La desgràcia de nàixer bou: una crida al respecte

Si a dia de hui nàixer bou indiscutiblement és una desgràcia, al meu entendre la causa la trobem en una visió humana egocentrista. En una manera de concebre que la vida de tots els éssers vius no mereix el mateix respecte. 

Esta visió del món, que entén que l’home està per d’amunt de la natura i la sotmet a la seua voluntat, és una visió egoista i antropocentrista (l’humà com a centre de l’Univers), que menysprea les vides de la resta d’individus als que considera béns d’ús o de canvi, en definitiva, éssers inferiors.

Este antropocentrisme, és causant de praxis tan censurables com aquelles en les que s’utilitza al bou com a divertiment humà, provocant maltracte a l’animal.

Quan parlem de benestar, ens referim a què l’organisme no deuria presentar alteracions fisiològiques, les manifestacions emocionals de l’animal no deurien diferir de les que presenten en condicions normals.

I en este tipus d’espectacles, els animals pateixen dos tipus de patiments:

1. Un patiment emocional: ningú pot negar l’existència d’esta sensació, la por que pateix el bou és brutal. Existeix especialment un patiment emocional ja no sols durant l’acte, sinó també de manera prèvia durant el transport de l’animal, que pot ocasionar en ell la pèrdua de fins a 30 quilos de pes. 

2. I un patiment físic: a més del patit durant el transport, s’ha de tenir en compte que a estos animals, abans de la celebració del “festeig”, se'ls han manipulat les banyes, el que es reconeix com a causa d'altíssim sofriment en bòvids per organismes veterinaris internacionals. Estos procediments són per als animals altament estressants i dolorosos.

A més a més, els bovins tenen major quantitat de fibres musculars de contracció ràpida, el què significa que són incapaços de generar energia a través de l'oxigen, la qual cosa provoca que patisquen enormement quan se'ls sotmet a un exercici físic per al qual no estan preparats com és el que desenvolupen durant estos actes.

Es reconeixen importants lesions en els músculs encarregats de la locomoció i en els endereçadors del raquis, així com altíssimes elevacions dels enzims que ens diuen si hi ha o no alteracions musculars, la qual cosa coneixem com a miopaties.

Per si això fora poc, a més, sabem que en estes situacions, els animals pateixen el que es coneix com acidosis metabòlica, que és un paràmetre inequívoc per a mesurar el sofriment en els bòvids, una complicació mèdica que pot provocar la mort en éssers humans i també en animals. 

Al mateix temps, es reconeix l'elevació dels marcadors de la funció renal i hepàtica i per descomptat altes elevacions de les hormones de l'estrès.

A més de tot este calvari, els bòvids pateixen una intensa hipòxia ja que presenten, en la seua sang i teixits, alts nivells de diòxid de carboni i nivells d'oxigen per baix del que seria desitjable.

Totes estes són raons a sumar a les ja evidents lesions per caigudes o a les cremades a la cara, en el cas del bou embolat.

- Passem ara a analitzar aquells argumentaris que s’escuden en la tradició:

En primer lloc, cal destacar un detall important: Els bous de carrer han experimentat una expansió per imitació durant les quatre últimes dècades. I és que no és fins la transició democràtica, quan s’estenen estes pràctiques a algunes poblacions com a paradigma de les festes populars. En este sentit, no podem parlar d'un profund arrelament històric. Per tant, eixa tradició a la que algunes persones es refereixen, no és tal.

En segon lloc, el fet només de la reiteració, per molt gran que fora l’arrelament que puga tenir -que no és, tal com acabem de veure-, no és un criteri suficient, per catalogar la pràctica com un bé jurídicament rellevant que ha de ser protegit.

Las pràctiques taurines inclouen manifestacions com el bou embolat o el bou en corda, que suposen un maltractament i una violència explícita envers l'animal.

Les tradicions que no aporten més que submissió i humiliació no han de preservar-se. Les tradicions bones han de perdurar, les aberracions no. 

La història del món s'ha caracteritzat perquè, en totes les èpoques, guerres, desigualtat, esclavitud i injustícia han estat presents. De fet, nombroses tradicions actuals tenen segles d'història, com l'ablació del clítoris, els matrimonis forçats amb xiquetes, les lapidacions o les execucions públiques. Acatar-les acríticament, sense plantejar-nos el seu sentit pel fet de portar cert nombre d'anys fent-se, farà que cometem els mateixos errors infinitament i ens impedirà avançar. Si haguera ocorregut el mateix amb totes les tradicions, reflexionem sobre què seria de molts de nosaltres. Tradicions injustes, més llargues i arrelades que els bous, han desaparegut perquè certes persones es van qüestionar el seu sentit i van lluitar contra el què estava establert fins a aquell moment. Exactament el mateix que moltes persones, i algunes administracions, fem i estem convençudes a seguir fent.

- I és que NO és cultura!:

Els actes de bous al carrer poden ser costum i espectacle (espectacle bàrbar, al meu parer), però no tota la costum i espectacle és cultura. La cultura deu ser patrimoni de tot ésser humà i una cosa a la que totes i tots hem d’aspirar, el que no ocorre amb els retrògrads espectacles taurins.

