Rafael Climent: “Si no controlem uns certs projectes, cada vegada hi haurà més gent amb problemes per a arribar a fi de mes i una altra que no sap què fer amb tants diners”

El projecte urbanístic del València Club de Futbol, l’ampliació nord del port de València, la gestió dels recintes firals i els fons europeus i les polítiques actives d’ocupació són alguns dels assumptes a què el Govern del Pacte del Botànic ha de fer front mentre se supera l’última etapa de la pandèmia. Tots estan damunt la taula de Rafael Climent (Muro d’Alcoi, 1960), exalcalde de Compromís en la seua localitat que el 2015 va ser nomenat conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana.

Més interessat en el creixement econòmic com a motor per a la redistribució de la riquesa que en l’expansió de les grans mercantils, de perfil discret i escassa exposició pública, el conseller tracta amb el teixit empresarial valencià, a qui anima a relocalitzar la seua producció i incorporar-se a la transició energètica i ecològica. Des del seu despatx a la torre de la Ciutat Administrativa 9 d’Octubre, conversa amb elDiario.es.

Un assumpte complex de gestionar per al Govern valencià és el del port de València. Els informes que asseguren que crearia milers de llocs de treball justifiquen l’ampliació?

No. En cap moment hem vist que aquests números siguen reals. Els estibadors diuen que fins i tot perdrien llocs de treball. Com a conseller d’Economia no he vist dades racionals, reflexives i argumentades que diguen que l’ampliació del port generarà més faena.

És el mateix que quan es plantejava Intu Mediterrani. En les Corts Valencianes he sentit des de l’oposició que crearia entre 2.000 i 8.000 llocs de treball, que com no havia d’acceptar-ho amb aquestes xifres. El problema que tenim és que no fem les coses de manera racional. Ha d’haver-hi estudis que indiquen el seu impacte en l’economia del voltant. Quan planteges què passaria amb el petit comerç a Paterna, et responen: és el capitalisme, amic. Però nosaltres estem per a governar des de la cohesió. És el primer objectiu d’un governant, reduir la desigualtat entre la gent. Si no controlem uns certs projectes, fem que cada vegada hi haja més gent amb problemes per a arribar a final de mes i una altra que no sap què fer amb tants diners. Aquestes coses s’han d’analitzar bé. Cal planificar, racionalitzar els projectes. Venim d’anys en què tot han sigut ocurrències sense mirar l’impacte.

Encara que les previsions d’ocupació foren versemblants, justificaria l’impacte ambiental i territorial?

Tampoc. Quan parle de sostenibilitat, parle de tres vessants: la intersecció entre allò econòmic –que les empreses guanyen diners–, allò social –que revertisca sobre la gent– i, sobretot, l’ecosistema natural, la preservació del territori. Sostenibilitat és saber conjugar el vessant econòmic amb el social i l’ambiental.

Tenim una línia que va a projectes sostenibles per a empreses i cada any ens falten diners. A poc a poc anem canviant mentalitats. Si no les canviem, estem perduts, per moltes lleis que fem. Per a consolidar un projecte necessitem llums llargues i molts anys. Si no, tots creurem que aquesta és la València de la pilota i que tot va bé.

Els defensors de l’ampliació intenten crear aquesta dicotomia entre expansió del port o pèrdua d’ocupació, plantegen que si no es fa l’ampliació, poc menys que el port se n’anirà en orris.

Tenim un estudi de necessitats del teixit productiu valencià per a ampliar el port? N’hi ha una necessitat real? S’han fet aquesta pregunta? Si n’hi ha, planifiquem l’ampliació amb mesures de sostenibilitat o busquem alternatives. Tenim cinc ports. Jo crec que, si hem d’ampliar algun port, hauríem d’analitzar Sagunt. Aquest Govern ha decidit que un pol industrial potent és Sagunt. Quan vam arribar al Govern, el polígon Parc Sagunt estava parat, el vam acabar urbanísticament i ara està ple i treballem amb 6 milions més de metres quadrats per fer d’aquesta zona un pol industrial potent. Si planifiques bé, es pot connectar amb el Corredor Cantàbric, però per què no desenvolupar també el port? S’han d’estudiar alternatives factibles.

