Borja Sanjuán, regidor d'Hisenda: “Apujarem un 30% l’IBI als grans tenidors d’habitatges buits a València”

Amb 27 anys només, el socialista Borja Sanjuán va ser nomenat regidor d’Hisenda el 24 de juliol passat, després de la defunció sobtada del responsable de l’àrea en els últims cinc anys, Ramón Vilar.

Graduat en Dret, Ciències Polítiques i de les Administracions Públiques i Economia per la Universitat de València, Sanjuán té la tasca gens senzilla d’elaborar uns pressupostos municipals en un context de crisi causada per la pandèmia del coronavirus, que han de recollir els aspectes bàsics de l’acord de reconstrucció aprovat fa poc.

El seu nomenament va ser, segurament, en una situació que no és la més desitjada, no?

Per descomptat, a mi m’hauria encantat no haver pres possessió, perquè voldria dir que no hauríem patit la pèrdua de Ramón que, al capdavall, a més d’un gestor excel·lent i d’un company excel·lent, era un bon amic i, al final, clar, entrar en aquestes circumstàncies és una entrada dolorosa, perquè perdem una persona molt important dins de l’Ajuntament per al partit, i també un bon amic.

Va tindre cap dubte a l’hora d’agafar la cartera la Hisenda?

No, perquè ja havia treballat amb Ramón en uns quants temes d’Hisenda, de fet vam estar treballant junts en les modificacions de crèdit amb motiu de la COVID-19 i en els primers passos de l’elaboració dels pròxims pressupostos. A més, per formació tampoc és una cosa que em siga aliena i no es va plantejar, la veritat, fer una reordenació de competències en el grup municipal socialista. M’ho va comentar la vicealcaldessa Sandra Gómez i va ser un traspàs d’allò més natural.

Quines seran les línies bàsiques dels pròxims pressupostos municipals?

És clar que seran més difícils que els dels anys anteriors, perquè evidentment els ingressos que té l’Ajuntament es reduiran, perquè hi ha hagut una contracció de l’economia molt forta produïda per la COVID-19. Quan passen aquestes coses, hi ha dues maneres d’enfrontar-se a aquestes situacions. L’una és intentar ajustar l’Administració pública a la nova realitat dels ingressos, és a dir, reduir el que fa l’Administració, la qual cosa és una visió molt liberal. Hi ha una altra visió més progressista i socialdemòcrata que és que, en èpoques en què el sector privat té dificultats, el sector públic ha de fer ús de tots els recursos que té al seu abast, inclòs per exemple l’endeutament, per a mantindre la fortalesa dels pressupostos públics i poder d’aquesta manera compensar l’aturada econòmica. Aquesta segona opció és la que crec que representa millor el Govern municipal que encarnem, que és un Govern d’esquerres i progressistes. En aquest context tan difícil, s’intentarà que els pressupostos siguen com més potents millor.

Recorreran llavors a l’endeutament per suplir la minva d’ingressos?

Durant aquests anys s’ha amortitzat moltíssim deute, perquè hi ha hagut una gestió molt bona dels pressupostos. Això ens permet ara que el deute no haja de ser un dogma. Nosaltres no estem ara davant la necessitat de continuar amortitzant deute al nivell que s’amortitzava en els anys anteriors. Si la prioritat no és aquesta, el que intentarem fer és evitar al màxim les retallades pressupostàries i que el pressupost siga un pressupost de reconstrucció que desenvolupe les línies del Pacte de Reconstrucció que van signar tots els grups municipals menys Vox, que directament té una posició de no asseure’s a la taula. Per tant, si els pressupostos recullen el que s’ha signat en aquest pacte, la cosa més lògica seria que els diferents partits donaren suport a aquests pressupostos.

Es mantindrà el nivell d’inversions en els barris?

Sí, hi haurà inversions, es mantindran totes les inversions importants i la idea inicial és que l’esforç inversor de l’Ajuntament no minve, perquè, per posar-ne un exemple, una inversió que ha criticat tant l’oposició com la conversió en zona de vianants de la plaça de l’Ajuntament ha possibilitat que molts treballadors hagen eixit d’un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per treballar en aquestes obres. Si nosaltres paràrem o reduïrem les inversions, el que estaríem fent és posar les coses molt més difícils a la recuperació, i el treball de l’Ajuntament és justament el contrari. Si la inversió privada ha de patir, la inversió pública no pot estar de braços plegats.

I una manera d’ajudar els ciutadans no seria abaixar els impostos?

Depén del que entenguem per una baixada d’impostos. Per exemple, si nosaltres baixem a tothom l’impost sobre béns immobles (IBI), independentment de la seua situació econòmica, hi hauria gent que tindria capacitat econòmica i recursos i pagaria menys. I això repercutiria en el fet que l’Ajuntament tindria menys ingressos per a ajudar a la gent més necessitada. El que estaríem fent seria regressiu, estaríem perdonant impostos a gent que té capacitat econòmica a canvi de no tindre recursos per a ajudar a gent que no en té. Els impostos no són ni bons ni roïns, són els que han de permetre serveis públics i redistribuir renda. Per això és fal·laç dir que abaixar els impostos a tothom ajuda les famílies valencianes. És ajudar les que tenen més recursos a canvi d’haver d’abandonar els que en tenen menys.