Des d'un altre punt de vista, si per cultura vol entendre's l'afinar les facultats intel·lectuals i l'enriquiment de les persones, no hi ha gens de cultura a torturar i matar animals.

- Tampoc són vàlides les apel·lacions a l’economia o a l’ocupació. El negoci dels espectacles amb bous, genera una ocupació fantasma:

Una de les majors indústries mundials és la d'armes, a la qual es dediquen un percentatge important de persones a nivell mundial; de fet, una guerra cada certs anys “reaviva” l'economia de molts països productors i açò no justifica la seua idoneïtat. Però a més a més, dels bous només viu un grapat de gent. Després del repartiment milionari entre ramaders, empresaris i toreros, els altres treballadors malviuen amb sous miserables que no inclouen cobertura social, per la qual cosa, en molts casos no es dediquen a açò de forma completa. Molts altres oficis més antics, amb més història i més bonics, sobretot artesans i recol·lectors de recursos del camp, han desaparegut en silenci.

Si ens cenyim als estudis de l’“Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i del Maltracte Animal” (AVATMA), veurem com a Espanya hi ha registrades unes 1.000 ramaderies de lidia, de les quals sols el 23% varen vendre animals per a “festejos”. Quant al nombre de “festejos”, solament el 8%, va participar en més de 10 festejos. És evident que la sostenibilitat d'aquest sector no és possible sobre la base de la criança d'aquests animals per a estos actes, sinó que ve derivada d'un altre tipus d'activitats agrícoles i ramaderes. De fet, moltes ramaderies de brega utilitzen les seues explotacions per a la criança d'altres animals i com a espais cinegètics. 

- Risc per a la ciutadania:

Ningú pot negar que els contratemps mortals són inherents als bous al carrer, atès que són l'essència mateixa d'un espectacle en el qual del que es tracta és d'evitar ser envestit pel bou.

En els últims 20 anys, han perdut la vida en espectacles taurins populars en terres valencianes quasi un centenar de persones, i unes 15.000 han resultat ferides.

El veritablement tràgic d'aquestes xifres és que són el balanç d'un espectacle públic, la qual cosa converteix als bous al carrer en un greu problema de salut pública, ja que no pot garantir-se la seguretat i es posa en greu risc la vida de les persones assistents (en alguns casos menors d’edat, com estos últims dies estem podent comprovar).

Al meu parer, sols hi ha un camí possible, la valentia d'avantposar la vida de les persones i el benestar dels animals als interessos d'una minoria que es lucra amb un espectacle que causa desenes de víctimes mortals i milers de ferits.

A la ciutat de València, amb l’arribada del govern de Joan Ribó i la creació de la Regidoria de Benestar Animal, hem aconseguit donar passos ferms en la defensa dels drets dels animals i del seu benestar. 

Una de les primeres actuacions de la nova Regidoria, l’any 2016, va ser la de prohibir als nostres carrers, la realització d’aquells actes taurins que suposen la manipulació de l’animal, l’empilonat o lligament amb cordes que limiten la seua mobilitat, o qualsevol altre que puga generar estrès o maltracte, com així ocorre amb el bou embolat, el bou en corda, el bou ensogat, etc.

I per descomptat que no considerem activitats subvencionables els actes taurins, ni les escoles de tauromàquia, prioritzant les ajudes públiques a altres fins d’interès social.

A mi, m’ompli d’orgull veure que últimament altres municipis han seguit les mateixes passes fermes i valentes que a València vàrem iniciar l’any 2016. 

Al cap i a la fi, no fan més que reforçar la necessitat d’un canvi de paradigma que deixe de banda la visió antropocentrista i es centre en l’ecocentrisme, defensant el conjunt de la natura. 

Cal preservar i respectar tota vida dintre del conjunt d'un ecosistema. Eixe és el camí!

Fonts:

- Declaració Universal dels Drets dels Animals, adoptada per la Lliga Internacional dels Drets de l'Animal en 1977, que la va proclamar a l'any següent. Posteriorment, va ser aprovada per l'Organització de Nacions Unides (ONU) i per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

- Informe sobre la normativa dels bous al carrer (2009), Consell Valencià de Cultura.

- Informe de la Universitat de València al voltant de la declaració de les “corregudes de bous” i els “bous al carrer” com a Patrimoni Cultural Immaterial per part de la Generalitat Valenciana (2012), Universitat de València.

- Informe técnico veterinario sobre el sufrimiento de los «toros de fuego» o «toros embolados»,AVATMA,  Asociación de Veterinarios Abolicionistas de la Tauromaquia y del Maltrato Animal.

- Sufrimiento del toro en festejos populares, AVATMA,  Asociación de Veterinarios Abolicionistas de la Tauromaquia y del Maltrato Animal.

- Informe técnico veterinario sobre el sufrimiento de los «toros de fuego» o «toros embolados»,AVATMA,  Asociación de Veterinarios Abolicionistas de la Tauromaquia y del Maltrato Animal.