La presa de Forata va evitar que la riuada a la Ribera fora encara més devastadora pel fet de frenar la meitat del cabal del Magre

La presa de Forata va frenar la meitat del volum d’aigua que va provocar la DANA del 29 de novembre passat; la vegetació dels llits va atenuar la força de la riuada i la urbanització en zones inundables va incrementar els danys.

Aquestes són les tres conclusions principals que es desprenen de la documentació que ha presentat fins ara el Ministeri de Transició Ecològica (Miteco) al Jutjat de Catarroja que investiga la gestió de la DANA.

Els informes, a què ha tingut accés elDiario.es, destaquen que “les comportes del sobreeixidor estaven obertes a l’inici de l’episodi, i així es van mantindre en tot moment”. Com ja va informar aquest diari, només es va desguassar quan l’aigua va arribar al nivell dels sobreeixidors pel volum de la pluja, situació que la CHX va advertir dues vegades amb una hora de l’antelació al Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat, que havia d’informar de l’augment del previsible cabal a les localitats aigua avall.

En concret la CHX va enviar dos correus a Emergències de la Generalitat en què alertava del risc en la presa de Forata i, per extensió, en el riu Magre. El primer a les 16.44 va remetre el missatge següent via correu electrònic: “L’embassament de Forata presenta una tendència creixent en la seua cota. Si es manté aquesta evolució, hi ha la possibilitat que s’arribe a la cota de vessament en algun moment durant la pròxima hora, fet que es comunica als efectes oportuns”.

Tan sols uns minuts més tard, a les 16.55, la CHX envia el correu següent al CCE: “Es comunica que en la pròxima hora es preveuen cabals superiors a 1000 m³/s en el riu Magre per l’alleujament de la presa. Les poblacions següents es poden veure afectades significativament pel riu Magre: Montroi, Real, Alfarb, l’Alcúdia i Algemesí. Aquests cabals s’incorporen al riu Xúquer a Algemesí. Es continuarà amb la vigilància de l’embassament i es comunicarà qualsevol canvi significatiu”.

Malgrat aquest avís, els alcaldes de Montroi, Real i Alfarb han assegurat a elDiario.es que no van rebre cap comunicació d’Emergències de la Generalitat, si bé expliquen que al voltant de les 15.20 van caure totes les comunicacions a conseqüència del temporal. El d’Algemesí també va denunciar en el seu moment l’absència d’informació.

El correu següent de la CHX a Emergències de la Generalitat es va produir a les 17.56: “Bona vesprada, l’embassament de Forata ha començat a vessar i es preveuen cabals superiors a 1000 m³/s en el riu Magre”, deia. Malgrat tots aquests advertiments, Emergències de la Generalitat va enviar el missatge d’alerta a la ciutadania a les 20.12.

Segons la documentació remesa al jutjat, l’evolució del cabal d’eixida pel sobreeixidor va permetre laminar l’avinguda, reduint el cabal punta d’entrada a l’embassament, que va superar els 2.200 metres cúbics per segon, a un cabal punta d’eixida de 1.100 metres cúbics per segon.

Beneficis de la vegetació en els llits

Els informes posen en relleu que des de l’any 2020 l’executiu central ha invertit 2,3 milions d’euros en neteja de llits vinculats a l’embassament de Forata, però puntualitza que “la denominada neteja de llits o eliminació de la vegetació present no es considera una mesura correctora amb la finalitat d’eliminar el risc d’inundació existent” i afig: “No resulta admissible per a aquest organisme, entre les funcions del qual figura l’atenció als aspectes mediambientals de les actuacions que promoga o informe, associar el concepte de neteja d’un llit a l’eliminació de la vegetació inherent a aquest, perquè, a més de la desnaturalització que se li provocaria, se’l privaria del principal element de fixació dels marges, en facilitaria l’erosió i aconseguiria en general un efecte indesitjable i contrari al pretés”.

A més, destaca que “no es pot obviar que els llits són sistemes naturals i, per tant, la presència de vegetació és una cosa inherent a aquests”. En aquest sentit, indica que “les actuacions de maneig de la vegetació que es duen a terme no pretenen l’eliminació de la vegetació present, sinó la seua millora i en l’àmbit del domini públic, que no abasta tota la zona inundable, i destaca el paper que té la vegetació com a principal element de retenció de sòlids i fixació dels marges, ja que la seua absència generalitzada podria provocar un increment de l’erosió a causa de l’augment de velocitat i, en conseqüència, problemes d’inestabilitat i increments del cabal sòlid transportat”.

D’aquesta manera, conclou que, “pel que fa a l’efecte de la vegetació respecte de possibles danys, aquests es veurien mitigats per l’efecte d’aquesta, ja que la seua presència, si bé incrementa calats, fa minvar la velocitat de l’aigua, per la qual cosa no es pot concloure en quina mesura aquest factor afectaria els danys, i no es considera un factor determinant en aquests, i s’han de tindre en compte altres factors relacionats amb la magnitud de l’esdeveniment ocorregut, amb l’exposició a zones inundables fruit dels desenvolupaments urbanístics duts a terme en les dècades passades i amb la vulnerabilitat dels usos situats en aquestes zones”. D’altra banda, “l’arrossegament de vegetació en els episodis extrems és inevitable i es produeix juntament amb l’arrossegament de molts altres elements que el cabal líquid i sòlid transporta a velocitats elevades”.