L’entorn de Sant Miquel dels Reis on el PP de València ha projectat habitatges es va inundar el 1949 i el 1908 amb un metre d’aigua

El ple de l’Ajuntament de València va aprovar dimarts, amb els vots a favor de l’equip de Govern (PP-Vox) i en contra de l’oposició (Compromís-PSPV), sotmetre a informació pública el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de Sant Miquel dels Reis. D’aquesta manera es fa el pas definitiu per a recuperar l’entorn del monestir i revalorar la importància patrimonial i històrica de l’edifici, alhora que es facilita la creació de nous espais enjardinats i oberts que permetrà més connexió amb l’horta.

Com va informar elDiario.es, el projecte inclou una nova zona esportiva que estarà destinada a la construcció d’un nou camp de futbol i de 475 habitatges, 100 dels quals de protecció oficial. No obstant això, una de les torres d’habitatges i el recinte esportiu se situen en zona inundable per la seua proximitat al barranc del Palmar, afluent del Carraixet, segons recull la memòria del pla.

El document reflecteix que “l’àmbit es veu afectat per una taca que el creua en direcció est-oest sobre els terrenys que separen el límit nord del nucli urbà de València i els nuclis de Tavernes Blanques i Alboraia; aquesta llengua de terreny inundable a què s’assigna Perillositat 2 parteix del límit sud del nucli de Tavernes Blanques i va guanyant amplitud a mesura que s’aproxima a la mar, cap a l’est sobre el límit urbà entre València i Alboraia. Cap a l’interior, aquesta àrea inundable remunta al llarg del barranc del Palmar arreplegant aigua dels termes de Godella, Rocafort, Montcada o València mateixa, encara que en aquest cas se li suposa una perillositat geomorfològica”.

Sobre això, fonts municipals de l’equip de Govern han assegurat que el projecte estableix clarament que “en els terrenys afectats pel risc d’inundació s’hauran de prendre les mesures correctores i preventives” i que, en cas contrari, no s’hi podrà edificar.

La raó és que el risc no és infundat d’acord amb els antecedents. Tal com va narrar en el seu moment el cronista de Llíria, José Durán, i com recull el capítol 31 del pòdcast Cròniques edetanes titulat “Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran”, ja es van produir dues grans inundacions en la zona pel desbordament del barranc del Carraixet els anys 1949 i 1908.

Sime Jordan, editor del pòdcast juntament amb Joan Bell-lloc, recorda que va caure un diluvi amb epicentre a Llíria que va fer desbordar d’una banda el Túria, arrasant totes les barraques que hi havia en el vell llit de València així com el pont de Fusta, i de l’altra el Carraixet: “Arran d’allò es van prohibir les barraques en el vell llit i en la part del Carraixet la inundació va arribar des de Sant Miquel dels Reis fins a Massamagrell. Va haver-hi 52 morts oficialment”.

El llibre Perfiles, siluetas. Glosas de mi tierra, de José Durán, relata la virulència d’aquelles inundacions: “El 28 de setembre de 1949, una data maleïda que hauria de ser recordada per la gent de Llíria, però que la tragèdia de la riuada del 57 va portar a l’oblit. Una desorbitada tronada d’aigua, graníssol i vent es va desencadenar aquell dia entre les 14.00 i les 16.00 de la vesprada i va convertir els carrers del poble en torrents impetuosos que arrossegaven pedres d’enorme grandària, causant danys descomunals en l’horta edetana i la part baixa del secà. Només cal dir que en aquestes dues hores de tempesta, els núvols van precipitar sobre Llíria 165 litres d’aigua per metre quadrat registrats en el pluviòmetre local, que són 165.000 metres cúbics o tones d’aigua per quilòmetre quadrat”.

Afig el relat que “per la part de les aigües que van anar a parar al barranc del Carraixet, van inundar Alboraia i Tavernes, on l’aigua va arribar en algunes cases a alçàries de dos metres i mig. El Carraixet no s’havia desbordat des del dia de Santa Teresa del 1908. Però, sens dubte, aquesta ha sigut una de les més grans de què es té memòria, perquè l’aigua anava 1,50 metres per damunt del pont de la carretera de Tavernes. Segurament el cabal devia sobrepassar els 1.500 metres per segon, inundant també Massamagrell, Bétera, Montcada, Albalat, Bonrepòs i Meliana. Va ser tot una llacuna des de Sant Miquel dels Reis a Massamagrell”.