Per al canvi de mentalitat que indicava abans, els fons europeus són crucials. La seua conselleria sembla que fins ara hi ha tingut un paper discret. Aquesta setmana es va reunir amb el seu homòleg català, Roger Torrent. Quins projectes tenen?

Els fons europeus són crucials si capil·laritzen. No sabem bé els milions que arribaran, com es repartiran i qui els executarà, i això em preocupa. La reunió amb Roger Torrent anava en aquesta direcció, al marge del treball de projectes conjunts que continuarem impulsant. Ens preocupa que els fons haurien de territorialitzar-se, sense deixar les comunitats autònomes i el municipalisme de banda per una qüestió d’eficiència, i que arriben a les pimes. Si els diners només arriben a les macroempreses via PERTE –els anomenats ‘projectes tractors’– tindrem un problema: els grans seran més grans i els menuts desapareixeran. L’objectiu hauria de ser que arribaren a les pimes per poder reactivar-se. Hi ha pimes que ho estan fent molt bé i necessiten una espenta.

En aquests moments l’única ministra que ens ha repartit fons és Teresa Ribera, la responsable de Transició Ecològica. Tenim prop de 150 milions en diferents projectes dels Next Generation, vinculats a renovables. Creiem que hauríem de tindre la potestat de fer les convocatòries perquè arriben a les pimes, sembla que cada vegada centralitzem més l’Estat. Els fons són una inversió que hem pagat en impostos tots els europeus.

L’informe sobre la pròrroga de l’actuació territorial estratègica (ATE) del nou estadi del València CF que ha emés la seua conselleria coincideix amb el de l’Ajuntament i amb el de la conselleria de Política Territorial que no procedeix ampliar els terminis, però com a novetat afig que ha de continuar vigent fins a l’any 2025. Per què considera que no ha d’anul·lar-se?

Pel compliment estricte de la legislació vigent. Nosaltres pensàvem que, si no seguíem la línia que hem seguit de mantindre l’ATE, el tema s’hauria judicialitzat, per això pensàvem que podia ser pitjor el remei que la malaltia. Quan hi ha una judicialització d’un tema com aquest, probablement són anys. Per tant, pensàvem que seguint en la línia de la resta dels informes, s’havia de denegar la pròrroga. Consideràvem que havíem de donar una primera audiència de 10 dies de presentació d’al·legacions i, a partir d’ací, el club continua tenint temps per a desenvolupar l’ATE. Si en aquest temps no desenvolupa res, es prendran les mesures, o abans, quan es liquide el termini de la segona fase. També hi haurà informes ací i caldrà prendre les decisions oportunes. Però crec que hem de ser responsables i garantistes en el fet que no podem anar a la derogació, que és el que moltes vegades he sentit.

Territori ja prepara un altre estudi sobre la caducitat de la segona fase per la qual ja haurien d’estar acabats el nou estadi i el poliesportiu de Benicalap. Podria entrar aquest informe en la conveniència d’anul·lar l’ATE, és a dir, resoldre que tenint en compte l’incompliment procedeix la derogació més enllà d’una sanció econòmica?

Ho veurem en el seu moment, però el que és cert és que les sancions aniran avant i, per tant, també en pot haver-hi per incompliment de la segona fase. Jo soc dels que creuen que en aquests moments no hauríem d’anar més enllà. Sobretot, per mostrar-nos empàtics. Jo sempre faig una reflexió. Ací hem de ser racionals a l’hora de prendre una decisió, perquè parlem del València CF i, quan es parla del València CF, moltes vegades es parla més de futbol que del tema que estem tractant, que és un tema urbanístic. Per això dic que hem de ser racionals, hem de complir la legalitat i hem de ser garantistes.

Aquest segon informe de possibles penalitzacions de Política Territorial també l’ha de validar la seua conselleria?

Sí, perquè al final l’informe definitiu que arriba al València CF depén de la Conselleria d’Economia Sostenible, que és una altra de les qüestions que he sentit, sobre qui té o deixa de tindre la competència. Això ha quedat ja liquidat veient la realitat de l’últim informe. Es tracta d’un debat en què jo no he entrat ni hi entraria, perquè al final és la Generalitat Valenciana la que fa arribar la decisió final al club. Per tant, la Generalitat no s’ha de dicotomitzar entre Compromís i PSPV, perquè, a més, amb el mestissatge hi ha representants de tots dos partits en totes dues conselleries i en aquest tema hi ha una coordinació des de fa temps. Amb el conseller de Política Territorial, Arcadi España, ho he parlat i fins i tot vam tindre una reunió amb el president Ximo Puig en què vam marcar les línies en què havíem de treballar.

