La Confederació Hidrogràfica del Xúquer inverteix més de 650.000 euros eliminar canya invasora a Sogorb

Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha iniciat els treballs de restauració fluvial en dues zones del terme municipal de Sogorb, per a eliminar la canya invasora que s'han assentat en les seues riberes.

Una actuació és en el llit del riu Chico, que comprén una longitud de 350 metres, i l'altra en el llit del riu Palància, amb una longitud de 1.160 metres. Són zones incloses en la Xarxa Natura 2000 i que, a més, a causa de la gran concentració de la canya, tenen un alt risc d'incendi forestal. Totes dues actuacions compten amb la col·laboració de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.

La restauració consisteix principalment en l'erradicació de la canya exòtica invasora Arundo donax. En una primera fase, es realitza el desbrossament i triturat mecànic de la part aèria, per a després realitzar un cubrimiento de la ribera amb cobertures opaques, per a evitar l'exposició al sol i d'aquesta manera esgotar i matar el rizoma. En la segona fase, transcorreguts almenys 18 mesos, la malla geotèxtil es retira, i es procedeix a realitzar plantacions de vegetació autòctona. Aquest mètode d'erradicació de l'espècie invasora Arundo donax s'ha demostrat molt efectiva, amb un percentatge de pràcticament el 100% d'erradicació d'aquesta canya invasora.

Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), la canya invasora o C, és una de les més perilloses i nocives plantes al·lòctones invasores a escala mundial, per la qual cosa forma part de la llista de les 100 pitjors espècies biològiques invasores del Grup d'Especialistes sobre Espècies Invasores (ISSG).

Entre els seus impactes negatius sobre el medi natural destaca el desplaçament de la vegetació riparia nativa, que provoca un empobriment de l'hàbitat per a la fauna terrestre associada; disminució de la capacitat de desguàs de rius i canals en tapar i reduir els llits amb els seus sediments; per la gran biomassa que produeix, és un factor de risc de cara als incendis; i a causa de la seua intensa transpiració, redueix els recursos hídrics en zones àrides on els aiguamolls escassegen.

L'erradicació d'aquesta planta és una competència compartida entre diverses administracions. Així, tal com ho contempla la legislació actual, quan la canya és present en trams urbans de llits, la competència és dels ajuntaments, als quals la Confederació Hidrogràfica del Xúquer els autoritza perquè procedisquen als desbrossaments selectius i eliminació de rizoma. D'altra banda, quan suposen un risc d'incendis, la competència per a la seua eliminació recau sobre la comunitat autònoma. A més, s'ha d'assenyalar que el control i eliminació de les plantes invasores és competència de les comunitats autònomes. Finalment, si la canya exòtica invasora estiga suposant un empitjorament de l'estat del riu, seguint els criteris de qualitat marcats per la Directiva Marc de l'Aigua, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer procedeix a la seua eliminació.