és innegable i és una conspiració, com també ho és el GAL. És un ventall hiperampli. Hi ha un biaix a l’hora d’estudiar-ho, perquè la gent es fixa en les coses més friquis. Jo tampoc diria que aquest sector tan extrem és el que reflecteix. Sí que és veritat que hi ha històries que penses: això no s’ho pot estar creient la gent. I té milers o milions de seguidors i són absolutament demencials. A Espanya Rafa Pal, que és la referència en la teoria de la conspiració (és el nivell ja hardcore), quan l’11S era dels 20 webs més visitats d’Espanya, un web abjecte que té una atracció espectacular. Ningú s’hi ha fixat mai. 

 

La teoria de la conspiració ha donat fins i tot per a estudis seriosos. Què és una conspiració?

Legalment és quan dues persones es reuneixen per cometre un crim i una d’elles fa alguna cosa per a cometre’l. Però això és tan ampli que dos ionquis que van a robar la ràdio d’un cotxe per vendre-la, ja és una conspiració. Hi ha dos problemes: l’un, perquè siga el que realment estem parlant ara, que no ens preocupa tant des del punt de vista jurídic. Als Estats Units té 15 o 16 accepcions. Per a l’ala normal hi ha dues coses, a part d’aquesta definició: ha d’haver-hi una elit, perquè que tu i jo ens reunim per fer alguna cosa, no hi ha res més. Una altra qüestió que es debat és si és veritat o mentida. Les conspiracions d’Anunnaki són conspiracions? Són més o menys conspiracions que la del GAL? Jo soc partidari de ficar-les totes en el grup. El fet que siga veritat o mentida no afecta gens. És molt interessant en el fenomen de Qanon, perquè com que la penya es dedica a copiar-se entre ells, en comptes de copiar els que saben (que no soc jo evidentment, jo sí que ho faig), ningú entén bé això del Qanon, d’on ix. 

 

Internet és la gran eina del personal conspiratiu?

No, per dues coses. Primerament, que estan ací des de sempre. La primera conspiració en actitud del fet que una elit domina el món naix amb la Revolució Francesa i no és casualitat. El primer llibre sobre que els Illuminati dominen el món ix tres anys després de la Revolució Francesa. Va amb la democràcia. El que passa és que, a diferència d’altres fenòmens paranormals, com els virus, la conspiració té una capacitat de mutar, perquè la gent sí que hi pot interactuar. Per exemple, si tu et dediques a l’espiritisme, encara que estiga Internet, no canviaràs res de l’espiritisme. Pots contar que has tingut una sessió d’ouija i se t’ha aparegut Hitler. Això no modificarà res del relat, serà una anecdoteta més que la gent es creurà o no. La conspiració sí que et dona un tipus de protagonista i cada vegada més. 

 

A vegades sembla que fins i tot se solapen.

És molt oportunista, per això s’ajunten tantes narratives. Gairebé cadascú té la seua conspiració al gust. En la famosa conspiració de Qanon et trobes de tot, des d’Illuminati, satanistes, maçons, d’allò que vulgues, han aconseguit ficar-ho. Cadascú hi fica el seu rotllo, uns són més polítics, altres això. Cadascú hi ha ficat els seus elements. O en les manifestacions que hi ha hagut a Madrid van des de terraplanistes, gent contra el 5G, antivacunes… Cadascun li dona el seu ingredient i s’ajunten tots. És molt oportunista i es van encreuant molt les narratives. Quin cony ha de veure la COVID amb la Terra plana? Perquè hi ha algú que ha descobert que hi ha una relació inequívoca que una cosa et porta a l’altra. No cal ni discutir-ho, perquè és evident. Ho van ajuntant tot, gent que desapareix o que muta. Gent que potser està mig oblidada i s’hi fica, aprofita la narrativa. Bàsicament és sempre el mateix. Ara canvia el nivell d’ansietat general, en l’11S i en l’11M va influir, i ara que és una pandèmia mundial, ha influït encara més, evidentment. Quan passe açò… Qui es recorda ara dels peons negres a part de Pedro J.?

