Paralitzat el soterrament dels accessos ferroviaris de València per un recurs dels empresaris de la construcció

Una de les obres clau per al desenvolupament urbà i ferroviari de València, l’inici de la qual estava previst per al primer trimestre del 2023, tindrà retards per un conflicte en el plec de condicions de licitació.

L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) va licitar a principis d’agost el projecte constructiu del canal d’accés, és a dir, el soterrament de les vies des del sud de València fins a les estacions Joaquín Sorolla i Nord, una actuació complexa en què hauran de conviure mentre s’executen les obres la prestació del servei ferroviari, que experimentarà algunes alteracions, el desviament del col·lector sud, l’ampliació de l’estació Joaquín Sorolla i la demolició de pont de Giorgeta. Les obres tenen un pressupost estimat de 453,7 milions d’euros i un termini de 60 mesos.

El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TARC) ha emés una resolució per la qual decreta la suspensió cautelar de la licitació arran del recurs presentat per la Confederació Nacional de la Construcció (CNC).

Segons el dictamen, “l’anàlisi dels motius que fonamenten la interposició del recurs posa de manifest que els perjudicis que podrien derivar-se de la continuació pels seus tràmits del procediment de contractació són de reparació difícil o impossible, per la qual cosa procedeix suspendre’l provisionalment fins al moment que es dicte la resolució del recurs”.

Les clàusules qüestionades pels constructors en el seu recurs, segons fonts pròximes a l’entitat pública, estan relacionades amb la lluita contra el frau i la resolució del contracte

En el primer cas, d’acord amb el pla de mesures antifrau d’Adif establit amb la finalitat de previndre, detectar i corregir el frau, la corrupció i els conflictes d’interessos, la participació en la licitació a què es refereix el plec suposa l’assumpció per part dels licitadors i adjudicatari posterior del contracte de l’obligació, entre altres, de respectar els principis de lliure mercat i de concurrència competitiva i abstindre’s de dur a terme conductes que tinguen per objecte o puguen produir l’efecte d’impedir, restringir o falsejar la competència, com per exemple els comportaments col·lusoris o de competència fraudulenta (ofertes de resguard, eliminació d’ofertes, assignació de mercats, rotació d’ofertes, etc.).

Quant a la segona clàusula recorreguda, sobre la possible resolució del contracte, s’estableix que el contractista adjudicatari estarà obligat durant l’execució del contracte i fins a la liquidació a mantindre’s en situació de no incurs en prohibició de contractar. L’incompliment per a les constructores de les obligacions d’integritat i lluita contra el frau pot derivar en causa d’exclusió en la participació del procediment de licitació, així com, cas que hi concórreguen els supòsits previstos en la legislació vigent, en causa de prohibició de contractar.

Les mateixes fonts han assegurat a elDiario.es que la primera clàusula –que ara es recorre– es va incloure en els plecs de licitació de totes les empreses públiques i, en concret, d’Adif i Adif AV, el 2019 i, des de llavors i fins a juliol del 2022, no ha sigut qüestionada per les empreses constructores.

No obstant això, en el seu recurs la CNC considera que “la redacció de les obligacions essencials manca de concreció, i per tant de seguretat jurídica, més encara tractant-se de dret administratiu sancionador o, almenys, regulador de penalitats”

A més, afirmen que “la condició d’abstindre’s de dur a terme conductes que tinguen per objecte o puguen produir l’efecte d’impedir, restringir o falsejar la competència i de mantindre’s en situació de no incurs en prohibició de contractar no és compatible amb la regulació que fa la Llei de contractació del sector públic (LCSP) de les prohibicions de contractar: o es declara la prohibició de contractar amb la seua duració i publicació o aquesta manca de virtualitat per al contracte en vigor”.

Quant a les causes de resolució del contracte, els constructors al·leguen que “aquest efecte d’imposar sancions i de resoldre el contracte és nul de ple dret, ja no sols perquè retrotrau l’aplicació d’una disposició sancionadora no favorable, sinó que retrotrau l’aplicació d’una disposició restrictiva de drets individuals, en fer dependre l’aplicació d’aquesta, i dels seus efectes punitius (penalitats i resolució), a un fet incert, probable o no i desconegut en el moment de la formalització del contracte”.