La regasificadora de Sagunt dispara la seua producció amb les crisis d’Algèria i la guerra a Ucraïna

Durant l’últim any dues crisis internacionals han desembocat en una gran crisi energètica conjunta, especialment gasística, cosa que ha obligat a reordenar el sistema energètic a Espanya. Les males relacions actuals d’Espanya amb Algèria i les sancions d’Europa a Rússia per la invasió d’Ucraïna han fet que aquests dos proveïdors estiguen tancant les seues aixetes en els gasoductes. En aquesta situació, infraestructures com la planta regasificadora de Sagunt –que es proveeix amb vaixells– han disparat el seu pes específic com a instal·lacions clau per al subministrament energètic.

El 2021 únicament havia esclatat la crisi amb Algèria i la repercussió va ser que la planta de Sagunt va incrementar el seu volum de trànsit en un 57,51%, superant per poc els dos milions de tones. Va repuntar especialment en l’últim trimestre, segons les xifres de l’Autoritat Portuària de València. Però el 2022 va esclatar la crisi de la invasió de Rússia a Ucraïna, i les xifres es van disparar encara més. Així, només en la primera meitat de l’any s’han arribat a triplicar les importacions, que han passat de 672.033 tones en el mateix període del 2021 a 1.849.854 el 2022.

L’empresa Saggas, propietària de la planta, també ha explicat que juntament amb la importació ha crescut considerablement la regasificació, el procés pel qual el combustible, que arriba en estat líquid s’injecta en els conductes gasístics (part del volum no es regasifica ja que torna a reexportar-se). Al tancament d’agost, la regasificació s’havia incrementat un 54,75%, cosa que en xifres és passar de 21.745 gigavats/hora en tot el 2021 a 33.651 gigavats/hora en huit mesos del 2022. Quant a vaixells gasístics, l’any passat se’n van descarregar un total de 38 i, en els primers huit mesos d’enguany ja se n’han descarregat el mateix nombre; a més, l’any passat es van carregar 5 vaixells per a l’exportació durant tot el 2021 i enguany ja s’han carregat 16 vaixells de moment.

L’increment del trànsit gasístic ha suposat també protestes per diferents aspectes, que especialment es van concentrar després de la primera crisi. Greenpeace va organitzar al final de l’any acciones de protesta en els ports amb regasificadores a Espanya per denunciar el consum de combustibles fòssils. Entre les més sonades va estar l’acció a Sagunt que va arribar a bloquejar durant hores el port, cosa que va obligar a la intervenció de la Guàrdia Civil.

D’altra banda també es va produir un conflicte laboral amb protestes dels amarradors que es queixaven de l’increment d’hores de faena a causa de l’augment del volum de les importacions de gas, un increment d’hores que estava fora de la llei i que a més derivava en impagaments.

Plantes regasificadores

Les plantes regasificadores (també conegudes com a terminals de GNL –gas natural liquat–) permeten donar més seguretat al proveïment de gas pel fet de poder emmagatzemar-lo, diversificant així el subministrament d’aquesta mena d’energia. Permeten rebre gas natural de qualsevol país del món i aporten flexibilitat en augmentar o disminuir la producció de gas amb immediatesa i cobrir la demanda a cada moment. A més, serveixen d’enllaç per a carregar altres vaixells dedicats a exportar el gas a altres països. Per això s’han convertit en peces clau davant les restriccions i els talls dels gasoductes d’Algèria i Rússia.

El gas natural liquat es transporta en vaixells metaners a 160 graus centígrads sota zero en estat líquid i es descarrega en les plantes de regasificació. Mitjançant un procés físic, per al qual s’utilitzen vaporitzadors amb aigua de mar, se n’augmenta la temperatura i, d’aquesta manera, es transforma en estat gasós per a poder injectar el gas i transportar-lo posteriorment per la xarxa de gasoductes.

Actualment a Espanya hi ha sis plantes regasificadores que operen a Barcelona, Bilbao, Cartagena, Huelva, Mugardos (la Corunya) i Sagunt. Quant a volums, la de Sagunt té una capacitat de 600.000 metres cúbics entre els seus quatre tancs, la tercera en capacitat, superada per la de Barcelona que arriba a 760.000 metres cúbics i la de Huelva, de 619.500.

Pel que fa a l’aprofitament real el 2021, les que més volum de gas aporten al sistema són les de Bilbao i Cartagena, que sumen un 41% del total, amb un 21% i un 20% respectivament. La planta de Sagunt va representar un 12,6% del total espanyol, mentre que va arribar a un 60% del proveïment de la Comunitat Valenciana, i l’origen d’aquest gas era en un 43% d’Algèria, i en un 25% dels Estats Units. Aquestes són les quantitats més grans, a molta distància de Rússia, d’on provenia el 4% del total.