 

Com era aquest món abans d’Internet?

Abans era més innocent. Abans les conspiracions eren més aïllades, no hi havia un totum revolutum. La ufologia sí que era molt important, però fora d’ací no hi havia tanta relació. Ha anat evolucionant amb el temps, encara que sempre ha estat ací. El tema de les conspiracions era més polític. Als Estats Units, la societat John Birch, en la ultradreta, sempre han tingut coses, que si els jesuïtes... El primer que es va adonar a mitges per on anaven els tirs va ser Santiago Camacho, que va escriure el llibre Las veinte conspiraciones. Després va traure el dels Illuminati, que ja avançava la idea d’una conspiració més global; però ací, com en altres llocs, anem sempre molt a rebuf dels Estats Units, encara que abans la conspiració era una cosa molt secundària del gore paranormal. 

 

A Espanya hi ha una narrativa en el top ten que és la dels antimaçònics.

És que han tornat. Hi havia un grup d’antimaçons que estaven mig oblidats. Arriba una pandèmia i torna a ressorgir l’antimaçoneria. Els conspiratius el que necessiten són arguments que els validen. El problema no és que la Terra siga plana, que tots sabem que és plana, el problema és el que implica que la Terra siga plana. Per què collons les elits no volen que sàpies que la Terra és plana? Doncs bàsicament perquè volen negar Déu, perquè et volen obligar a pensar en pla Pavlov, una cosa que no és… Llavors, això de la maçoneria confirma una de les seues coses: que hi ha una elit que domina. Doncs collons, que siguen Illuminati, extraterrestres i… maçons! Pel mateix preu. Això, que estava pràcticament oblidat, ressorgeix. Com que és un virus oportunista, tic!, agafa aquest element, fa una minimutació i avança. També passa que, com que els maçons estan mig oblidats, no saben qui són els maçons, perquè no els fiquen en la seua conspiració. 

 

Per haver-n’hi, hi ha gent que encara té Els protocols dels savis de Sió en la prestatgeria de no-ficció.

En general, a aquesta gent tampoc els demanes tant, perquè hi ha moltes maneres de racionalitzar-ho. És una novel·la, però el que diu és veritat. El que conta la novel·la és una cosa que passa. Perquè en compte de jueus, ara són els fardatxos reptilians. Es van ajuntant i un xaval de 17 anys que no té ni puta idea de què és Sió, doncs el fica també. Clar, és que el tema de l’antisemitisme està en l’ADN. De fet, fa deu anys la quarantamaula a escala internacional eren els Rockefeller, que tenia cert sentit, perquè estaven en la Trilateral, van muntar el Council for Foreign Policy, però ara són els Rothschild, que són jueus i del centre d’Europa. Aquests, en la història de l’antisemitisme, són els pitjors, perquè són falsos jueus. Molta gent que és antisemita, no ho és obertament. 

 

Rockefeller, Rothschild i ara Soros.

L’un, perquè és jueu. I l’altre, perquè supose que de Warren Bufet no han sentit a parlar. Sí que és veritat que Soros té un muntó d’iniciatives progressistes. Jo he treballat per a la fundació, la Internet Freedom Festival es finança en part des de l'Open Society i no és cap secret. 

 

Justa la fusta! Ets un agent de Soros.

Sí, sí, a més et telefona, un paio de puta mare. Dirigeix molts diners a causes molt progressistes. L’origen últim de la conspiració és que sense nacionalisme no entens les conspiracions. Tens un home del sac, que a més és jueu, però li falta ser reptilià, com la reina d’Anglaterra o, no sé per què, Kenny Rogers. 

 

Quan vas investigar les cares de Bélmez, per allí ja pul·lulaven Íker i altres deixebles.

El problema d’Íker Jiménez és sempre reivindicar-se com a periodista. I, evidentment, no és periodista. És un gran presentador, però hi ha unes normes. Jo puc ser un mal periodista, però jo soc periodista. Però és que aquest fa coses que no es poden fer: agafar el fava del poble i posar-lo al costat d’un paio del Consell Superior d’Investigacions Científiques no és periodisme, és entreteniment i ho fa molt bé. Llavors, ell el que volia reivindicar era una història absolutament delirant. Ho pintaven com una conspiració de Franco contra els fenòmens paranormals. El fet de ser víctima d’una conspiració et legitima a tu com a víctima.