Seria estrany llavors que aquest informe de Política Territorial es rebutjara o no s’assumira per part de la seua conselleria.

Aquest informe entre cometes sí que és vinculant, però s’ha de veure també jurídicament per part dels juristes de la Conselleria d’Economia Sostenible.

Li fa la sensació que el club està jugant amb la Generalitat?

A mi, particularment, no. Jo vaig tindre una reunió fa un temps amb el president Anil Murthy i he de dir que aquesta sensació no l’he tinguda ni la tinc. Una altra qüestió és que potser el club puga tindre problemes financers o no sé de quina mena, però aquesta sensació jo no la tinc. De fet, li vaig comentar que fins ara tot havien sigut paraules i cap escrit i vaig dir al club que la cosa més normal és que la interlocució de l’Administració amb els administrats siga via escrits. No van tardar molt de temps a tramitar l’escrit de sol·licitud de pròrroga.

Va adquirir en aquella reunió cap compromís ferm el president Murthy per tractar de buscar solucions?

La meua sensació en aquella reunió era de ser propositius i intentar buscar solucions. Aquesta va ser la meua impressió. Després he de dir que el meu equip ha tingut alguna reunió més amb els advocats del València CF, parlant de tota la situació, i les perspectives d’aquestes reunions han sigut positives. Després cal valorar els fets. Un pot dir que hi està predisposat, però després estan els fets. Ací hi ha una realitat i és que s’ha d’avalar d’alguna manera, s’han de posar diners d’alguna manera, per poder executar l’ATE i moltes vegades he sentit en aquest temps que l’escrit és insuficient. Quan es diu això, és perquè l’Administració necessita un aval que siga suficient per a poder tirar avant un projecte determinat.

Va comentar fa uns dies que s’obri un ventall important de possibilitats amb la vigència de l’ATE més enllà de Meriton. A què es referia?

No ho sé (somriu).

Li consta que hi haja cap grup empresarial interessat a adquirir el club?

Quan parle de diferents vies és perquè hi ha diversos grups, no sols un, que estan treballant altres possibilitats amb vista al València CF i per això també el compliment de la llei conforma una certa empatia a l’hora que nosaltres estiguem parlant del València CF i no de Meriton, perquè això es confon. Ho dic perquè en un moment determinat, si tu parles del València CF, estàs parlant de la institució, la porte qui la porte. I ací entra la paraula empatia a l’hora de prendre decisions. Hauria actuat algun igual en la situació actual amb Meriton que si fora alguna persona valenciana la que porte el club? Perquè nosaltres, com a Administració, hem d’actuar igual per donar confiança a l’administrat, per dir-li que nosaltres no actuem en funció de qui és, perquè, si no, posem en dubte la qüestió jurídica i el treball polític.

Creu que mantindre l’ATE vigent és el millor per al club independentment de qui el gestione?

Clar que sí, per a uns o per a altres, perquè jo sé que estan els de Llibertat, està Martín Queralt, vull dir que deixa obertes moltes vies que poden ser per al València CF com a institució més positives del que molta gent pot pensar. No puc dir-hi molt més (somriu).

Sense entrar en noms, li consta llavors que hi ha empresaris interessats a adquirir el club?

Si que n’hi ha, el que passa és que en matèria d’inversions una premissa és la discreció. Sense discreció es poden trencar les inversions.

Supose que, per a qualsevol inversor, és més interessant el club amb l’ATE que sense.

Per exemple. I que hi ha inversors que són sabedors de tota la realitat i que estan treballant a veure de quina manera poden solucionar el tema. La cosa més normal és que parlem d’un tema financer que es pot solucionar, però que després també pot tindre darrere un tema esportiu, perquè no s’ha de perdre de vista que el tema esportiu també és econòmic.

Parlem d’una altra ATE. Podem donar ja per enterrat definitivament el projecte d’Intu a Paterna o queda cap recurs per resoldre?

