Gustau Muñoz dimiteix del seu càrrec en el Magnànim de la Diputació de Valencià i carrega contra el PP i Ens Uneix per la política lingüística

L’assagista i traductor valencià Gustau Muñoz ha anunciat la seua dimissió com a director de la col·lecció 'Pensament i Societat' de la Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació de València, per la política lingüística amb el valencià que du a terme la corporació provincial presidida per Vicente Mompó (PP), després que s'haja anunciat l'abandonament de l'Associació d'Editorials del País Valencià amb l'excusa que no utilitza “el valencià dels nostres pobles”.

En una carta oberta publicada en elDiario.es adreçada a la Diputació de València, Muñoz expressa un contundent rebuig a les recents declaracions i posicionaments de la institució sobre l’ús del valencià normatiu per part de la corporació provincial. Muñoz acusa així els responsables polítics actuals -hi fa referència explícita a Mompó i al líder de Ens Uneix, Jorge Rodríguez- d’actuar amb “sectarisme” i “anti-valencianisme encobert”, i alerta sobre el perill de voler reduir la llengua pròpia a una forma folkloritzada, allunyada dels estàndards de qualitat i projecció cultural.

En la carta, l’autor assenyala l’abandonament per part de la institució de l’Associació d’Editorials del País Valencià (AEPV) perquè no utilitza “el valencià dels nostres pobles”, i defensa el criteri lingüístic seguit per aquesta associació. Afirma que l'AEPV “fa el que fan tots els escriptors valencians i els usuaris lleials de la llengua”: seguir els criteris filològics i acadèmics establerts a partir de les Normes de Castelló de 1932, que han orientat la producció cultural valenciana durant dècades.

Segons Muñoz, la posició de la Diputació és una “aberració” i una maniobra per debilitar el valencià com a llengua de cultura. Ironitza sobre la coherència institucional, tot suggerint que, amb el mateix criteri, la Diputació hauria d'abandonar també el castellà normatiu, ja que tampoc és idèntic al que es parla “als nostres pobles” de les comarques valencianes.

L’autor denuncia la política partidista, assenyalant directament al PP i a Ens Uneix, partits que governen la Diputació de València. Així es pregunta si els responsables del PP “volen retrocedir a l’època de 'Paquita la Rebentaplenaris'” i la Batalla de València; i d'una altra banda lamenta que “ho hauria d’explicar molt bé el líder d’Ens Uneix Jorge Rodríguez”.

Segons Muñoz, l’objectiu final d’aquesta política és convertir el valencià en un “patois”, és a dir, en una sèrie de parlars locals desconnectats de l’àmbit lingüístic compartit amb la resta de territoris de parla catalana. Una maniobra que considera contrària a l’Estatut d’Autonomia, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i l’esperit constitucional de protecció de les llengües pròpies.

En aquest sentit, Muñoz reivindica el treball de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), del Consell Valencià de Cultura i de les institucions i autors que han contribuït a prestigiar el valencià com a llengua de creació i pensament. Recorda també la tasca que ell mateix ha desenvolupat des del Magnànim en la col·lecció Pensament i Societat, amb traduccions d’autors internacionals com Michael Walzer, Achille Mbembe o Wolfgang Streeck, així com obres col·lectives d’intel·lectuals valencians.

Amb contundència, Muñoz assegura que el valencià no és una llengua a extingir, com deia Unamuno el 1919, sinó la llengua d’Ausiàs March, Joan Fuster, Estellés, Maria Beneyto i tants altres. “És la llengua dels nostres grans escriptors. Un respecte!”, exigeix.

La carta conclou amb una crida al món cultural valencià, als escriptors i als usuaris lleials de la llengua, perquè planten cara a aquest nou atac, que qualifica de “massa insidiós” i motivat per “ambicions malvolents de vol gallinaci”. Amb un to directe i compromès, reclama una resposta col·lectiva clara i ferma: “Ja n’hi ha prou!”.