 

Íker va rescatar les cares de Bélmez quan ja s’havia demostrat que eren més falses que un duro sevillà.

Jo crec que ara amb Bélmez ja no venen ni una granera. Si a mi, que tinc 50 anys, em va pillar major, si no arriba a ser per la segona onada, mai li hauria fet cas. Bruno Cardeñosa va intentar reivindicar-se en el tema de l’11M amb un llibre absolutament delirant en què deia que havien sigut tots menys els que van ser. Després ho va deixar. En el mercat de la teoria de la conspiració arriba un moment en què tothom competeix amb les seues teories. Teories són visites, visites són pasta i cada vegada és més difícil monetitzar. Tots tenen les seues pròpies teories que, a vegades, xoquen amb altres. És freqüent que si els asseus junts, un et conta una teoria blanca, l’altre és negra, l’altre és grisa. Potser totes contradictòries, però pot ser que no discutisquen, cadascú conta la seua i ja està. Quan xoquen, acusen l’altre que és un intoxicador o un desinformador, els ha passat a tots. En tots ells és moneda comuna deslegitimar-se d’aquesta manera. 

 

Últimament, alguns dels seus seguidors l’han posat a parir.

A Íker, el que li ha passat és que a ell el tenien com el popa, ha estat alimentant tot aquest fem, per molt que es pretenga, no em digues que ets tan rigorós si fa un mes vas portar al teu programa José Antonio Campoy, que és el de Discovery Dsalud. Aquest paio cal portar-lo a declarar, però a la comissaria, però no a un programa, en tot cas a la Llar Social. Porta aquesta mena de gent i hi ha unes expectatives per part de la parròquia. El que fa Íker és que mai es pronuncia de res. Ell no diu que els fantasmes existeixen, ell entrevista tres xavals de 16 anys que han fet ouija, però ell no diu que existeixen els fantasmes. Per quins collons els portes? El seu joc ha sigut sempre aquest: jo no dic res, jo done veu a tothom. Clar, quan els altres veuen que sí que es pronuncia d’un tema, afortunadament, i diu que cal vacunar-se, cal posar-se la màscara, això no és de Soros… I afortunadament, per una vegada, diu la veritat. Jo crec que en aquest cas és sincer, encara que estiga aprofitant-ho per a reivindicar-se com a periodista. Clar, els altres es reboten. Quan s’ha posicionat  és quan li han eixit els seus devots que volen que diga el que ells pensen. 

 

Quin paper han tingut televisions i grups editorials en la teoria de la conspiració?

Fa sis mesos va eixir l’últim llibre de Jeta Jeta Benítez, l’onze o el dotze de Caballo de Troya (i encara diu que falten). No entrarem en aquesta joia de la literatura fantàstica espanyola que és (tu vas a la Casa del Llibre o a la FNAC i el tenen en ficció). És que és un paio que diu que coneix un astronauta que ningú més ha vist en el planeta Terra que va viatjar en el temps i que li va donar un llibre. No se sap per què, en compte d’agafar el llibre i portar-lo a imprimir, el va tornar a escriure o no sabem què va passar. Un astronauta que va viatjar en el temps: i es fa una passejada per totes les teles, se l’entrevista i ningú li diu: però escolte, vosté es troba bé? Ningú el qüestiona i és un dels paios que ven més a Espanya. Igual ara no ven tant com venia, però va vendre una burrada. Si aquesta gent entra en televisions normals, després hi ha gent que no creu en les vacunes; doncs, que no t’estranye.

 

I hi ixen bastant.

