Dentades al litoral

El canvi climàtic no és una broma. Ho sabem per una ingent quantitat d'estudis científics, per les alertes dels organismes internacionals i per la mobilització política a escala mundial sempre insuficient enfront d'una catàstrofe que es desenvolupa a càmera lenta. També per l'aparició, en l'àmbit local, de fenòmens fins ara desconeguts, com els incendis forestals de sisena generació, les rebentades convectives, les onades de calor prolongades o les pluges torrencials, entre altres vicissituds meteorològiques extremes. A més, hi ha allò que ocorre en la mar, diguem al Mediterrani, que es calfa de manera excessiva i devora en un exercici constant les platges del litoral.

Pot semblar anecdòtic, però és més aviat simptomàtic. Aquesta setmana es va saber que la Demarcació de Costes a la Comunitat Valenciana ha suspés un transvasament d'arena previst entre les platges del Perellonet i del Perelló, pedanies de la ciutat de València i de Sueca, respectivament, perquè els veïns del primer nucli no estan d'acord amb l'operació. L'alcalde del Perelló, Juan Botella, va expressar així la seua desolació: “Avui mateix la mar es troba a escassos centímetres d'un dels murs del passeig marítim del Perelló. Quan vinga un temporal es veurà afectat i jo em pregunte si la Delegació del Govern assumirà la reparació dels danys quan es produïsquen, perquè és la seua obligació protegir el passeig marítim i les propietats dels ciutadans de l'acció de la mar”.

Botella no va tirar la culpa als habitants del Perellonet sinó que va assegurar: “Tots som conscients que l'aportació d'arena és un pegat que durarà unes setmanes o mesos, això ho sabem fa anys, per això ja no volem almoines, reclamem mesures definitives com els esculls artificials, que protegeixen la costa i regeneren la flora i la fauna”.

El vicealcalde de València i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, va dir entendre la queixa dels veïns del Perelló, va coincidir en assenyalar que les aportacions d'arena “no deixen de ser actuacions puntuals”, encara que va assumir que, “mentre no hi haja una solució tècnica, són necessàries solucions com afegir arena de manera artificial”. No obstant això, tal vegada a causa de la seua formació acadèmica com a biòleg i a la seua experiència científica, va apuntar més lluny. 

“Tenim una regressió generalitzada de tota la costa, un còctel explosiu a les nostres platges. La regressió de les platges passa sí o sí per l'aportació artificial d'arena, perquè no hi ha aportació natural. Sense això, el balanç sempre serà negatiu”, va reconéixer el vicealcalde, però va advertir contra solucions “insolidàries” com els espigons, que traslladen el problema cap al sud, o contra l'“efecte barrera” d'infraestructures com el mateix port de València que agreuja l'erosió. I va emplaçar el Ministeri de Transició Ecològica a “convocar ja una gran conferència cientificotècnica per a establir mesures i solucionar aqueixa regressió”.

S'acosta l'època en què solen desencadenar-se els temporals, que cada any deixen més desperfectes en passeigs marítims i zones urbanitzades en les quals segurament mai s'hauria d'haver construir. I el que passa a les platges al sud de València, al costat del parc natural de l'Albufera, és un exemple de com s'accentuen les dentades que el Mediterrani va donant al litoral. El problema de la defensa de la costa és greu. Els estudis científics assenyalen que el nivell mitjà de la mar ha pujat 17 centímetres en quatre dècades a conseqüència de l'augment de la calor. Més de 19 milions d'espanyols viuen en les costes i això fa que, tal com ha assenyalat Ecologistes en Acció, “ens trobem en una situació geogràfica especialment sensible a l'augment de temperatura”. En alguns punts l'arena ja és un bé que comença a escassejar. Se l'estan engolint les ones amb aqueix perseverant moviment que, com diria Paul Valéry, “sempre recomença”. I la resposta política va molt més a poc a poc que l'erosió.