El valencià es coneix més i s’utilitza menys
El conseller d’Educació, Vicent Marzà, ha presentat aquest dimarts juntament amb el director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, l’Enquesta de Coneixement i Ús Social del Valencià 2015, que reflecteix que el coneixement de la llengua és més alt que el 2010 –quan es va dur a terme l’últim estudi, “treballs que es guardaven en un calaix”– encara que l’ús n’és inferior, segons ha assenyalat el mateix Trenzano. Així, el 85% dels enquestats (s’ha entrevistat 6.691 persones) considera que el valencià s’hauria d’utilitzar igual o més que en l’actualitat, mentre que un 11% creu que hauria d’usar-se menys.
“Amb això es respon a moltes de les polèmiques generades en els últims temps i es demostra que la llengua no és generadora de problemes i que la majoria dels valencians vol la normalització de la llengua”, ha apuntat Marzà. El perfil del que usa habitualment el valencià és de joves, amb estudis universitaris, de classe mitjana i que han estudiat en la línia en valencià, la qual cosa es tradueix també en l’idioma escollit per a expressar-se en xarxes socials.
Així, i vistes les dades que ofereix l’enquesta, des de la Conselleria es persegueix garantir la igualtat lingüística per mitjà d’un doble objectiu: “assegurar que els que volen viure plenament en valencià puguen fer-ho i el dret dels castellanoparlants a aprendre valencià, cosa que els obri noves oportunitats”, ha explicat el titular d’Educació, per a qui és un objectiu que el valencià es convertisca en llengua habitual en l’Administració, el treball i els estudis. La dada negativa, un 49% dels entrevistats encara no parla bé valencià, un 27% no l’entén, un 47% té problemes a l’hora de llegir-lo i un 65% d’escriure’l.
Paper dels mitjans de comunicació
Des de la Conselleria es treballa a hores d’ara en un nou formulari per a pròximes enquestes, ja que la que s’ha presentat aquest dimarts –elaborada sota els governs del Partit Popular– no incloïa indicadors que tant Marzà com Trenzano consideren necessaris per a fer un diagnòstic més encertat, com és el cas dels mitjans de comunicació o les conseqüències del tancament de RTVV en el coneixement i la utilització de la llengua. A més, també es prepara un altre qüestionari que es passarà als treballadors de l’Administració pública valenciana: “Els funcionaris, actualment un 72% dels treballadors de la Generalitat tenen alguna titulació de coneixements de valencià, han de ser capaços d’atendre perfectament en les dues llengües oficials”. Per això, Marzà ha defensat el requisit lingüístic per a les noves places i la formació per als que encara no són capaços d’utilitzar el valencià. “Hem heretat una Administració que atén en castellà”, ha indicat.
A més, ha defensat el 2 + 2 en educació, el domini de les dues llengües cooficials a més de l’aprenentatge d’un idioma internacional d’ús generalitzat i un altre d’“adoptiu”, una proposta que considera que es podria traslladar també a la funció pública perquè el coneixement d’idiomes estrangers és “molt baix”. A més, crida l’atenció sobre el fet que la llengua es relega a l’ús familiar, i es redueix, llevat d’excepcions, a la faena o a les grans superfícies. Per això, es desplegaran accions de promoció en diversos àmbits i s’habilitarà una línia de subvencions dotada amb 5,2 milions d’euros per al foment del valencià.