Jo em descollonava l’altre dia: en El Español han tret bastants articles bons sobre aquests temes dels antivacunes, en què expliquen com són els conspiratius i això. Mira, tu vols saber com són els conspiratius? Pregunta-li-ho a Pedro Jota, que es va inventar i va estar mantenint en El Mundo una conspiració que només existia en el seu cap. Pregunta-li sobre el tema, a veure com funciona. Per això a mi no em sorprén que estiguen aquests grups, mediàticament són molt coloristes i se’ls trau molt, però realment ni és nou ni diuen res de nou. Internet no va afectar molt perquè, alhora que hi ha més gent que pot difondre les seues teories, hi havia més gent que podia rebatre-les. Això dels motors de cerca de Facebook si que canvia les coses. La primera Internet els permetia coincidir, però ara en Facebook la conspiració és proactiva. Estic veient ara un vídeo molt bonic sobre la Terra plana i en els anuncis apareix un paio que et conta que venim de l’Atlàntida. Haurien de vendre’t llibres de ciència i te’l posen, perquè segurament hi ha molta gent que consumeix les dues coses i els és igual. Els algorismes de Facebook sí que han fet mal, perquè això és proactiu, però Internet per se jo no crec que haja canviat res. El que és fava, és fava 24 hores al dia, no descansa. Són grups molt menuts, però molt actius. Es veu en la ultradreta, que moltes vegades se solapen. Són tot bots o gent amb 17 comptes. Sí que fa una sensació que té poder i presència. Això es tradueix en el fet que han convençut més gent? Ni idea. 

 

Ací a València va haver-hi una mítica teoria de la conspiració amb l’assassinat de les xiquetes d’Alcàsser. Què et va semblar la sèrie documental de Netflix?

Per a mi la sèrie de Netflix estava molt bé. No content amb això, Íker ha portat dues vegades el doctor Frontela, que està en totes les sopes ací, dient que presentarà proves noves que algú més hi pogué estar implicat. El problema és que no ha dit res. L’única cosa que diu és que ho presentarà. Escolte, que vosté fa quatre mesos va prometre proves. No, done’m quatre mesos més. Doncs, torna a telefonar i que te les done. Però és que li és igual. 

 

Molta gent de les noves generacions va descobrir personatges com el criminòleg (per dir alguna cosa) Juan Ignacio Blanco. Qui era?

Era un paio que venia d’El Caso, que, quan va començar tot al principi, doncs potser tenien dubtes. És veritat que en algun moment van poder creure que hi havia coses estranyes en l’assassinat, però després no hi havia res. Venia un muntó, el paper que tenien els mitjans de comunicació, sense Internet, era brutal. Una televisió pública [Canal 9, la televisió autonòmica valenciana] li dedicava dues hores tots els dies amb gent dient que això és un muntatge. Sort que va eixir gent com Jerónimo Boix. El llibre de Joan Oleaque és brutal quan explica això. No saps què és pitjor, si la teoria de la conspiració o la realitat. El problema no és creure en la conspiració, el problema és que quan hi ha proves no es rebutja la teoria.

Tindre un punt conspiratiu és fonamental des d’un punt de vista democràtic, perquè la separació de poders de Montesquieu ve d’això: cada poder depén de l’altre perquè, si et gires, te la clavarà. No és que siga roí, el problema és quan es destarifa. Cal assumir les dades com són. Als mitjans el que els agradaria és que els cregueren sempre, quan te la colen i quan no. 

 

Fa una dècada vas anar fins a Sitges a la reunió de Bilderberg i, malgrat cobrar de Soros, t’hi vas quedar a la porta. Què tal era l’ambient?

Ací estava tota la banda, estava Esteban Cabal, que ara s’ha fet molt famós, estava Rafa Pal. Va ser divertidíssim, era com un seminari de friquis. Que després estàs amb ells i hi ha de tot, tothom sabia a què jugava jo i no vaig tindre cap problema amb ningú, va ser molt divertit, la veritat. De Bilderberg s’ha escrit molt malament, ara ja no té cap paper comparat amb Davos, però sí que hi havia certa anomalia democràtica. És veritat que els únics que es van fixar en això va ser la ultradreta americana i els conspiratius. Per què estava tan mal contada la història? Perquè ningú que sabia la història bé va voler contar-la bé. Igual que això del rei, que ara ix Gabilondo i diu que confessa que va mirar cap a un altre costat. Home, ara jo també! I ara amb això de Felip VI estàs mirant també cap a un altre costat? Jo estava a Sitges amb El Mundo. Hi havia un camí pel qual arribaves a un lloc en què es veia l’hotel i podies fer fotos. Jo estava en El Mundo i el primer dia sí que van vindre a fer fotos i, el segon dia, quan ja els véiem fenomenal, no hi van enviar el fotògraf. Després, l’últim dia uns xavals es van quedar i es van ficar en un lloc amagats, van fer fotos fins i tot de la reina Sofia. A mi me les van donar i cap mitjà les va voler. En aquell moment, ja havia tret Estulín el llibre i això de Bilderberg estava mig amortitzat. 

