L’horitzó judicial de Mónica Oltra deixa d’estar en mans del TSJ valencià i torna al jutge instructor

Mónica Oltra ja no té, després de la seua dimissió, el doble aforament com a parlamentària autonòmica i com a membre de l’executiu valencià. Després del gir de guió, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) perd la competència i haurà de dictar una resolució per a retornar les actuacions al jutge Vicente Ríos, titular del Jutjat d’Instrucció número 15 de València, l’òrgan competent territorialment i objectivament per a investigar els fets.

La dimissió d’Oltra canvia l’escenari de la seua declaració, prevista inicialment per al pròxim 6 de juliol davant l’alt tribunal valencià, i situa el futur del cas en mans del jutge instructor. Tanmateix, el nou escenari judicial que encara Mónica Oltra no és ni molt menys desconegut per a la seua defensa.

Si bé la interlocutòria de la Sala Civil i Penal del TSJ-CV mantenia que hi ha “indicis plurals” d’una pretesa ordre d’Oltra per a confeccionar un expedient reservat que desacreditara la versió de la menor tutelada i abusada per l’exmarit de la dirigent de Compromís, amb l’objectiu de beneficiar-lo processalment o de salvaguardar la seua pròpia carrera política, l’instructor considerava que els indicis eren “racionals i sòlids”. El jutge assegurava en la seua exposició de motius per a imputar-la davant el TSJ-CV que Mónica Oltra no va tindre la “voluntat real d’aclarir els fets sinó, per contra, d’ocultar-los”.

L’exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana haurà de respondre, acompanyada dels seus lletrats Daniel Sala i Miguel Ferrer, a una sèrie de qüestions plantejades pel jutge Vicente Ríos en resolucions anteriors. A les preguntes del ministeri fiscal i de les acusacions (formades pel líder ultradretà José Luis Roberto i la fundadora de Vox Cristina Seguí) té el dret, en la seua condició d’investigada, de negar-se a contestar.

El jutge instructor avançava una sèrie de preguntes a “escala merament retòrica” en un moment processal en què Oltra encara no havia declarat com a imputada i que revelen per on aniran els tirs. “Per què es tracta des d’un primer moment de restar credibilitat a la xiqueta?” o “Per què ni tan sols es va informar dels fets la Fiscalia perquè constara en l’expedient de protecció de la menor?” són algunes de les preguntes que plantejava.

L’actuació dels funcionaris del departament d’Oltra podrien tindre a veure, segons planteja el jutge, “amb decisions de la màxima responsable de la Conselleria en què treballaven o de la qual depenien tots ells”. El “beneficiari directe” del procediment dels funcionaris investigats era l’exmarit d’Oltra, assegurava l’exposició de motius.

A més, l’instructor també insistia a saber en quina data es va assabentar Oltra que la Fiscalia de Menors investigava els abusos de Luis R. I. a una menor tutelada i quina era exactament la relació que mantenien en aquell moment. L’exvicepresidenta defensa que estaven en procés de separació i que va tindre coneixement dels fets el 4 d’agost de 2017, el dia en què va ser notificada al seu domicili la interlocutòria per la qual s’imposaven mesures cautelars al treballador social (la prohibició de comunicar-se i aproximar-se a menys de 200 metres del lloc on es trobara la menor per un període de sis mesos).

Un altre dels punts que destaca el jutge són les declaracions d’Oltra en seu parlamentària i en roda de premsa sobre la incoació de l’expedient reservat sobre els abusos. “Immediatament que vaig saber l’existència d’un procediment judicial de manera fortuïta i allunyada de la meua responsabilitat política em vaig posar en contacte amb el meu cap de gabinet”, va dir en una compareixença en les Corts Valencianes el 21 d’abril del 2021. La dirigent de Compromís pretenia recaptar informació per “exigir la màxima netedat i diligència i la màxima protecció de la jove”.

El seu cap de gabinet va informar el sotssecretari de la vicepresidència “de la situació” el 7 d’agost i, l’endemà, la directora general d’Infància i Adolescència, Rosa Molero (també investigada en la causa), va ordenar l’obertura d’un expedient informatiu. Encara que en les seues al·legacions davant el TSJ-CV Oltra va matisar les seues paraules, en un altre moment havia afirmat: “L’expedient el vaig encarregar jo”.

Així doncs, l’exvicepresidenta haurà d’aclarir davant el jutge la cronologia de fets entre el moment en què és sabedora de la situació judicial de Luis R. I. i la incoació de l’expedient intern per part del seu departament, “una investigació paral·lela mancada aparentment de tot sentit”, segons l’instructor.

Tal com destaca el magistrat Vicente Ríos, el 8 d’agost de 2017 (és a dir, quatre dies després que Oltra s’assabentara de la situació del seu cònjuge, segons la seua versió) la sotsdirectora Gema Plaza, en un escrit dirigit a la sotsdirectora territorial, sol·licitava l’obertura d’un expedient informatiu “a fi de constatar, si escau, la veracitat dels fets”.

El document, titulat “informació reservada”, tenia la intenció de “determinar la certesa de les declaracions formulades per l’adolescent”, segons abunda l’instructor, que el titla d’“expedient disciplinari”. “No deixa de cridar l’atenció el biaix de l’informe i la seua duresa respecte de la menor”, postil·lava el jutge Vicente Ríos.

L’informe encarregat a la Fundació Espill dubtava de la credibilitat de la xiqueta. No obstant això, la pericial encarregada a l’Institut de Medicina Legal avalava els abusos a la menor tutelada, pels quals va ser condemnat el treballador social en una sentència de la secció quarta de l’Audiència Provincial de València que encara està pendent d’un recurs davant el Tribunal Suprem.