La Unió acusa d’inacció la Unió Europea amb Turquia després de monopolitzar les alertes hortofructícoles per pesticides

La Unió de Llauradors ha acusat d’inacció la Unió Europea arran que Turquia haja monopolitzat pràcticament les alertes hortofructícoles per ús o excés d’alguns pesticides no autoritzats, estàndards que sí que s’exigeixen als productors europeus.

El col·lectiu agrari assenyala que fins a l’agost el Sistema Europeu d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) ha revelat que Turquia ha acaparat el 87% del total dels rebutjos en fruites i hortalisses per contindre matèries o per observar límits màxims de residus (LMR) superiors als autoritzats en l’àmbit comunitari. Sobre les substàncies detectades la major part són per presència de metilclorpirifòs o clorpirifòs, matèries actives prohibides al territori europeu.

En xifres la Unió explica que, de les 481 deteccions en fruites i hortalisses durant els primers huit mesos de l’any, 417 eren procedents de Turquia, seguida des de lluny de les 49 d’Egipte. De les 27 que hi ha hagut a l’agost, 18 provenien de Turquia, 6 d’Egipte i 2 del Marroc. Els cítrics són el cultiu amb més rebuig fins a l’agost, ja que d’aquestes 481 intercepcions 203 eren citrícoles, cosa que en suposa el 42%. Si ens circumscrivim al mes passat, 9 eren de cítrics, cosa que representa el 30%.

A la vista d’aquestes dades, la Unió insta a prendre mesures urgents perquè la Unió Europea exigisca als productes importats els mateixos estàndards fitosanitaris que demana ací als seus productors. Després de les denúncies reiterades davant les alertes sanitàries detectades pel RASFF, la Comissió Europea va incrementar el mes de novembre passat la freqüència dels controls a les importacions turques. Concretament, va pujar al 20% la freqüència dels controls a fer en taronges, mandarines, clementines, wilkings i híbrids similars de cítrics i en les llimes, així com en pimentons i magranes procedents de Turquia. També es van augmentar els controls a altres productes com les avellanes fins al 20%, o els pistatxos i les fulles de parra fins al 50%. Per part seua, les aranges, malgrat les alertes, no van entrar en aqueix augment de freqüència de controls.

Assegura el col·lectiu agrari que “aquestes mesures no han funcionat, els resultats són cada vegada pitjors i malgrat l’incompliment sistemàtic de Turquia no s’emprenen noves mesures”. Per això, al principi de març la Unió va demanar ja a la Comissió Europea i al Govern d’Espanya el tancament de les importacions de fruites i hortalisses procedents de Turquia a través de sengles escrits dirigits a la Direcció General de Sanitat, responsable de les polítiques de la UE sobre salut i seguretat alimentària, i a la Direcció General de Sanitat de Producció Agrària del Ministeri d’Agricultura. “Mentre no es paralitzen les importacions turques, sol·licitem un augment de la freqüència dels controls físics i d’identitat fins al 50% per a totes les seues fruites i hortalisses i posar així mateix fi a l’asimetria aranzelària, ja que mentre Turquia exporta a la UE amb un aranzel del 20%, a Espanya se li aplica el 54% per a exportar a Turquia”, assenyala Carles Peris, secretari general de la Unió.

Peris indica que “no és comprensible que els consumidors europeus puguen adquirir en els lineals de les botigues fruites i hortalisses importades amb uns estàndards de producció inferiors als nostres i damunt amb unes matèries actives prohibides pel possible potencial nociu per a la salut. La Comissió Europea hauria d’aplicar en els acords internacionals que subscriu amb tercers països els compromisos que marca l’estratègia ‘De la granja a la taula’ quant a reducció de pesticides i fertilitzants”.

Conclou la Unió reclamant a la Comissió Europea que establisca protocols per a aturar la invasió de fruites i hortalisses importades amb productes prohibits per la seua perillositat. “Sembla prevaldre més l’estratègia geopolítica en matèria migratòria pactada amb el president turc Erdogan que la salut dels europeus”, afirma Carles Peris.