 

Com veus hui dia la parròquia conspirativa?

És curiós, perquè cada vegada es fa més complex. L’11S sí que va ser un laboratori molt bo, però la diferència amb l’1M és que cap mitjà important es va sumar a la teoria. Ara són coses molt pintoresques, la teoria aquesta del xip satànic fa 15 anys que volta per ací, no és res de nou. Els antiantenes van tindre la seua èpica al principi, després, quan va eixir el 3G, van desaparéixer; ara han tornat amb el 5G, que no acaben d’entendre-ho. Hi ha hagut dues coses noves: el funcionament dels algorismes, que alguna cosa deu haver tingut a veure en l’expansió, i Trump. Que hi haja un president que alimente les conspiracions, això només passa en les dictadures. Ningú se n’ha adonat, i és una cosa evident, que Qanon no és una conspiració, és una pronoia, una conspiració positiva, que és diferent.

 

En què consisteix una pronoia?

Una conspiració es dona en situacions democràtiques: és el poder contra tu. Encoratjar la conspiració des del poder contra un ens conspiratiu, que ací és el deep state, per protegir als ciutadans, l’únic que ha escrit d’això és Karl Pope quan escriu en un llibre del Paleolític, La societat oberta i els seus enemics, del 1945. És el moment paleoconspiratiu, ell diu que una cosa que tenen en comú el règim comunista i el règim nazi és que necessiten una conspiració, que han de crear un enemic. Normalment les conspiracions són sempre contra el poder. Qanon és una teoria que creen els seguidors de Trump, però és diferent. Abans es creien el govern en l’ombra (shadow government). Ara és un deep state, el president es regira contra el seu propi Govern, perquè dins hi ha uns fills de puta que són de l’Administració Obama, que són els que van contra el poble i volen evitar una sèrie de lleis. Això és el que fa la diferència de Qanon i per això la fa tan perillosa, perquè és un patró de conspiració en dictadura que mai ha interessat ningú.

 

Per què no ha interessat ningú?

Que en el Govern xinés es donen punyalades a veure qui és el pròxim secretari general del Partit Comunista són baralles palatines, com els Romanov o Corea del Nord. Són baralles palatines i no tenen gens de transcendència, a la gent li és igual qui l’afusellarà, si serà el president o la seua germana o els saudites. En una dictadura les conspiracions no tenen més interés que l’anecdòtic. És la primera vegada que hi ha una conspiració del poder contra el poder per a defensar els ciutadans, i això només es dona en dictadures; és un tret molt característic de Trump. I és el que fa el tret diferencial de Qanon. 

 

D’on provenen els antivacunes?

Sí, Andrew Wakefield era un metge anglés que va fer un estudi en què deia que la vacuna causava autisme, però després es va descobrir que havia utilitzat xiquets sense avisar-los i que els resultats, a més que eren falsos, ell havia cobrat d’una empresa que estava buscant una medicina alternativa. El paio el van expulsar de la carrera mèdica i es va convertir en un capdavanter. Els antivacunes tampoc en són tants, cent vegades més perillosos són els antitransgènics i d’aquests no es parla. Els antivacunes són perillosos per les conseqüències que pot tindre, però Espanya és un dels països del món més provacunes. El problema rau a Califòrnia, on tenen índexs de vacunació per davall del Sudan del Nord. Als països del sud es vacuna tothom, perquè són pobres, però no són estúpids. D’ antivacunes, n’hi ha hagut quasi sempre, a Espanya no eren tan importants, i ara es converteixen en una cosa perillosa, perquè, com que s’han ajuntat tots. Si als antivacunes sumes ja els terraplanistes, els 5G, tots els posen junts i ja tens una massa crítica que comença a ser una miqueta perillosa. 

