Estellés, més viu que mai

El Centre Octubre de Cultura Contemporània es va omplir de lectors, estudiosos i amants de l’obra de Vicent Andrés Estellés dijous passat: poetes, editors, periodistes, acadèmics, joves estudiants, i molts lectors. Tots ells es van aplegar per a celebrar la presentació de l’Obra Completa del poeta de Burjassot, publicada per l’editorial 3i4, en una versió revisada i a cura dels professors Jordi Oviedo i Irene Mira, dos grans especialistes en Estellés. 

En primera filla del hall de l’edifici els editors-fundadors de Tres i Quatre, Eliseu Climent i Rosa Raga, la comissària de l’Any Estellés a Catalunya, Àngels Gregori, els familiars del poeta i l’ex-president de les Corts Valencianes, Enric Morera. Entre els assistents, a més, noms destacats de la poesia valenciana com el poeta Marc Granell o Jaume Pérez Montaner, autor de la primera versió de l’Obra Completa, també publicada per 3i4 i tancada l’any 1990.

En l’escenari, tres cadires sota la reproducció de Javier Parra del mural inacabat de Josep Renau, “El futur treballador del comunisme”, un escenari que d’alguna manera trenava un diàleg entre la poesia i la nostra història com a poble, a través de dos murals col·lectius, un de versos i imatges poètiques i un altre, d’imatges pictòriques. En aquests dos murals que han construït la nostra identitat Estellés i Renau es donaven la mà dijous passat. De molt més enllà, arribaven i ressonaven en la memòria els versos d’Ausiàs March, mestre i referent d’Estellés, i des d’algun lloc perdut la mirada de Joan Fuster seguia sobrevolant el nostre present. 

I tot això perquè Estellés ens convoca avui i ens convocarà sempre, com va ressaltar des de la llibreria Fan Set, Eva Gisbert, en la presentació de l’acte: «Quan em pregunten quin és l’autor més venut, sempre dic Estellés, i és així gràcies a vosaltres. Volien silenciar-lo (en referència a la negativa del Govern Valencià a declarar oficialment l’any Estellés) i està més viu que mai“. De fet, la presència dels seus versos es respirava fondament en aquest acte que, com va subratllar Jan Brugueras, editor de 3i4, anava més enllà de l’Any Estellés: ”el que avui presentem i celebrem és el resultat de molts anys de treball. Tot arrenca fa cinquanta anys, amb el seu inici el 1972, quan tot just feia quatre anys del naixement de 3i4 i el poeta en tenia quaranta-vuit, i l’editorial va començar a publicar la primera Obra Completa amb el primer volum Recomane tenebres, prologat per Joan Fuster. Deu volums després, en el 1990, es publicava Sonata d’Isabel, amb un epíleg de Pérez-Montaner“.

Més a l’abast, més connectats i més ordenats, aquest aplec de poemaris, “m’agrada la idea d’aplec, de recollir i ordenar”, destacà el professor Jordi Oviedo, és el resultat d’una Obra Completa, ara revisada, que començà a publicar 3i4 el 2014. Dos d’aquests volums que ara veuen la llum són els llibres X i XI, acabats d’eixir d’impremta, però també el llibre IX, que és el primer del Mural del País Valencià. Per a completar-ho, tal com anuncià Brugueras, a final d’any eixirà el volum XII, el qual tancarà el cicle dels quatre volums del mural, i l’any vinent es publicarà el volum XIII, que aplegarà tota mena de textos d’Estellés com ara proses, memòries, obres de teatre o pròlegs i introduccions. “Són textos interessants, fins ara de difícil accés i que poden projectar molta llum sobre la multidimensió d’Estellés com a fenomen literari”, ressaltà Irene Mira. A més a més, el 2025 es publicarà també una antologia a càrrec de Pérez Montaner sota el títol Una tendresa oculta, “dos-cents poemes aplegats en una sèrie de mirades que conviden a entrar en l’obra d’Estellés per una gran porta”, en paraules de Jordi Oviedo.

Jorge Luis Borges deia que publicava perquè en algun moment havia de deixar de revisar i reescriure els textos. I així és, en realitat, una obra literària no està mai acabada, en el sentit que sempre hi queden detalls, matisos, dubtes, i sobretot quan parlem d’un llegat poètic d’una magnitud com la de l’obra d’Estellés. Per això, té tant de sentit el treball de revisió que han fet Irene Mira i Jordi Oviedo, una experiència que tots dos van compartir amb els assistents amb una posada en escena dinàmica i íntima al mateix temps, i un to divulgatiu alhora que erudit, tot deixant clar que no havien volgut fer-ne una edició filològica, sinó un treball a l’abast de tothom. Fruit d’aquest esforç, treball i passió, tenim a l’abast una obra revisada i ordenada que “possibilita la lectura a qualsevol lector, però que alhora obri també camí als investigadors que desitgen continuar aprofundint en el poeta”.

