La caixa B de Rita Barberá: “Quantitats redones” en negre de les “mateixes empreses” per al “frau electoral”

El fiscal anticorrupció va fer un retrat a l’oli de la caixa B del PP de Rita Barberá durant la seua exposició de l’informe de conclusions. Es tracta de la penúltima sessió del judici de la peça separada A del cas Taula en què Alfonso Grau, ex-vicealcalde, i María del Carmen García Fuster, exsecretària del grup municipal popular, figuren com els principals acusats, juntament amb José Salinas i Juan Eduardo Santón, exresponsables de dues fundacions municipals. El fiscal Fernando Maldonado va detallar els mecanismes usats pel PP de València per a unflar la seua caixa B: la “maquinària” del “frau electoral” per a “contrarestar l’efecte de la resta dels partit polítics” en l’oposició durant les eleccions municipals del 2007 i el 2011. “Partia amb un avantatge econòmic”, va dir en referència al PP davant el tribunal de la secció segona de l’Audiència Provincial de València.

El representant de la Fiscalia Anticorrupció va afirmar que els diners en negre que va ingressar l’equip de Barberá “es van multiplicar exponencialment”, a pesar que, segons van dir “els caps del PP” durant la fase d’instrucció, “no és possible que el grup municipal manege diners en metàl·lic”. Per contra, el PP de València “era titular de dos comptes corrents”.

En el compte del Banc Sabadell, l’acusada María del Carmen García Fuster “feia i desfeia” mentre que Alfonso Grau, coordinador de les campanyes, era l’“home fort del PP aquells dies” i “acumulava càrrecs”. “Era la cova d’Alí Babà”, va afirmar a tall de resum. Grau, segons l’acusació popular, “està en el centre de totes les operatives corruptes”. I, segons l’acusació pública, era la “pedra angular” de l’entramat corrupte popular. Anticorrupció va considerar “indubtable” que el PP de València “va cometre frau electoral”.

En les eleccions del 2007, l’embull en B es va muntar al voltant de l’entramat empresarial de Laterne, propietat del difunt empresari Vicente Sáez. A pesar que el contracte entre el PP i Laterne era de 150.000 euros, l’empresa va arribar a gastar 2,5 milions d’euros. Qui va aportar la diferència? “Per descomptat, no va ser el PP”, va assegurar el fiscal.

Diverses fundacions municipals, creades i finançades amb diners públics de l’Ajuntament de València, van unflar Laterne. Només entre agost del 2006 i gener del 2008, l’empresa va ingressar set transferències de la Fundació Turisme València Oficina de Congressos per una suma total de 600.000 euros. A pesar que ja no hi ha rastre dels contractes ni de les preteses faenes fetes. Es tractava, va recordar el fiscal, de “fundacions dominades pel PP”.

La segona línia d’ingressos van ser els pagaments d’empreses contractistes a favor de Laterne (“gràcies a Grau”) sense contracte ni justificació: Pavasal hi va posar 90.000 euros, Lubasa, 200.000 euros, FCC, 200.000 euros, i Nou Litoral, 360.000 euros. “És una dada objectiva que cap dels empresaris va aportar en fase d’instrucció cap dada que justifique la faena feta”, va postil·lar el fiscal.

Enrique Lozano, lletrat de l’acusació popular que exerceix Compromís, va recordar que una de les empreses que va aportar fons en B, Sociedad de Agricultores de la Vega, va ser adjudicatària de contractes municipals que sumen 105 milions d’euros. De “quasi qualsevol obra a València” s’encarreguen les empreses que van abonar les campanyes electorals del PP de Rita Barberá, va destacar.

Una altra de les operacions sospitoses de la caixa B va ser la creació de PMC, una “societat fantasma” de Laterne constituïda el 2007 quan el grup empresarial va incórrer en impagaments als seus treballadors (tal com van confirmar diversos testimonis).