 

I, a més, amb l’extrema dreta al voltant.

Amb el paraigua de l’extrema dreta, que no la perdes de vista. Els Cayetanos estaven encoratjant això, a Vox li interessa que això passe i que hi haja gent armant-li un canyaret al Govern actual i que desestabilitzen. La de comptes d’extrema dreta que hi ha retuitant Miguel Bosé és acollonant. Entres als grups de Telegram i al cap de quinze minuts t’ixen amb les teories ultres. Jo no dic que siga Santiago Abascal qui n’ha donat l’ordre, però ací la ultradreta sí que ha vist el potencial que té per a armar un canyaret al Govern. Un que va eixir en el programa d’Íker Jiménez deia que això és com un Reich. Vejam, en el Reich t’enviaven a la cambra de gas per haver dit que era una dictadura, ací ho pots dir en màxima audiència i no et passa res, pallasso. Una altra cosa de la teoria de la conspiració és que no passa factura. Pots dir que Zetaparo va posar la bomba a Atocha i no passa res. La ultradreta ací està abocant gasolina al foc. Una cosa que interessa a la ultradreta és que es divideix els experts, els interessa en matèries com el canvi climàtic o com la immigració. Mentre menys raonades i menys raonables siguen les opinions, millor per a ells. Aquesta manera de pensar a la ultradreta li interessa molt. El que deien de Vox, que era conya, però no tant, és que pots dir el que penses sense pensar en el que dius. No és casualitat que els nazis a Berlín anaren a això del 5G i que estiguen en tots els bullits. No és la ultradreta movent els altres: s’han ajuntat. 

A vegades, la teoria de la conspiració contradiu a la teoria de la conspiració.

En un informe preguntaven a la gent: a Lady Di la van matar els marcians. T’ho creus? Sí. Lady Di va fingir la seua pròpia mort. T’ho creus? També. Lady Di era un holograma de la CIA. T’ho creus? També. Un conspiratiu es pot creure coses que fins i tot son incompatibles. Un oncòleg també: un oncòleg de l’Opus Dei cura el paio, li dona quimioteràpia i després resa. Ells no es creuen l’argument, es creuen la conspiració. Tots els arguments que donen són per a justificar-la, per això a vegades donen arguments contradictoris. No perquè es creuen els arguments un per un, sinó perquè es creuen qualsevol cosa que confirme l’altre. L’important no és que un home es crega alhora que Lady Di és un holograma i que Lady Di era una agent de la CIA, això és igual, és circumstancial. L’important és que només motiva la creença en la conspiració. I això a la ultradreta li va de puta mare, i es nota. 

 

Després de tots aquests anys observant i investigant el fenomen, quina és la teoria que més et diverteix?

Curiosíssima és la del pànic satànic dels 80. És increïble i ha tornat. Els de Qanon també creuen que el Govern oculta xiquets davall terra per a les seues xarxes de pedòfils o que fa poc a Nova York van trobar un forat on hi havia 35.000 xiquets que els usaven dins del Projecte MKUltra. Quan els van traure a la superfície, com que estaven davall terra, on hi ha poc aire, molta humitat i no hi ha llum, en traure’ls es desfeien, com en la pel·lícula La mòmia. La història del pànic satànic és apassionant, perquè no naix de res, moltes vegades es diu que la conspiració naix com a resposta a alguna cosa. A quina pregunta respon el pànic satànic?   

 

Supose que no t’han convidat al programa d’Íker.

Cal anar o no al programa d’Íker? És una pregunta interessant. 

 

Hi aniries?

Depén. Si és en directe, sí. Hi ha gent que no, i ho entenc.

Etiquetas
Publicado el
27 de septiembre de 2020 - 06:24 h

Descubre nuestras apps

stats