La vesprada literària fou doblement bonica i emotiva amb els acords de la guitarra i la veu poderosa, delicada i plena de modulacions de Borja Penalba, qui va començar a musicar la poesia d’Estellés el 1996. En un moment de l’acte, Mira i Oviedo van cedir l’escenari al músic valencià, qui també s’encarregà d’arrodonir i acomiadar la nit. De fet, un dels instants més emotius de la vesprada fou quan començà a sonar ‘M’aclame a tu’. Amb ell Penalba, Ovidi Montllor i Estellés ompliren l’espai i la memòria. Els acords finals els posà la versió radiant i trencadora del poema d’Estellés ‘No puc dir el teu nom’, plena de força i ritme, una versió que féu junt amb Tomàs de los Santos fa uns anys. Amb aquests versos tancava Penalba l’acte: “[...] i un una pàtria lliure, lluminosa i alta. No puc dir el teu nom”, 

Sens dubte, una de les millors maneres de celebrar el centenari del poeta és amb música i posant els seus poemaris de nou a l’abast dels lectors, perquè Estellés, després d’Ausiàs March, és el nostre gran clàssic de la poesia. No debades el primer poema escrit en valencià d’Estellés, l’any 1948, fa referència a March, al senyor de Beniarjó, com va subratllar Jordi Oviedo. “Els separen cinc-cents anys als dos poetes, però els uneixen les mateixes actituds davant la vida. Tots dos són poetes del desig, amb una angoixa i un desassossec més profund en March, que connecta amb la tradició literària europea del segle XV, i un to més desvergonyit en Estellés, aquest desig present també en grans poetes com Maria Mercè Marçal, ‘l’escala fosca del desig no té barana’, el desig sempre tant present...”.

Però sobretot Estellés és el poeta proper al poble, a la seua gent, als carrers, com va ressaltar Irene Mira: “Estellés construeix el País Valencià poèticament i en el nostre imaginari a través de les metàfores, el fang, el riu que dibuixen les quatre barres, la terra com a representació d’un poble en El llibre de les pedres i el gran exercici metafòric de construir la idea de país. Estellés és la sentimentalitat col·lectiva que ens construeix l’ànima de Salses  a Guardamar”. En aquest sentit, el Mural del País Valencià és “una composició global que ens apel·la com a poble per a donar-nos identitat”.  

L’Any Estellés, malgrat els entrebancs

Podríem pensar que de “poc” li ha servit a Estellés ser un dels poetes que més ha escrit i ha cantat el seu país i la ciutat de València. Però no és cert. Orfe del suport de la Generalitat Valenciana i de l’Ajuntament de València actuals, si bé paradoxalment Estellés ha trobat recentment a la Plaça del Llibre d’Alacant la complicitat del consistori alacantí, l’any Estellés eixirà endavant per la força i el recolzament cívic i ciutadà de molts valencians. No comptarà tampoc amb el suport de les Illes Balears, on tenia molta relació i vincles personals i literaris, ni hi haurà pressupost per a la càtedra universitària que havia de promoure l’estudi i obra del poeta i difondre’l, però de moment l’Any Estellés no s’atura, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), va declarar l’Any Vicent Andrés Estelles, comissariat per la poeta Àngels Gregori, el passat dia 15 a Barcelona. 

Així doncs, l’Any Estellés es preveu ple d’impuls popular i col·lectiu, un any curull de bons moments: actes teatrals, presentacions de llibres —de moment la biografia dedicada al poeta, Vicent Andrés Estellés, la veu d’un poble, obra de Pau Alabajos,  publicada per l’editorial Sembra, i aquests tres volums de l’Obra Complet, a cura de 3i4—, però també discos i concerts, com ara Una granota viva a la butxaca, el nou treball d’Alabajos on s’inclou una versió del poema ‘Assumiràs la veu d’un poble’, publicat en el Llibre de Meravellesel 1971. Així mateix, la celebració acollirà també actuacions teatrals com Arbres del pols, que es representarà per primera vegada el dia 10 de març al Teatre Principal de València i l’espectacle La paraula viva i amarga, amb un bon grapat de poemes d’Estellés musicats, que s’estrenarà el dia 10 d’abril a la sala Luz de Gas de Barcelona dins el festival Barnasants. A més, durant la commemoració de l’Any Estellés hi haurà recitals poètics, jornades, conferències i com no, no hi podien faltar, els populars sopars Estellés. Tot un desplegament de passejades diverses i heterogènies per l’obra, la projecció i l’itinerari vital del gran poeta valencià, autor de vint-i-set llibres i mil poemes. I tot això, malgrat les adversitats o, potser, gràcies a elles. 

I en gran part, tot això serà possible mercè a la resposta ciutadana i cívica d’una part de la societat valenciana i a la creació de la Plataforma Cent d’Estellés, on s’engloben moltes entitats i associacions valencianes, junt amb el suport d’institucions i entitats catalanes com ara la Institució de les Lletres Catalanes, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, o El Pen Català, entre altres. 

De vegades la vida es mostra irònica i circular. Potser per això l’Any dedicat a Vicent Andrés Estellés —un poeta que es mirava els polítics amb cert recel— el celebrarà sobretot el poble, els lectors, i així es tanca el cercle: el poeta, la veu del poble, torna al poble. Al poble que no ha oblidat aquells versos seus que diuen: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”.