Sense rastre dels documents judicials sobre els atemptats contra Joan Fuster quatre dècades després
El 1981, fa dissabte 41 anys, van explotar de matinada dues bombes al costat de la casa de l’assagista, pensador i polític Joan Fuster. Trobar informació sobre l’atemptat atribuït a l’extrema dreta contra l’assagista de Sueca és una tasca titànica. Així ho indiquen els constants intents dels investigadors, acadèmics i periodistes per aproximar-se a les perquisicions policials i judicials que van seguir el cas.
Quatre dècades després de produir-se l’atemptat, al qual en va seguir un altre a l’octubre en La Nau de la Universitat de València, la documentació roman en parador ignorat o és impossible de consultar. En resposta al senador de Compromís Carles Mulet, que va demanar a Justícia, Defensa i Interior accés als expedients l’octubre passat, l’executiu assegura que “La gestió dels mitjans, tant materials com personals dels arxius judicials territorials i de la Junta d’Expurgació de Documents Judicials, ha sigut assumida per la Generalitat Valenciana”.
El senador va reclamar informació sobre els successos de l’11 de setembre i el 15 d’octubre, a més dels expedients sobre el primer atemptat contra Fuster, el 1978, denunciant que l’expedient fora expurgat pel Ministeri de Justícia malgrat el seu valor històric. Davant la resposta el Govern central, va ser el grup parlamentari en les Corts Valencianes qui va assumir la tasca i va consultar la Conselleria de Justícia.
En la resposta escrita enviada a la parlamentària Mónica Álvaro, el departament que dirigeix Gabriela Bravo dona compte que es reberen els expedients, iniciats el 1981 pels jutjats de Primera Instància i Instrucció número 1 de Sueca –en el cas de l’atemptat contra la casa del pensador– i pel Jutjat d’Instrucció número 3 de València, en el cas de l’atemptat en la Universitat, sense indicar la data de recepció.
El 2008, contínua la resposta parlamentària, es va publicar un acord en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana pel qual es declaraven una sèrie d’expedients “acabats, prescrits o caducats”, entre els quals estaven aquestes perquisicions, que van ser remeses a l’Arxiu Judicial Provincial de València. Set anys més tard, al març del 2015, dos mesos abans del canvi de Govern, Justícia assegura que els documents van ser destruïts.
Sobre la investigació del primer atemptat contra Fuster, al novembre del 1978, el Govern valencià en desconeix el parador. “Pels fets ocorreguts el 18 de novembre de 1978, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sueca va incoar les diligències prèvies 1036/1978. D’acord amb la mateixa informació, no consta l’entrada d’aquest expedient en l’Arxiu Judicial Provincial de València, per la qual cosa se’n desconeix la destinació”, indica l’escrit.
La “impunitat” de l’extrema dreta
Els parlamentaris de Compromís, autors d’una bateria de preguntes parlamentàries per a accedir a la documentació, consideren que aquestes respostes són una mostra de “la total impunitat amb què va actuar la violència de l’extrema dreta terrorista durant la transició” al País Valencià. Per a Mulet i Àlvaro, “que no es puga accedir a les investigacions policials per haver-se destruït obri més sospites encara sobre les actuacions dels poders polítics i policials en aquella època”.
0