Els actes taurins populars, un meló que pocs polítics s’atreveixen a encetar

Com si es tractara d’un gegant adormit, els diferents actes taurins vinculats a les festivitats populars han romàs en fase d’hibernació durant dos llargs anys amb motiu de la pandèmia i amb ells el sempre polèmic i aferrissat debat sobre el seu futur.

No obstant això, passat el pitjor de la Covid-19, el gegant ha despertat. Les activitats taurines han tornat a ocupar els carrers i les places de multitud de localitats de tot Espanya i el degoteig constant de morts i ferits, a més de les imatges que retraten el patiment dels animals difoses per partits i col·lectius animalistes, han tornat a posar damunt la taula la conveniència de la celebració d’aquests actes, un meló que pocs polítics s’atreveixen a encetar, menys encara a mesos escassos de cites electorals en diferents autonomies.

Un bon exemple d’aquesta situació és la Comunitat Valenciana, on se celebren més de la meitat dels 16.000 actes taurins de tot Espanya, En concret, segons va informar fa poc el secretari autonòmic de Seguretat i Emergències del Govern valencià, José María Ángel, fins a finals d’agost s’han registrat 7.000 actes taurins en 280 municipis amb un balanç de set morts i més de 300 ferits, entre ells menors d’edat, com va passar sense anar més lluny dimecres a Gilet, al camp de Morvedre.

Però no és una cosa exclusiva de l’autonomia valenciana. Per exemple en els recents tancaments de San Sebastián de los Reyes també hi ha hagut ferits de diversa consideració. A Cella (Terol) va morir un home de 69 anys a mitjan agost d’una cornada mortal quan tractava d’ajudar el seu fill de 41 anys, que va resultar ferit lleu durant el bou embolat. A La Seca (Valladolid), un home de mitjana edat va morir després de ser empitonat per una vaca, durant el festeig taurí de la Festa dels Jònecs.

Amb tot, és a la Comunitat Valenciana on sí que s’ha obert un debat sobre el futur dels anomenats bous al carrer, que inclouen el bou embolat i el bou amb corda.

L’alarmant xifra de morts va obligar el Govern valencià a convocar la Comissió Consultiva de Festejos Tradicionals en què participen la Conselleria de Justícia, les penyes taurines i els col·legis de veterinaris, de metges i d’infermeria. No obstant això, l’assumpte va tractar de resoldre’s apel·lant a més conscienciació, però sense noves mesures de seguretat pel fet de considerar que l’actual reglament autonòmic és el més restrictiu d’Espanya.

No obstant això, 24 hores després, preguntada per la falta de mesures per a tallar aquestes situacions, la vicepresidenta del Govern valencià, Aitana Mas (Compromís), va fer un pas al davant: “Evidentment el reglament no és prou, és un debat que haurem de tindre abans del pròxim estiu i que s’haurà d’incloure entre els acords del tercer Pacte del Botànic”.

Des de llavors, les reaccions tant a favor com en contra d’obrir el debat sobre el futur d’aquests actes no s’han fet esperar. El president del Govern valencià, Ximo Puig, en una entrevista el dijous 1 de setembre en Onda Cero, va considerar que el debat obert sobre la celebració dels bous al carrer i els festejos taurins a la Comunitat Valenciana, després de les set víctimes mortals registrades en el que va de l’estiu, és “absolutament legítim”, va assenyalar que cada ajuntament “té capacitat autònoma per a decidir” sobre aquesta qüestió i va defensar que la normativa valenciana que regeix aquests esdeveniments és “estricta”.

La Federació de Penyes Taurines de Bous al Carrer de la Comunitat Valenciana va contestar amb amenaces de denúncies i va rebutjar “qualsevol tipus de peticions o iniciatives que tinguen una marcada finalitat electoralista i de visibilitat davant la proximitat de les eleccions municipals i autonòmiques”. A més, va advertir que, per a evitar “qualsevol temptació” sobre aquest tema, els que promoguen aquestes iniciatives “hauran d’enfrontar-se a l’afició valenciana”.

El portaveu de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, es va mostrar dijous a favor d’“encetar un debat” sobre els bous al carrer i els festejos taurins a la Comunitat Valenciana i va apuntar que ell no és partidari de “prohibicions” sinó de “preguntar a la gent”.

El secretari general socialista a la província de Castelló, Samuel Falomir, alcalde de l’Alcora, va assegurar que “l’únic debat és de quina manera es pot millorar la seguretat dels bous al carrer”. Un altre dels socis del pacte, Podem, va expressar la seua postura en aquests termes: “Lamentem les morts, això no pot continuar passant. S’ha de compatibilitzar la diversió amb la seguretat i amb un tracte respectuós amb els animals”. El PP va reiterar la seua posició completament partidària d’aquesta mena d’actes taurins.

La portaveu en les Corts Valencianes i a l’Ajuntament de València, María José Catalá, va considerar que, malgrat les xifres de ferits i morts, el reglament és “prou contundent”. La parlamentària és regidora en un Ajuntament, el de València, que, com va recordar l’alcalde, Joan Ribó, va prohibir el 2016 el bou embolat i el bou amb corda que se celebraven en algunes pedanies.

Localitats com Tavernes de la Valldigna o Sueca, on fa uns anys es va celebrar un referèndum que els va desaprovar, han decidit prescindir d’aquesta mena de festejos taurins, mentre es llancen propostes similars en altres municipis.