Llavors sí que es podria fer una revisió per a abaixar els impostos als que menys recursos tenen?

Els impostos municipals són bastant complicats de modular. Per exemple, l’impost sobre activitats econòmiques (IAE) es cobra a les empreses que facturen més d’un milió d’euros i l’IBI és un impost sobre la propietat en què no es pot fer discriminacions per renda. Els impostos que té qualsevol ajuntament no són fàcils de reduir de manera progressiva. El que podem fer és el que hem fet fins ara, actuar reduint o eliminant les taxes de mercats o les de terrasses, és a dir, sobre sectors que s’han afectat directament per la pandèmia.

Continuarà el procés iniciat pel seu company Ramón Vilar perquè l’Església pague l’IBI dels immobles en què desenvolupa activitats econòmiques?

Sí, el que plantejava Ramón és de sentit comú. Nosaltres no diem que l’Església haja de pagar impostos pels edificis de culte en què s’oficien cerimònies religioses. El que diem és que és bastant injust que, si l’Església té béns que dedica a activitats econòmiques, no pague els seus impostos, i qualsevol altra persona sí que haja de pagar-los. I això que creiem que és injust és el que volem modificar, tot i saber que és difícil normativament. Fins i tot s’ha arribat a girar ja algun rebut per comprovar la viabilitat de cobrar-los. Si legalment no ho fora, caldria plantejar un canvi legal.

València sol·licitarà finalment la revisió cadastral?

Quan l’oposició ens acusa moltes vegades d’apujar impostos, el que passa realment és que el cadastre ha apujat. L’any passat va ser un 3%. El que cobra l’Ajuntament és el mateix, però els valors cadastrals, evidentment, van actualitzant-se. Si apuja el valor d’un habitatge, el valor cadastral també s’ha d’anar actualitzant. Anar a un procés de revisió cadastral en el curt termini no sembla que haja a ser una de les prioritats de l’Ajuntament. De totes maneres, parlant d’impostos, a València es paguen menys impostos per habitant del que es paga en qualsevol gran ciutat espanyola.

Estan analitzant alguna modificació fiscal important?

Tenim previst que als grans tenidors d’habitatges que tinguen més de 10 immobles buits se’ls aplique un recàrrec en l’IBI del 30%. Sembla raonable que un fons d’inversió amb una borsa d’habitatges buits elevada pague un IBI més alt si no els trau al mercat que un particular que el paga per l’habitatge en què viu, perquè al final un habitatge no pot ser un bé d’especulació. És una manera de mobilitzar aquesta borsa d’habitatges buits, perquè entren en el mercat i es reduïsquen els preus del lloguer. Estem a l’espera que la Conselleria d’Habitatge ens passe el cens d’habitatges buits sobre el qual nosaltres hauríem d’actuar. En els pròxims mesos volem fer una espenta a aquest tema.

Ja han pres una decisió sobre si s’acolliran al pla del Govern que preveu una injecció econòmica per als municipis a canvi de cedir-los els 35 milions de romanent de l’Ajuntament?

L’ideal hauria sigut tindre una normativa diferent de la que va aprovar el PP amb el senyor Montoro i l’ideal seria que els ajuntaments poguérem disposar de manera lliure del 100% del nostre romanent de tresoreria. No estem en aquest escenari ideal i la normativa que tenim és bastant perniciosa per als ajuntaments. Ara el Govern ha obert una porta que permet que els ajuntaments puguem tindre més liquiditat per poder afrontar la despesa corrent o les ajudes a pimes i autònoms. Si fem càlculs i veiem que és més beneficiosa aquesta opció que amortitzar deute amb aquests 35 milions, tal com s’havia aprovat inicialment, ho farem, però des d’un punt de vista pragmàtic. Hem de prendre les millors decisions per a València, independentment de qui les aprova.

Com a nou conseller de l’EMT, creu que s’han de depurar responsabilitats pel robatori dels 4 milions d’euros?

El frau és molt greu, són 4 milions d’euros de diners públics que s’han evaporat i això és d’una gravetat important. Hi ha una comissió d’investigació en marxa que es va crear a proposta del PSPV i que presideix la meua companya socialista Elisa Valía. I en aquesta comissió d’investigació és on s’han de dirimir les responsabilitats. Nosaltres des del primer moment vam dir que les conclusions de la comissió d’investigació serien vinculants per al nostre grup i esperem que ho siguen també per a la resta dels grups, siguen els nostres socis de Govern o l’oposició. És un exercici mínim de rendició de comptes que hem de fer amb vista als nostres votants. Hi ha, si no ho recorde malament, 8 transferències diferents al llarg de 20 dies i això, doncs, genera dubtes sobre els mecanismes de control.