La tempesta del lloguer

El mercat immobiliari, paradigma de la injustica social

Missió impossible: arrendar un habitatge per menys d'un terç dels ingressos de la família

El volum de compravendes del mercat immobiliari s'acosta a nivells anteriors a la crisi del 2008, quan l'esclat de la bombolla va propiciar una catàstrofe social. Aleshores, un urbanisme embogit i una hipertròfia del crèdit hipotecari, fomentada per un sistema bancari desregulat, amb excés de capacitat instal·lada i en què les entitats financeres ja no només concedien préstecs sinó que actuaven també com a empreses promotores, van confluir en el desastre. Tot i això, ara que la pressió no ve de les hipoteques, els preus de l'habitatge són cada vegada més inabastables per a amplis sectors socials perquè el mercat reflecteix el creixent perfil rendista del capitalisme globalitzat. Fons d'inversió, petits i grans propietaris amb un predomini fort de capital estranger i el fenomen incontrolat dels lloguers turístics converteixen, gràcies al dèficit de polítiques públiques, l'accés a l'habitatge en un infern.

Bona part dels especialistes consideren, com explicava a aquest diari Jaime Palomera, de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona i autor del llibre 'El segrest de l'habitatge', que no veurem aquesta vegada l'esclat d'una bombolla sinó “un escenari de creixent desigualtat, molt semblant a la dinàmica de principis del segle XX, en què el preu pot continuar pujant i parasitant els salaris fins que la societat diga prou i no assumisca que una persona amb treball i 40 anys es veja abocada a llogar una habitació”.

Dit d'una altra manera, a les nostres ciutats, la dinàmica de desigualtat creixent que impulsa aquesta fase del capitalisme global especulatiu i tecnològic alimenta un ambient de tempesta cada vegada més actiu en l'àmbit de l'habitatge. Un àmbit en què els lloguers són la primera línia de conflicte que reclama atenció en l'agenda política d'ajuntaments i governs. Sense buscar més lluny, aquesta darrera setmana a València una veïna del centre històric denunciava pressions d'un fons voltor per abandonar el seu habitatge i el Sindicat d'Habitatge convocava a Patraix una concentració per evitar el tercer intent de desnonament d'un home i de la seua mare, de 81 anys i malalta.

No és casual que el darrer baròmetre municipal, corresponent al mes de juny, haja revelat que els ciutadans de València situen la vivenda com el principal problema, el seu propi, el de la ciutat, el de la comunitat autònoma i el dEspanya. Ni que l'Ajuntament haja aprovat aquests dies la compra de 134 pisos al barri de La Torre per a lloguer assequible.

El lloguer assequible (no confondre amb el lloguer social, que és una ajuda a persones amb dificultats) adquireix unes connotacions de missió impossible que les administracions intenten combatre deixant de fer el ronsa en matèria de política d'habitatge, un moviment en què les diferències entre les fórmules que impulsen l'esquerra i la dreta es fan cada vegada més evidents. L'equip del PP i de Vox de l'alcaldessa de València, María José Catalá, es resisteix a fer servir la via legal de les zones tensionades mentre la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) pressiona perquè es limiten els lloguers. La dreta al govern municipal emfatitza l'aposta per una oficina contra el fenomen residual de les ocupacions d'immobles mentre l'oposició i la PAH reclamen mesures urgents per lluitar contra l'assetjament immobiliari i l'emergència habitacional.

El lloguer assequible, que es considera aquell amb un cost que no supera el 30% dels ingressos bruts de la llar, tenint en compte serveis bàsics com aigua, llum i gas, és l'objectiu de la nova empresa pública que el Govern d'Espanya està posant en marxa a partir de l'Entitat Pública Empresarial de Sòl (Sepes), des d'on s'ha licitat la construcció de 1.600 habitatges en diverses comunitats autònomes (entre elles la Comunitat Valenciana, malgrat que la Generalitat no ha declarat zones tensionades) i on es gestionaran 13.000 pisos dels 40.000 immobles que posseeix la Sareb, el conegut com a banc dolent nascut de la reestructuració bancària.

A més, el Ministeri de l'Habitatge, que dirigeix Isabel Rodríguez, acaba d'anunciar la creació de una plataforma com Idealista o Fotocasa per consultar els lloguers assequibles de la nova empresa pública i fins i tot per gestionar l'accés a aquests lloguers des d'aquesta mateixa referència. La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, que coneix aquests projectes i sap que el president Pedro Sánchez intenta resetejar l'activitat d'un ministeri poc eficaç des que va anunciar al gener avantatges fiscals per al lloguer assequible, límits als estrangers no residents i un sistema públic de garanties, ha carregat amb contundència contra l'alcaldessa Català pel fet de rebutjar sistemàticament aplicar la llei d'habitatge i negar-se a limitar els preus del lloguer. “La principal obligació d'una alcaldessa és aconseguir que les famílies no renuncien a la ciutat”, li ha recriminat Bernabé, que es perfila com a candidata socialista a l'alcaldia de la ciutat i, per tant, adversària de Català. I és que també a València el de l'habitatge és un repte majúscul.

***************************************

La versió en valencià d'elDiario.es

La versió en valencià d'elDiario.es recull aquestes i altres informacions, dels àmbits de la política, l'economia o la societat, juntament amb col·laboracions de caràcter cultural i articles d'opinió. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.