Crec que estem en el procés d’informes. Ara ha d’haver-hi una sèrie d’informes per a liquidar Intu Mediterrani i jo crec que aquests informes deuen estar executant-se per part de Política Territorial. Alguns ens els traslladaran i alguns ens demanaran també perquè els fem amb vista al tancament definitiu. És el procés administratiu habitual.

Després de la negativa de l’Advocacia a la possibilitat de convertir les fires en corporacions privades sota tutela pública, ja n’hi ha una nova fórmula definida?

Estem encara tenint reunions, de fet, crec que fa pocs dies va haver-hi una reunió amb els empresaris, amb la gent de les fires, per anar marcant el full de ruta. La idea és anar a una empresa pública que hauria d’englobar Fira València i Fira d’Alacant en l’àmbit de manteniment i d’inversions bàsicament. I després, amb dues línies de gestió, una de diferent per a cada fira, però també enganxades a la mercantil. És al que anem, que és la condició per a poder absorbir el deute. El problema sempre l’hem tingut en el deute, que en el de Fira València està ara prop de 500 milions i en el d’Alacant superava els 70 milions. El que volem és buscar flexibilitat per a fer contractes amb operadors per dinamitzar la fira.

N’hi ha cap model de gestió similar a Espanya o a Europa?

A Espanya no, perquè la majoria són consorcis. No sé si a Milà, però crec que tampoc. Frankfurt té molta inversió pública, depén molt de l’Ajuntament i del lander, però té una gestió privada. Ací hem de buscar que es flexibilitze d’alguna manera i es done una operativitat a la fira perquè, si no hi entra el món empresarial, des del meu punt de vista serà més complicat dinamitzar-la. Això buscant sempre la flexibilitat contractual, perquè en cas contrari s’encotillarà molt tota la gestió. Hem d’omplir tots els metres que hi ha, hem de fer-la útil i rendible.

La seua conselleria té l’Observatori de Treball Decent. La recuperació econòmica és una recuperació real o els índexs de precarietat continuen llastrant?

Hi ha una certa recuperació respecte del 2020, però la baixada va ser molt gran. Crec que hauríem de comparar-nos amb el 2019 i tot el que no siga estar a aquests nivells és faena pendent. La precarietat i la temporalitat de l’ocupació són dues assignatures pendents que tenim com a territori, a més de la falta de dignitat en els salaris. La renda per capita a la Comunitat Valenciana està molt per davall de la mitjana i hi ha altres territoris que realment tenen potència industrial amb una renda per capita molt més elevada: Navarra, el País Basc, Catalunya, Galícia... Hem de guanyar en competitivitat, però sobretot en salaris, i crec que només podrà ser a mesura que generem més indústria.

Quan el PP governava va incentivar la deslocalització i la producció a l’estranger. Ara el mateix empresariat s’adona de la importància de la relocalització, de produir ací. La pandèmia ens ha donat una lliçó: no teníem el mínim material per a poder salvar els que salvaven vides, els sanitaris i sociosanitaris. O comencem a localitzar producció i a fabricar ací el que ens ajuda a sostindre’ns, o la dinamització econòmica no serà possible. Els valencians som comerciants. Si fem de més ja trobarem la manera per a vendre-ho a Europa. La indústria ara és digital i neta, el tema mediambiental es pot salvar ací.

Vosté va mitjançar en el congrés del Bloc, ara Més Compromís, per evitar una llista dividida. A més del conflicte pel canvi del nom, com creu que ix el partit del congrés refundacional?

Vaig ser equidistant. Vaig pensar que havia de ser-ho per la meua representativitat, per no influir. Crec que hem perdut un moment històric. Entenia que aquest congrés havia de ser exogen, amb vista a la ciutadania, en què explicar que som un partit útil perquè hem fet polítiques transformadores que beneficien l’interés general, que treballem pel bé comú. Teníem una ocasió per a fer un plantejament de defensa de les polítiques d’Educació, Cultura i Esport, amb un conseller del Bloc –Vicent Marzà– i d’Economia Sostenible, Comerç i Treball, però també d’explicar les polítiques que hem defensat amb Joan Baldoví (en el Congrés) i Fran Ferri (en les Corts Valencianes). Era una oportunitat perquè el missatge arribara a la ciutadania. Però m’he trobat amb un congrés endogen.