Els “principals empresaris de València”, segons el fiscal, “li donen diners” –150.000 euros per cap– que després Laterne usa per a “pagar la campanya del PP”. Una operació en què, segons la instrucció, va estar implicat José María Corbín, cunyat de Rita Barberá, advocat de García Fuster i un dels principals investigats del cas Assut. “Sembla fins i tot burlaner que s’aporten 150.000 euros i no es reclame res”, va dir el lletrat de l’acusació popular.

A la Fiscalia Anticorrupció també li va cridar l’atenció que “els mateixos empresaris” (tots ells contractistes de l’Ajuntament de València) “no reclamen els diners” aportats a una societat que feia aigua. “Els empresaris poden ser qualsevol cosa, però faves no són”, va dir el fiscal Maldonado, que va destacar que en totes les operacions que van aflorar en les perquisicions del cas Taula les quantitats són “sempre redones”. El PP també va usar els pretesos diners en metàl·lic que manejava en la seua seu (“350.000 euros en bitllets de 500 euros”, entre altres).

En les eleccions del 2011, l’operativa va ser “essencialment la mateixa, però més senzilla”, a través del grup Trasgos, contractat per 170.000 euros, però que, al seu torn, va subcontractar una altra agència per 185.000 euros. “En aquest cas Grau fa el mateix, recorre a empreses que han col·laborat el 2007 i apareixen pràcticament les mateixes”, va dir el fiscal.

El representant d’Anticorrupció va destacar de nou els “100.000 euros redons” aportats per Secopsa o “una quantitat molt curiosa” d’FCC: 49.997 euros, “tres euros menys de 50.000”. “Tot això va servir per a pagar la campanya electoral del PP”, va reiterar Fernando Maldonado.

Les acusacions van reservar un apartat en els seus informes de conclusions a la declaració del testimoni clau de la causa, l’exassessor popular Jesús Gordillo. L’home, segons el fiscal, va mantindre el perfil dels “mals declarants” que “donen tota la culpa a la Guàrdia Civil”.

Anticorrupció no es va creure “ni les pressions ni les amenaces” que va exposar durant el judici i de les quals no va dir res al jutge instructor quan va ratificar la seua declaració davant la Unitat Central Operativa (UCO) de l’institut armat. “Tot el que va dir en la fase d’instrucció es va comprovar i ha resultat cert”, va asseverar el fiscal. La declaració de Gordillo va ser un compendi de “mentides contradictòries” i “una mica vergonyós”, segons el lletrat de l’acusació popular.

El fiscal també va dubtar de la versió de la defensa de María del Carmen García Fuster, que va dir que una històrica militant del PP, Conchita García Lliberós, va fer una donació de 100.000 euros al partit. “Hem comprovat que la donant és morta”, va dir el fiscal anticorrupció. Es tracta de la segona persona morta vinculada al tràfec de diners per a les campanyes que aflora en el judici, després que Jesús Gordillo donara tota la culpa a l’empresari finat Vicente Sáez.

Corbín lamenta la “deriva incontrolada” de la Fiscalia

José María Corbín, lletrat de García Fuster, va advocar en el seu informe per la prescripció del presumpte delicte de suborn de què està acusada la seua clienta. A pesar que inicialment ho va ser per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, no seria fins a la interlocutòria de procediment abreujat que se li va imputar el suborn.

L’advocat va sostindre que la “recol·lecció” dels presumptes “donatius” es va produir un any abans del procés electoral. L’acusada, segons la seua defensa, “anava disposant dels donatius segons les necessitats del moment” per al funcionament del grup municipal, del qual era secretària.

“Dins de les possibilitats de provar ja no queda ni el senyor Gordillo com a arma probatòria, parlem d’uns diners imaginaris”, va afirmar Corbín. El lletrat va adjudicar a la Fiscalia Anticorrupció una “deriva incontrolada” i “una certa desesperació” a l’hora d’acusar García Fuster, de la qual va dir que era “personal eventual” de l’Ajuntament de València.

“El sotmetiment durant huit anys a un procediment d’aquestes característiques comporta conseqüències per a les persones difícils de reparar”, va concloure Corbín, que va demanar l’absolució de la seua clienta.