Paralitzat ‘in extremis’ el desallotjament d’una família amb cinc menors al barri valencià del Cabanyal

Un xanglot ronc cobreix el rostre de Tamara Borrego quan veu que la policia se’n va. Mira al seu al voltant, comprova que continua a sa casa, que no l’han desallotjada. Una veïna li agafa Marcos Brandon, de set mesos, des dels seus braços, que sembla que tremolen. “Sabia que Déu ens ajudaria, estic resant-li tota l’estona”, mussita cap al sostre, a falta de cel. Aquesta estona és un temps molt definit, unes dues hores i mitja; la duració exacta de la batalla política que, al peu dels blocs Portuaris, es va viure dilluns entre les dues institucions, Conselleria d’Habitatge i Regidoria d’Urbanisme, que formen part de la societat Pla Cabanyal-Canyamelar SA, propietària de l’immoble ocupat i personada en el procediment que, el 29 de gener, va culminar en ordre de desallotjament i multa de 240€ per a Tamara i Marcos Giménez.

El dia començava per al matrimoni amb quatre policies a la porta. Eren les 8.30 hores. Pel carrer voletejava una altra patrulla de la Local. “Aneu amb compte, que hui han vingut els pits de llanda”, advertia un dels uniformats des de la finestreta del conductor assenyalant cap a dos vehicles de la Policia Nacional. Molt a prop, l’advocat de Pla Cabanyal, una màscara incrustada fins a les celles, mirava impacient l’acumulació gradual en la vorera de mobles, electrodomèstics i bosses amb roba. Una cadència trencada amb l’arribada de dos alts càrrecs de la Vicepresidència Segona de la Generalitat i Conselleria d’Habitatge: Adoración Guamán, directora general de Coordinació Institucional, i Alberto Rubio, director general de Qualitat, Rehabilitació i Eficiència Energètica. Per part de Pla Cabanyal, el gerent, Vicent Gallart, interrompia les vacances per intentar fer complir el desallotjament a peu de carrer.

Per la finestra de Marcos i Tamara, en el segon pis, arribaven en forma de frases soltes alguns resquills del xoc entre totes dues parts. “No permetrem ni un sol desallotjament sense alternativa residencial, punt!”, culminava Guamán. Una ordre amb què ja comptaven en l’oficina del Pla Cabanyal des de divendres passat per boca de César Jiménez, secretari autonòmic d’Habitatge i Funció Social, que es va incorporar a la reunió a mitjan matí. Segons Jiménez, el criteri de la conselleria és no personar-se en les citacions judicials per evitar que la Fiscalia acuse per usurpació d’habitatge. De la seua banda, la consigna de Gallart i d’Urbanisme és arribar fins al final, encara que famílies vulnerables queden al carrer. “Sempre busquem una solució i demanem informes a Serveis Socials abans, durant i després”, defensa Gallart, càrrec de confiança de la vicealcaldessa, Sandra Gómez. No obstant això, fonts de la Regidoria de Benestar Social critiquen que la sol·licitud d’aquests informes “arriba tard, sense marge de maniobra, quasi sempre quan ja hi ha una sentència”. És per això que, almenys en les últimes huit ocasions, han declinat emplenar-los “per no ser col·laboracionistes amb actuacions que ens semblen injustes”.

Mentrestant, un altre paredat

Al voltant de les 11.00 hores, mentre Marcos sostenia en braços una peixera i son pare abatia els seients posteriors per carregar les andròmines, es confirmava la paralització del desallotjament. L’antecedia una llarga cadena de telefonades a través del director general de Justícia, el degà dels jutges i la titular del Jutjat d’Instrucció número 2. Un recorregut que acabava en diligència de suspensió fins a trobar un habitatge alternatiu, “cosa que ens ocuparà unes quantes setmanes”, confirmava César Jiménez a la família afectada. Per part seua, Gallart admetia haver rebut “instruccions concretes” de Jiménez “per poder obrir un temps mort perquè el conjunt de les administracions trobem una solució”.

I mentre es discutia sobre aquest temps mort, es produïa un altre paredat en una propietat de Pla Cabanyal, en el mateix bloc d’edificis, en el 23-12. Dos operaris paredaven la casa d’un altre habitant dels Portuaris, el nom dels quals va demanar preservar per por de possibles denúncies. En l’interior va quedar un televisor, mobles i roba. “Tot menys la nevera, que un veí em va traure en l’últim moment”, relata. Sobre aquest paredat i l’existència o no d’ordres judicials per a executar-ho, Gallart no va voler fer declaracions.

Cal destacar que els blocs Portuaris estan formats per 168 habitatges. 77 són de propietat pública, dels quals 34 pertanyen a Pla Cabanyal. D’aquests, 16 estarien ocupats, 10 de buits, cinc de paredats i tres amb lloguers socials. Dels ocupats, almenys dues famílies més han sigut denunciades per enganxaments de llum que han derivat en processos per usurpació en què Pla Cabanyal estaria personat. Tant els judicis com els possibles nous desallotjaments han quedat assenyalats per a la segona quinzena de setembre.