'Corps seul': el temps i la bellesa

La ballarina Christine Cloux es despulla davant de l'auditori del Carme Teatre. Crea i recrea a cada moviment figures que busquen els límits del cos després de quatre dècades de disciplina i exploració en l'art de la dansa. Lents moviments que reconstrueixen amb dolor allò après, allò emmagatzemat a la memòria, sempre enllaçant transicions entre la creació i la destrucció, moviments que oscil·len des de la materialitat del cos a la bellesa més espiritual.

Potser Christine desitja desafiar la representació estereotipada de l'arquitectura més dogmàtica de la dansa i els límits que imposa el pas del temps als ballarins. 'Corps seul' no és només cos, sinó moviment, expressió, poesia èpica i sentimental, que transcendeix l'edat i les limitacions corporals. Cloux no aspira a aconseguir ideals estètics per exhibir-los davant de la mirada del públic. Treu de dins les empremtes dels anys, la memòria de moviments, històries de dansa. Creat des del dolor que comporta portar músculs i articulacions fins al límit de les formes que l'habiten, 'Corps seul' -cos atrapat, cos envoltat, cos agredit pel temps i el soroll- és un poema universal, art visual que expressa la plenitud de qui ho crea, la maduresa, perquè a diferència del títol, l'espectacle reflecteix la profunditat de l'ésser humà i la seua lluita per assolir la bellesa sense cànons, més enllà de la banalitat, sense desesperació.

Inevitablement, Christine Cloux ha decidit enfrontar-se a les conseqüències del pas del temps sobre el cos sense resignar-se a dimitir. S'assembla a Albert Camus i també al cavaller Antonius Block quan desafia la mort a una partida d'escacs a la inoblidable pel·lícula d'Ingmar Bergman Det sjunde inseglet [El setè segell]. Però el recorregut de Christine Cloux no passa per un tauler d'alfils, cavalls, reines i peons, sinó que aspira a guanyar la partida al temps mitjançant la bellesa, el moviment i l'expressió. El cavaller Antonius Block sabia com havia d'acabar aquell inútil desafiament als escacs contra la parca. Christine sap que malgrat tot és invencible, perquè en la seua partida d'escacs contra el temps sap convertir el cos amenaçat en un poema visual emocionant. 'Tout finira bien' es titulava el seu espectacle anterior. Admirable.